El mercat de les criptomonedes té, tot i l’ampla diversitat de productes existents, un sol nom. Bitcoin, el criptoactiu per excel·lència, està de la més càlida enhorabona: en les darreres setmanes, el fill digital de Satoshi Nakamoto ha arribat a cotes de valor inaudites pel públic general. Després de la pujada històrica acumulada arran del resultat de les eleccions nord-americanes, aquesta mateixa setmana ha trencat una percebuda resistència, més emocional que tècnica: els 100.000 dòlars -una xifra que, d’ençà, ha perdut sense gaire alarma: ara volta els 97.000-. El rebot és substancial, atès que, setmanes abans del darrer halving, la gran moneda descentralitzada havia perdut fins i tot els 17.000 dòlars, arriscant la continuïtat d’una munió d’inversions. Després de la pandèmia, el mercat es va veure llastrat per la retirada de moltes inversions de poc valor afegit al percebut univers cripto -com ara els NFTs, ara ja oblidats-, així com per l’esclat de traders de gran rellevància, amb l’FTX del condemnat Sam Bankman-Fried com a gran protagonista de la tragèdia. Amb els mesos d’estabilització i el cicle electoral ja a l’esquena, segons el CEO de l’empresa d’inversions crypto CommonSense Edu Forte, la moneda “s’ha alliberat de la incertesa que patia”. “Continua la tendència alcista que ja marcava; si hagués guanyat Kamala Harris aposto que també hauria pujat”, comenta l’empresari.
Similar és la lectura que en fa la professora de la UPF-BSM Luz Parrondo, que veu l’estat actual de la moneda dins la continuïtat “ascendent amb bombolles” que ha acompanyat a l’actiu des de la seva creació. “El preu de Bitcoin està més determinat per la seva construcció interna”, assegura, que no pas per l’actualitat econòmica. Informacions favorables, com la victòria de Donald Trump i el seu impuls a figures criptooptimistes a llocs d’interès de la regulació econòmica nord-americana, poden significar un “shock alcista a l’actiu”; però l’escalada ve d’un altre lloc. “Cada quatre anys, el halving provoca un nou cicle d’anticipació, de hype“, llegeix l’experta. El halving, cal recordar, és el procés pel qual es redueix a la meitat la recompensa pel minatge, fet que rebaixa substancialment l’entrada de liquiditat el conjunt del mercat i encareix inevitablement la unitat. A parer de Parrondo, doncs, aquesta mena de dinàmiques internes marquen substancialment més el preu de l’actiu que no pas les decisions polítiques que puguin prendre els responsables de la nova administració.
Aquesta mena de moviments, doncs, responen en bona manera a l’escalada estructural del valor de la moneda. De fet, a parer de Forte, els “mínims i màxims” a on es mou el preu es van aclarint. “El podem estar veient entre els 60.000 i els 200.000 dòlars”, assegura el CEO. Contra el sentit comú anterior, molt fonamentat en un Bitcoin als volts dels 16.500 dòlars, l’actual valuació és més “normal” que no pas la del 2022. “La gent del mercat no està sorpresa: el mercat necessitava una excusa per trencar la tendència lateral”, argumenta. És a dir, la taula sempre havia d’escalar; només cercava un catalitzador. Així, la victòria electoral republicana és una espurna per encendre una inversió que ja estava preparada per estirar el gatell. Per a Parrondo, de fet, els fenòmens del darrer curs ja apuntaven cap a una clara millora de la conjuntura. “L’ETF, la nova regulació, l’acceptació per part de les institucions… pesen molt més que no les decisions de Trump”, apunta l’acadèmica, advocada d’un món cripto “amb confiança i seguretat jurídica, que l’inversor percebi que pot fer el que vulgui sense que l’estafin”.
En aquest sentit, Parrondo analitza els moviments que ja ha fet oficials l’administració trumpista com a “vocacions” encara “sense concretar”. És a dir, l’entrada de Trump, així com la de diversos perfils proclius al sector, promet un tracte més amistós cap a les criptomonedes; sense encara saber com es concretarà això en la regulació material de l’actiu. Un exemple clar és el de l’SEC, l’equivalent estatunidenc de la Comissió Nacional del Mercat de Valors. El president electe ja ha anunciat la seva intenció de posar al capdavant del regulador borsari Paul Atkins, exconseller de l’organisme i CEO de la consultora Potomak Partners, especialitzada en multinacionals i tecnològiques emergents. Atkins és rebut com un “defensor de les criptomonedes”, un canvi d’aires substancial respecte de Gary Gensler, un històric de les administracions demòcrates amb carrera a Goldman Sachs i especialment reticent a la normalització dels actius digitals. Més encara destaca la figura del que fora COO de PayPal, l’inversor David Sacks, que ocuparà la posició de “tsar de les criptomonedes i la IA”. Més enllà de l’encaix d’aquestes figures a l’administració, els experts apunten a una certa seguretat de cara al mercat: La normalitat que suggereixen aquests nous càrrecs, en clara continuïtat amb les decisions financeres del 2024, acompanyen una pèrdua de tensió del mercat, que cada cop més veu com els baixos deixen de ser tan baixos i els alts, tan alts. “Les correccions tindran cada cop menys pics, tot i que la tendència ascendent es mantindrà”, raona Parrondo. Més rellevant que l’àmbit inversor, però, serà el tecnològic, a on la desaparició progressiva de les tanques administratives pot ser encara més valuosa.
La difícil competició amb l’or
Bitcoin, doncs, es percep com un actiu cada cop més regular; si bé encara no gaudeix de l’accés als mercats generalistes d’altres models d’inversió. A parer de Parrondo, de fet, l’augment de la demanda que ha acompanyat la pujada de les darreres setmanes no correspon ni de bon tros a una irrupció de nou capital tradicional -inversors institucionals o retail que, amb l’administració Trump, s’animen a fer el pas de les criptomonedes-. Les darreres setmanes han “reforçat més encara aquell que ja hi era”, opina l’experta, que es mostra “bastant escèptica” amb el capital de tota la vida. Similar és l’opinió de Forte, que atribueix als “cercles més ficats en el mercat” la capacitat, pràcticament única, d’entendre l'”abast” del creixement que s’albira. De la mateixa manera, cada cop queda més clar el paper de Bitcoin en les carteres tradicionals: malgrat que acceptar transaccions en la moneda de Nakamoto ha estat durant temps una sort de medalla -Tesla n’és un notori exemple- l’inversor estima a futur un model molt més proper “a un actiu que no pas a un sistema d’intercanvi”. “Ningú pensa a transaccionar el seu Bitcoin: en tot cas, el liquida i opera en euros”, continua.
Així doncs, Bitcoin aspira a competir amb l’or, molt més que no pas a esdevenir una divisa. És a dir, lluny d’explicitar-se com a moneda en el sentit tradicional, l’actiu vol esdevenir una sort de refugi; un aixopluc que guardi i revalori els diners en períodes, per exemple, de crisi de preus. “Té molt de sentir defensar-se amb quelcom que té la possibilitat de guanyar la inflació, perquè hi ha una emissió limitada”, analitza Forte. Parrondo, per la seva banda, refreda lleugerament aquesta perspectiva. A parer de l’experta, els seus moviments a favor del mercat -baixades quan l’economia no funciona, pujades quan sí que ho fa- han impedit observar en ell un comportament similar al dels metalls preciosos com a trinxera de la inversió. “És una reserva de valor, però encara no ha demostrat ser un refugi, com l’or”, desenvolupa la professora de la BSM; tot apuntant al seu caràcter “massa procíclic” com a principal aturador d’aquest caràcter. Així doncs, encara ara es mou com una peça de trading; una inversió especulativa de moviments ràpids, pics i valls. Ja es pot veure, però, la llum al final del túnel: la d’un sector cripto que aporti veritable valor a l’economia que l’envolta.
Un degoteig cap a les solucions
Per a Forte, vist tot plegat, el més valuós dels recents moviments de Bitcoin és tot el que hi ve enrere. El més evident, les altcoins: valors com Ether o Solana acompanyen les pujades de la germana gran amb revaloritzacions importants, “no amb rècords, però a prop de màxims”. Ara bé, moltes d’aquestes, especialment la d’Ethereum, no funcionen com a inversió: són el combustible que fa anar les cadenes de blocs que, segons els experts consultats, apropen la veritable cara del món cripto. “Les altcoins es prenen com a inversió equivocadament: són elements d’utilitat per donar solució a determinats problemes empresarials”, raona Parrondo. Una major confiança al sector, doncs, significarà molt més que guanys per a inversors -siguin “sofisticats” o tradicionals-. “Molts instruments financers que avui funcionen serien fàcilment tokenitzables”, defensa l’empresari: per exemple, l’habitatge, les inversions en energies renovables o el capital de les petites i mitjanes empreses. Per a l’acadèmica, aquesta tokenització funciona per a “llocs on no existeix un mercat, perquè no hi havia la possibilitat d’establir-lo”. És a dir, allà on la inversió encara no havia descobert exactament com entrar-hi.
Per a la professora, aquest és l’objectiu; si bé abans d’arribar-hi, cal establir un marc regulador solvent que “calmi” els fluxos especuladors. Les tecnologies ja hi són; calen les lleis que les facin arrelar. “Tenim una viabilitat tècnica que ha d’anar acompanyada de la norma, però encara portarà anys”, continua Parrondo. En aquest sentit, els paral·lelismes amb altres revolucions tecnològiques són evidents: internet també va ser una estructura de negoci oberta a l’especulació, fins que la bombolla esclata i “queden aquelles iniciatives que tenen sentit”. “Hi ha un hype que emmascara els solucions serioses”, continua. Un cop el cicle s’acabi, només quedarà el que és sòlid -amb unes palanques, celebren els experts, que “serviran per a moltes coses”-.
