MónEconomia
Being Foods, “l’efecte ooh” de l’alimentació probiòtica catalana

Malgrat l’impacte d’ambdues sobre el cos dels consumidors, la indústria farmacèutica i l’alimentària mantenen entre elles una ampla distància. Els productes alimentaris pensats per ser saludables renuncien sovint a les claus de consum del mercat; mentre que una part immensa de tot allò que es troba al supermercat no es preocupa –o no posa al centre de les seves campanyes– per les aportacions nutricionals que atorguen al públic. Tancar aquesta escletxa és la raó de ser de la gironina Being Foods. La jove emergent esmena l’assumpció que “allò saludable no es consumeix en el dia a dia”. Mitjançant la seva línia Proasis, per ara amb mitja desena de productes al mercat, l’empresa busca esdevenir “l’opció més saludable de les categories generalistes”, en directa competència amb “les marques més consolidades”, segons explica a Món Economia el soci i director executiu Fernando Calpe.

Sobre un fonament de cinc gelats –la primera línia de Proasis– Being Foods cerca esdevenir una referència del gran consum. Durant la fira Alimentaria –el líder dels congressos del sector alimentari a Europa–, la gironina prepara el llançament de 16 nous productes, en diversos àmbits: granola, xocolates o formatges per untar, tot plegat seguint la filosofia d’unir sabor amb proteïnes i probiòtics. Malgrat la bona penetració al mercat dels cinc gelats, Calpe reconeix que són “productes estacionals” –exitosos a l’estiu, però més complicats de col·locar al mercat quan baixen les temperatures– poc donats a “arribar a xifres grans”. Malgrat aquesta limitació –ja superada– Proasis s’ofereix a un miler de punts de venda a tot l’estat, a cadenes de supermercats tan establertes com Caprabo o Ametller Origen.

Mitjançant la seva presència a entorns de consum populars, Being Foods busca trencar la barrera entre el consum de productes saludables i les compres del dia a dia dels consumidors. Donar a conèixer el producte és el primer pas per trencar la paret del sabor. “Busquem causar l’efecte ooh“, descriu Calpe: “quan anem a fer degustacions dels nostres productes, la gent se sorprèn que estiguin bons”. Aquesta “sorpresa positiva” és sovint suficient per penetrar al mercat: els consumidors, separats dels productes proteics i probiòtics per la manca de gust de la majoria d’aquests. A la filosofia de l’empresa hi ha, de fet, aquesta màxima: l’alimentació, també la saludable, “és gaudi; ningú menja quelcom que no li agrada”. En aquest sentit, la vintena de productes de Proasis aspiren a “no només cobrir l’alimentació, sinó també ajudar a cuidar-se”.

La clau nutricional dels productes de Proasis és la combinació de proteïna –”que ajuda al sistema muscular”– i probiòtics –un clar suport al bon funcionament de l’aparell digestiu–. El mateix model de l’empresa serveix per tancar el gap entre salut i gran consum: la fórmula dels seus productes parteix del “rigor científic” que aporta la seva col·laboració amb AB-Biotics, una farmacèutica vallesana especialitzada en els probiòtics. “Treballem com un equip”, celebra Calpe; amb una línia de producció que uneix el fonament científic amb la cerca de la qualitat alimentària. Sobre la base de fórmules proteiques i probiòtiques, Proasis “assegura que el sabor està al nivell de les grans marques; és el primer criteri”. Being Foods és un pioner, segons el director executiu, d’una tendència que cada cop s’establirà més al mercat català. El món de la farmàcia i parafarmàcia i el gran consum, preveu Calpe, “s’aniran trobant”.

Les noves cremes de formatge de la línia Proasis de Being Foods / Being Foods
Les noves cremes de formatge de la línia Proasis de Being Foods / Being Foods

Al gran mercat, encara sense fàbrica

“Estem fent passets, però és un sector molt gran i consolidat”, raona Calpe; apuntant a una alimentació ja formada per players gegantins. El “valor diferencial” de la gironina rau a la seva capacitat d’adaptar-se i executar, patrimoni d’estructures més petites i dinàmiques. “No puc dir als consumidors que mengin un producte tota la vida”, argumenta el director executiu –d’aquí la vintena de propostes en diferents verticals alimentàries; un “ventall de consum”–. Val a dir que, a la cerca de la qualitat i el sabor que caracteritzen Being Foods, “no es poden gestionar N productes”. La capacitat de moviment de l’empresa permet, en aquest sentit, “anar fent productes i quedar-nos els que funcionin”. Sobre aquesta visió la firma crea les fórmules, però delega la fabricació a plantes especialitzades. “No tenir indústria té hàndicaps, però dona també oportunitats”, sosté l’empresari.

Val a dir que la cerca dels socis ideals per materialitzar les fórmules de la gironina és complexa. “Sempre ha d’haver-hi canvis en la línia productiva i les condicions de la pràctica”, reconeix Calpe, tot apuntant que “s’ha de buscar empresaris que hi vulguin anar, que creguin en el producte”. En aquest sentit, ofereix certes seguretats el fet de comptar amb “socis industrials” dins del capital de l’empresa -no tant pel que fa a la producció actual, com per les possibilitats que obre a futur-. Actualment, la catalana gaudeix d’una “xarxa sòlida” de productors que fonamenta les seves activitats. Per arribar al moment actual, Being Foods ha tancat ja dues rondes de finançament, per un valor acumulat de 2,4 milions d’euros. Sobre el bon fonament productiu actual, l’empresa avança “pas a pas”, si bé es marca un objectiu ambiciós a dos anys vista. “El primer gran repte és arribar a quatre milions d’euros de facturació el 2026”, dibuixa Calpe. “I després analitzar com ho hem fet, amb quins productes, amb quins partners”, per sostenir l’ambició de competir amb els jugadors globals.

Més notícies
Notícia: Europa fa equilibris entre innovació i seguretat en la nova llei d’IA
Comparteix
La norma no serà aplicable fins a dos anys de la seva entrada en vigor que es produirà passats 20 dies de la seva publicació
Notícia: La pagesia torna a Madrid per lligar en curt el govern espanyol
Comparteix
Més de 10.000 pagesos i tractors ompliran els carrers de la capital espanyola per reclamar millores urgents per al sector
Notícia: NFL-LaLiga, un xoc de models al negoci de l’esport
Comparteix
La gran diferència entre LaLiga i l'NFL o l'NBA és que la prioritat als EUA és el negoci i l'esport queda en un segon terme
Notícia: Els aliments que encara disparen el cost de la cistella de la compra
Comparteix
La sequera o les revoltes del camp tensen encara més un sector alimentari que consta entre els que més han patit durant la crisi de preus

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa