Les primeres hores després de l’aprovació per part de l’SEC –l’homòleg nord-americà de la Comissió Nacional del Mercat de Valors– de l’ETF de Bitcoin van ser incertes. Feia temps que els inversors en la criptomoneda reina esperaven l’entrada del seu valor de referència al mercat regulat. L’Exchange Trade Fund al comptat ho permetia: en endavant, BTC s’equiparava, a les carteres institucionals i tradicionals, a una acció o qualsevol altre actiu financer. La crypto, però, va retrocedir des dels més de 42.000 euros la unitat fins als volts dels 36.000 en només uns dies. El culpable, el fons Greyscale, mitjançant el qual es va incentivar una sortida d’inversors a la cerca de rendiments immediats. El batzac va ser prou contundent perquè el banc estatunidenc JP Morgan alertés que el moviment podia “fer caure Bitcoin”. Només dos mesos després, però, el producte del disseny de Satoshi Nakamoto ha assolit uns nivells inaudits: un Bitcoin val, en el moment de publicació d’aquest article, més de 72.500 dòlars. “S’ha donat la tempesta perfecta”, declara el consultor del sector blockchain Albert Salvany, en conversa amb Món Economia.
Bitcoin és, com explica a aquest diari la professora d’Economia a la UPF-Barcelona School of Management i experta en el sector financer Luz Parrondo, un actiu molt especial. “Difereix quant als seus fonaments de tota la resta de criptomonedes, i també de tots els actius tradicionals”, declara l’acadèmica; en tant que és exclusivament la tensió entre oferta i demanda, i cap altre factor extern, allò que defineix el seu valor. “La confiança que serà una reserva, i la seva escassetat, sempre el farà un actiu que reté valor”, raona Parrondo. Amb l’entrada dels inversors institucionals al mercat de la principal criptomoneda, aquesta confiança es multiplica. La inherent por dels capitals clàssics, opina la professora, “desapareix quan els compradors de tota la vida confirmen l’actiu”. La peça del capital institucional és capaç, al seu torn, de moure el retail: que un fons o un banc privat inverteixi en ETF de Bitcoin aixecarà els tabús perquè ho faci també el client final. De fet, com constata Salvany, l’aprovació del fons es concreta després d’una elevada pressió per part de BlackRock i altres firmes similars, que veien com “s’escapava inversió” cap als canals propis del mercat crypto, com els exchanges digitals.
Una caiguda de fitxes d’aquesta magnitud és capaç de moure prou capital per fer variar profundament el valor de qualsevol actiu. “Si tens el private banking recomanant sistemàticament posar Bitcoin a les carteres inversores, amb presències d’entre el 2 i el 5%, comencem a parlar de molts diners”, analitza el CEO i fundador del fons català Common Sense, Edu Forte. L’inversor s’afegeix, davant les xifres, a l'”optimisme general del mercat”. “Amb Bitcoin en 72K estem molt bé”, bromeja. L’entrada dels bancs tradicionals, liderada als EUA per Morgan Stanley o JP Morgan, ha significat el gran canvi de xip que explica, des del vessant de demanda, l’escalada en valor de BTC. Jamie Dimon, president del banc novaiorquès –com recorda Forte– representa el forçat gir de timó que les corporate financeres nord-americanes han hagut de fer. “Hi estava molt en contra; però ara diu que si li ho demanen, el té”, sentencia l’empresari.
Els factors per a l’escalada de la criptomoneda, però, són d’allò més diversos. Sense anar més lluny, Bitcoin va de la mà –”lidera”, ara mateix, en paraules de Salvany– un mercat borsari que va, en el seu conjunt, a l’alça. Fora de Madrid, on l’Ibex es manté més estàtic arrossegat per les batzegades de Grifols, els principals índexs registren importants alces a mitjà termini: l’S&P 500 estatunidencs ha millorat un 14% els darrers sis mesos, mentre que Nikkei ha escalat en el mateix període un 18%. “Darrere de tot plegat hi ha una gran necessitat dels inversors a col·locar l’excés de liquiditat”, descriu Parrondo. Amb aquesta empenta inversora, el sector es manté optimista amb noves escalades en valor. “No crec que Bitcoin hagi assolit el seu pic”, preveu la professora, d’acord també amb les altres fonts consultades. Forte va més enllà, i fa una ampla previsió –donant compte de l’elevada volatilitat de l’actiu–: “Esperem per al 2025 un escenari base de 35.000 dòlars i un d’extrem de 300.000; qualsevol cosa enmig d’aquestes dues xifres, no em sorprèn”, rebla l’empresari.
“Encara no s’ha entès”
Per escalar fins a un topall de 300.000 euros l’actiu, com analitza Forte, calen més factors que complementin l’entrada de nous inversors. Per a Parrondo, un dels més rellevants és la limitada oferta. És, també, un dels que diferencia amb més claredat Bitcoin de qualsevol altre token, acció o inversió. “La gent no és conscient de la poca oferta que hi ha; no n’hi haurà més de 21 milions”, etziba l’experta de la BSM. Per sobre d’aquest topall, a més, l’aprovació de l’ETF va “assecar” l’oferta progressivament. La forta aposta inversora arran de la seguretat del regulador de mercat estatunidenc provoca que una munió de compradors “vagin a comprar-ne, els treguin del mercat”, assegura Salvany. Els inversors, coincideixen ambdós experts, no són conscients encara de la scarcity de l’actiu, fet que explicaria una pujada encara més pronunciada quan la demanda s’activi més a la cerca d’una porta d’entrada al sector. Més encara quan els fons que capitanegen el capital del petit inversor comencen a fer negoci d’ells, a llegir les necessitats de cada cartera i adaptar-ne l’oferta. “Posant molt poc, BTC fa molta diferència al rendiment d’un inversor; i en el pitjor dels casos no enfonsa cap projecte”, tranquil·litza Forte.
De l’anàlisi de l’inversor se’n desprèn una tendència contrària a la que més s’havia lligat al nom de Bitcoin: una elevada volatilitat. És cert que, fins ara, la tendència especuladora de molts dels compradors d’aquest actiu –apostes fortes i sortides molt ràpides per maximitzar guany o reduir pèrdues– ampliava molt el rang de resultats potencials. Ara bé, tant Salvany com Parrondo veuen, de la mà dels inversors tradicionals, certa calma en l’horitzó. “A més madur és el mercat i més coneixement tingui l’inversor, menys volatilitat”, diagnostica la professora de la Barcelona School of Management; si bé considera que es tracta d’un factor que mai es pot descomptar. “L’escassetat farà que sempre sigui un actiu volàtil”, postil·la. Encara ara es veuen, però, moviments bruscos: “L’altre dia mateix vam veure una liquidació flash que va abaixar el peru de 65.000 a 60.000 en 15 minuts; i torna a pujar”, recorda Forte. Altres qüestions relacionades amb l’oferta, com el halving –la reducció imposada de noves monedes, que es produirà el pròxim mes- tenen importants efectes “narratius”, si bé no tants de materials. “El halving ve predeterminat; sempre sabem quan seran”, descompta Parrondo.
La regulació sí que ofereix, a ulls de les fonts consultades, un fonament més alt. Les pèrdues, sobre el valor institucional, no seran mai tan pronunciades com les del criptohivern. Salvany relaciona aquesta sort de salvavides al canvi del perfil dels compradors. Segons el consultor, en moments anteriors de la vida de BTC les baixades de valor es veien com un moment “per desfer posicions” per part d’uns inversors amb un alt component especulador. Ara bé, perfils que cerquen seguretats de valor a futur aniran en sentit contrari. “Les baixades s’interpretaran com oportunitats per entrar”, fet que sostindrà i fins i tot recuperarà el cost dels actius quan aquests reculin. “S’ha d’entendre que Bitcoin és un excel·lent mitjà per traslladar valor a futur; com l’or o la plata”, compara. “Aquesta és la seva funció a la societat: és un reservori de valor”, afegeix Parrondo.
Les pròximes criptomonedes
Hores després de la sortida a borsa de Bitcoin mitjançant els ETF, els mateixos fons que van collar la SEC perquè hi donés el vistiplau van començar a explorar noves opcions inversores al món crypto. BlackRock, sense anar més lluny, roman a l’espera del sí del regulador de mercats a la seva proposta d’un fons per a ETH, la segona moneda més popular del mercat –extremadament lluny de BTC, que, cal recordar, volta el 50% del conjunt dels tokens en circulació–. La criptomoneda d’Ethereum, però, és marcadament diferent de Bitcoin. “No existeix una empresa darrere de BTC –puntualitza Parrondo–; mentre que el valor d’ETH és molt dependent de la confiança en l’empresa Ethereum”. L’actiu dona accés a serveis i aplicacions diversos que corren sobre la mateixa blockchain, però no propietat sobre el capital de la companyia. Costa molt, així, identificar quin tipus d’actiu és, i regular-lo en conseqüència. El mateix Gary Gensler, president de la comissió nord-americana, declina encara concretar si aquesta moneda és una security –similar a una acció empresarial, amb la dura regulació que això implica–. La professora ho té clar: “considerar-la una security faria molt de mal a les empreses, perquè impossibilita el creixement tecnològic”.
