Diverses veus qualificades del sector audiovisual han qualificat l’ISE 2023 –“el més gran de la nostra història”, en paraules del CEO del congrés Mike Blackman– com “l’edició de la immersivitat”. Les tecnologies que augmenten o fan desaparèixer el món físic mitjançant aparells des d’unes ulleres de realitat virtual fins a un telèfon mòbil amb giroscopi, han escalat sobre l’esquena d’avenços tecnològics en connectivitat, potència de computació o broadcasting per encetar una tendència ascendent que les empreses que s’hi dediquen esperen sostenir a llarg termini. “Si parlem de realitat virtual, ens trobem en un punt d’explosió”, explica a TOT Economia Carles Gomara, de l’agència per la competitivitat de l’empresa del departament d’Empresa i Treball Acció. Si bé l’onada expansiva es nota arreu, molt a prop del centre, com constaten les fonts consultades, hi ha Catalunya. “Ho tenim tot”, constata el CEO i co-fundador de Marvut Technologies Diego Fernández.
La tecnologia de realitat virtual –totes les tecnologies de realitat estesa, com l’augmentada o la mixta– fa anys que es mou pels laboratoris i les empreses tecnològiques. El pic de hype per aquestes solucions, de fet, va arribar a mitjans de la dècada dels 2010, encara lluny de la maduresa completa. Amb dispositius extremadament cars i una qualitat com a poc dubtosa, el mercat va fugir d’un sector que es va continuar desenvolupant de la mà dels videojocs i l’entreteniment digital. Les ulleres de realitat virtual van quedar guardades al mateix calaix que el comandament d’una Xbox, amb altres iniciatives d’oci tecnològic trencadores però de difícil salt al consum. Les millores en la xarxa mòbil, principalment l’adveniment del 5G; unides a una acceleració d’altres eines necessàries per acabar d’aterrar la RV, com els motors gràfics d’última generació, han acabat per crear una “tempesta perfecta”, comenta Gomara.
Catalunya comença, a més, la cursa de la RV amb uns metres d’avantatge. Un sòlid ecosistema audiovisual, especialment quant a tecnologia i infraestructures, unit a l’atractiu tecnològic de Barcelona com a pol d’innovació, fonamenten un rendiment creixent en la darrera dècada. Precursores com Vision 360, ara integrada a Mediapro, neixen al país; i el clar foment de l’entreteniment digital com a indústria estratègica acompanya la recerca i la implantació de nous jugadors que ara aspiren a dominar el mercat. “Aquí sempre hem tingut un ecosistema molt potent”, declara al TOT Economia la responsable de desenvolupament de negoci de tecnologies audiovisuals d’Eurecat Mònica Andreu. L’experta, en aquest sentit, detecta una sort d’efecte bola de neu: la potència industrial atreu potència industrial. “Quan ets fort, venen més professionals del sector a treballar; si hi ha moviment, s’atreu talent”, postil·la Andreu, en una sort de cercle virtuós de la tecnologia al país.
Segons les entitats industrials, a més, no hi ha res a envejar dels ecosistemes del voltant. Com subratlla el president del Clúster de l’Audiovisual de Catalunya Miquel Rutllant, coneixedor dels teixits empresarials de la tecnologia RV dels principals competidors, “no tinc la sensació que en el món de la realitat virtual estiguem pitjor; de fet, estem igual o millor que molts altres països”. “Tenim un ecosistema afí a les TIC, als videojocs… moltes sinergies que fan que això funcioni bé”. Els empresaris consultats, a més, destaquen un important suport d’unes institucions que, expliquen a TOT Economia, “comencen a considerar l’audiovisual com un sector estratègic de país”. Les companyies, a més, noten un especial potencial internacionalitzant. “Quan els clients ens descobreixen, veuen una tecnologia nivell Silicon Valley feta al Poblenou”, detalla el CEO d’Univrse Frederic Sanz. “I la bona tecnologia no té fronteres”.
No hi ha tradició contra novetat
Si bé empreses tradicionals –com la històrica dels continguts barcelonina Lavinia– estan començant a fer el salt, Rutllant posa el focus en els negocis més joves. “La majoria són nous jugadors, però els tradicionals també s’estan convertint”. El representant empresarial destaca, al costat de Mediapro, la mateixa Univrse, dedicada a la realitat virtual multiusuari. Altres figures, com Marvut l’estudi Tigerlab, empenyen la disciplina més enllà dels seus límits.
Quant al salt a l’adopció tecnològica, hi ha una escletxa d’edat, però també sectorial. “L’ecosistema start-up ens ajuda a tenir moltes empreses que adopten aquestes tecnologies fàcilment”, raona Rutllant. Les emergents, però, són una part de la solució: les incumbents són l’objectiu estratègic. “Són els que tenen capacitat econòmica”, admet el president del Clúster. Les fonts consultades coincideixen que firmes amb més llegat solen ser més reticents a adoptar no només la tecnologia de la realitat virtual, sinó qualsevol que no estigui ja provada i confirmada. Els dubtes s’acaben, però, en el primer pitch. “Les barreres van avall quan ho proven”, opina Rutllant. “Les resistències cauen ràpidament quan es veu que la tecnologia es pot aplicar a qualsevol mena de situació”.
Andreu confirma que sovint aquestes reticències tenen a veure amb la seguretat i els rendiments immediats. Comparteix, però, que les demostracions pràctiques solen ser el millor remei. “Si demostres que les tecnologies de realitat virtual són una optimització de temps i recursos, ho veuen més clar”, declara l’experta, tot apuntant cap a les eficients capacitats de les solucions catalanes. “Demostrem que s’estalvien hores, inversió, màquines, inconvenients…”. La receptivitat, però, va per barris: mentre que sectors com la salut o l’educació superior han vist ràpidament el potencial d’aplicar RV als seus processos, “altres sectors són molt més analògics” –posa l’exemple de la gestió cultural, una cadena de valor difícilment digitalitzable–. L’avenç, però, és inexorable. “Hi ha incredulitat, però a poc a poc es mentalitza que hi ha una necessitat d’afegir tecnologia als processos”, constata.
Trencant l’embolcall de les ulleres
Si bé tot plegat comença com una crossa del sector cultural –la realitat virtual s’aplica a visites museístiques, experiències audiovisuals i altres puntals del nou oci– el potencial s’ha fet evident per sectors tan diversos com l’educació, la indústria o el retail. De fet, com explica el CEO de la mateixa Univrse Frederic Sanz, els seus clients van del sector d’immobiliàries prèmium a industrials exposant els seus productes a showrooms virtuals. La virtut de la solució de la companyia, les multituds. “Fa anys que podem veure ulleres de realitat virtual als museus, però estan al costat d’una cadira; són experiències individuals”. El procediment d’Univrse, per altra banda, és lliure i col·lectiu –permet no només moviment per l’espai digital, sinó també interacció amb tothom que s’hi connecta a un mateix servidor–. “La nostra tecnologia és un game changer”, celebra Sanz. El programari de l’emergent permet exposicions artístiques completes tant com decorar a temps real un pis encara buit, tot plegat sota complet control dels usuaris.
La capacitat de desafiar la imaginació se sosté en una altra de les catalanes que s’exposen als salons de Fira Gran Via. La mateixa Marvut basa el seu model de negoci, de fet, en posar “el cervell en mode alerta”. “Com més immersiu sigui el contingut, més atenció es dirigeix cap a la solució”, comenta Fernàndez –en una relació amb el client que diversos dels experts consultats defineixen com a wow factor–. La proposta de l’empresa de Fernàndez, com en el cas d’Univrse, representa la connexió entre realitat virtual i altres tecnologies –en el seu cas, els hologrames i la intel·ligència artificial–. Amb la també catalana Arthur Holm, la companyia exposa a ISE un showroom en realitat virtual completament interactiu. “Operes els hologrames amb les mans: és Minority Report”, ironitza el CEO.
Amb tot, les previsions de tots els actors del sector són difícilment millorables. “Les expectatives són boníssimes”, etziba Gomara, tot apuntant al dinamisme de les empreses del país com a factor diferencial. L’atractiu de Barcelona com a hub d’innovació, a més, també afecta la realitat virtual: els principals players de la indústria, segons el representant d’Acció, es fixen a la capital, “sigui per buscar solucions o per instal·lar-s’hi”. Si bé l’imprevisible desenvolupament de la tecnologia fa difícil fer prediccions sòlides, “la immersivitat –afegeix Rutllant– progressivament anirà creixent”. “La sensació és que és imparable”, conclou el president del Clúster.
