L’Integrated Systems Europe (ISE), la principal fira del sector audiovisual del planeta, ha donat la benvinguda als visitants de la seva edició del 2024 amb un cop d’efecte. L’entrada est del recinte Gran Via de Fira de Barcelona, que va acollir l’esdeveniment durant tota la passada setmana, es presentava al món amb un experiment tècnic de primer nivell: la pantalla transparent més gran d’Europa. Basada en la tecnologia de la companyia tecnològica xinesa Muxwave –que ja va exposar els seus productes a l’anterior celebració de l’esdeveniment– la tecnologia permet una projecció gegantina per capitanejar l’accés al certamen, tot mantenint el caràcter de l’estructura de vidre de Fira. El responsable de l’enginyeria i el muntatge de l’estructura, però, no és internacional. És, de fet, una de les empreses referents de la indústria no només a Barcelona i Catalunya, de tot l’Estat espanyol. Es tracta de Sono, companyia fundada l’any 1972, i que ha viscut a l’ISE 2024 un moment especialment dolç. “Tenim la pantalla; portem aquesta bandera i ho podem explicar”, declara a Món Economia Francesc Sabata, COO de la companyia.
Sono és el que es coneix com un integrador: explora el mercat i trasllada als clients finals le solucions audiovisuals que necessita, oferint-hi també els serveis d’enginyeria, muntatge i manteniment que acompanyen qualsevol aposta tecnològica d’aquesta mida. “Som una rara avis a l’ISE”, explica Sabata: en un congrés d’exposicions tecnològiques, Sono es dirigeix a “un 20% dels visitants, els compradors finals”. La gegantina pantalla que presideix enguany el congrés, de fet, és producte de l’exploració d’ISE de la que l’empresa barcelonina –amb seu a Cornellà, més concretament–: Muxwave va presentar la seva solució al congrés del 2023, i allà mateix va ser on la catalana la va descobrir.
“La dificultat –explica el directiu– rau a l’enginyeria”: analitzar i entendre les estructures que han d’acollir les tecnologies que demanen els clients i fer que pantalles, sistemes de só i altres productes hi encaixin com cal. L’experiència de Sono es nota per tota Barcelona: sota el seu comandament s’ha instal·lat els videomarcadors de l’estadi de l’Espanyol o del Palau Blaugrana, entre altres referents de l’entreteniment al país. La barcelonina també ha sabut trobar el seu espai a mercats internacionals, amb intervencions al museu nacional de Qatar; així com a la Xina, al pavelló Espanya de Shanghai. L’experiència, combinada amb la fama que ja ha adquirit la companyia a un mercat rellevant, però no tan gran com el de la competència, com és el de l’Estat espanyol, ha convertit l’estand de Sono en visita obligada per als compradors finals a l’edició del 2024. La barcelonina també serveix de contacte directe entre compradors i proveïdors: “si el meu client busca una pantalla molt específica que s’exposa a l’ISE, suggereixo que m’acompanyi l’anem a veure junts”, relata el COO.
Col·laboració amb ISE
La rellevància de Sono al panorama audiovisual espanyol forma part de la decisió de comptar amb la seva expertise per concretar el creixement d’ISE de cara al 2024. El congrés arriba a Barcelona en circumstàncies molt poc falagueres: l’anunci de l’aterratge a la ciutat es fa durant el 2019 –abans se celebrava a Amsterdam–, pocs mesos abans de la pandèmia. Durant el 2020, sense esdeveniments presencials, Sono “es proposa ajudar l’ISE” mitjançant Avixa, una de les organitzacions empresarials darrere de la reunió. La barcelonina va ser capaç d’anar “construint una relació” amb l’organitzador, fins a arribar a concretar una de les grans col·laboracions que ha fet. “Quan van preguntar qui era la millor empresa per instal·lar la pantalla, tothom va dir: Sono”, celebra Sabata. El resultat és exactament el que esperava l’organització. “Ens feliciten constantment, perquè no les tenien totes: és un projecte molt complex”, postil·la el COO.
Canvis tecnològics
Amb dècades de presència al sector, Sono s’ha mantingut com a integrador en alguns dels canvis tecnològics més destacats de la història de l’audiovisual. En paraules de Sabata, però, l’adaptació a noves tecnologies no és un problema. “L’avenç és al nostre ADN”, declara el directiu. Així, l’oferta a la cartera de la barcelonina ha avançat des d’un sistema de projecció de diapositives basat en tecnologies innovadores fins abraçar la realitat augmentada, la realitat virtual o –com a demostrat a ISE– les pantalles transparents. La de l’audiovisual, si bé és una indústria marcadament tecnològica, registra canvis sovint incrementals, no pas disruptius. Ara bé, des de l’experiència de la catalana, “amb perspectiva, cada any canviem molt”. “Pantalles LED, més resolució, més grandària, característiques especials”, destaca el COO.
La pandèmia, recorda, va suposar un canvi substancial a una indústria que ara apareix a tot arreu. “Ens hem hibriditzat, estem apropant l’audiovisual a la IT”, argumenta Sabata. Per pujar al carro d’aquesta expansió, el directiu té una recepta clara per al teixit empresarial barceloní: créixer. Com en molts altres mercats, Barcelona –i Catalunya– gaudeix d’una ampla diversitat d’iniciatives, però la majoria de mides més aviat petites. “Nosaltres som de les grans” dins el país, si bé no es poden comparar quant a dimensions amb competidors d’altres mercats europeus. En altres indrets, com ara Portugal, es comencen a veure grans inversions perquè empreses consolidades facin el salt, si bé la fusió o l’atracció de capital estranger poden ser estratègies viables. “No sé com ho farem; només estic segur que hem de tenir empreses més grans”, conclou Sabata.
