La immersivitat ha abandonat els racons de la tecnologia profunda. Les experiències d’audiovisual envolupant ja són sens dubte, segons les diverses veus del sector que es reuneixen a Integrated Systems Europe (ISE) durant aquesta setmana, la clara “explosió” de la indústria en els darrers anys; i ho ha fet lluny dels seus entorns, per dir-ho així, naturals. Les ulleres de realitat virtual i el metavers ocupen només una part –i una no gaire gran, observant el panorama actual– del potencial que poden assolir les experiències immersives. “Han esdevingut una realitat en tots els segments industrials i de la societat; i durant tot l’any, no cal venir a ISE per veure-ho”, declara a Món Economia el director de videoprojecció d’Epson Ibèrica, Roger Artigues. La filial de la multinacional japonesa opera des de Sant Cugat del Vallès –en unes oficines amb la seva pròpia sala immersiva–, molt a prop d’un ecosistema tecnològic i audiovisual barceloní que s’ha marcat com a objectiu l’excel·lència. Creatius i tècnics de la ciutat i la regió, amb les dades a la mà, miren el futur amb optimisme. “Barcelona i Catalunya –insisteix el CEO i fundador de l’estudi barceloní especialitzat Layers of Reality Jordi Sellas– tenen la possibilitat real de ser l’epicentre mundial” de la immersivitat i l’art digital.
El primer factor per explicar aquest boom d’activitat en les tecnologies immersives és, de fet, l’escalada del sector. Segons els experts i actors de mercat consultats pel Món Economia, s’ha donat una maduració de les tecnologies, és cert; però, en paral·lel, tant el teixit de negoci com el públic general ha fet un canvi de xip pel que fa a l’assumpció de la immersivitat com quelcom present en el seu dia a dia de consum, formació i entreteniment. Artigues veu en el sector de l’oci i la cultura, de fet, una palanca clau per explicar com els potencials consumidors –corporatius i particulars– han descobert com fer servir a les seves cadenes de valor una sala immersiva. “Les sales immersives de cultura i entreteniment han fet que es vegi aquestes iniciatives com una oportunitat per a altres sectors”, sosté Artigues, que considera que la infraestructura necessària per als continguts immersius és altament aplicable arreu. Sales com la barcelonina Ideal, el nucli de l’activitat creativa a la immersivitat barcelonina, “són molt escalables, es poden fer més petites i anar a altres indrets”.
La consagració de Barcelona, però, s’ha donat en paral·lel a apostes d’altres regions. “Hi ha països que ja tenen fins i tot dues o tres sales immersives”, alerta José Vaaliña, fundador i director creatiu de l’estudi multimèdia gracienc Eyesberg. Aquest creixement en abast i atractiu ha fet, segons apunten les empreses de la indústria, que nous públics s’hi apropin. Es tracta, assegura Vaaliña, d’una tecnologia que “es pot aplicar a qualsevol cosa: restaurants immersius, exposicions immersives, un partit de futbol immersiu…”. Pot servir, irònicament, per recuperar per als entorns físics allò que, per ara, havien conquerit els digitals. El director de la companyia barcelonina Onionlab Jordi Pont apunta, per exemple, a una clara aplicació al sector retail. “Els venedors intentaran reclamar el retorn a la botiga després de l’adveniment del comerç digital; i aportar valor afegit perquè sigui atractiu anar-hi”, comenta el fundador. És a dir, serà preferible anar a una botiga que comprar per internet si ser present a l’espai físic aporta experiències visuals, estètiques; però també d’usuari, com les que ofereixen les tecnologies immersives. Es dona, en definitiva, una “democratització” de la tecnologia i el seu ús.
El creixement de les propostes immersives, i el consegüent augment de la seva acollida, és, per a Sellas, una clara indicació que hi ha demanda per a una tecnologia que és difícil no considerar consolidada. “És el mercat qui defineix l’interès”, raona, tot exposant que Layers of Reality “dobla cada any; i si nosaltres ho fem, que som una empresa petita en fase de creixement; les empreses grans estaran en xifres molt importants”. La gran empresa, de fet, ho constata: des d’Epson expliquen com “alguns clients ja venen a demanar-ho directament”, amb un rang de demanda que va des de la formació professional industrial fins a les esglésies. “Pots fer projectes a qualsevol superfície amb la videoprojecció”, constata Artigues.
El potencial de Barcelona
A diferència d’altres ciutats amb potencials tècnics i corporatius similars al de la capital catalana, l’eclosió de les tecnologies immersives no ha trobat a Barcelona “una terra erma” per cultivar-se, segons Sellas. Festivals com el Sónar, l’Art Futura o el Mira, així com l’èxit de l’Ideal, han millorat les condicions que s’han trobat les empreses, petites i grans, que es dediquen a la immersivitat. També un sector especialment proper a les experiències immersives, com és el dels videojocs, té representants a l’ecosistema barceloní. Pont destaca, de fet, que malgrat que altres ciutats de l’Estat concentren les branques més tradicionals de l’audiovisual, Barcelona s’ha consolidat com a punta de llança d’aquelles iniciatives de caràcter més tecnològic i innovador. Madrid acapara els platós, estudis i productores tradicionals; el cinema i les sèries, però “Catalunya ha pujat al tren creatiu, i la gent hi ve perquè sap que aquí passen les coses”.
La solidesa de la xarxa empresarial i creativa barcelonina ha contribuït a una evolució molt més ràpida que a altres ciutats. “Tots els que hi som ens coneixem des de fa molts anys, tots hem crescut i tenim espai per créixer”, declara Vaaliña, tot assegurant que el mercat a Barcelona “ho té pràcticament tot”; especialment al vessant creatiu de la immersivitat, però també al tecnològic. En aquest sentit, les empreses consultades subratllen l’organització mateixa del sector audiovisual del país com un avantatge clar sobre altres regions segurament menys ben estructurades. En particular, el Clúster de l’Audiovisual de Catalunya, del que formen part moltes de les catalanes que han aterrat a l’ISE, juga, segons expliquen a Món Economia, un paper clau com a agent aglutinador. A partir d’aquí, el següent pas serà “la unió entre sector privat i grans polítiques públiques”. “La banda privada està amb el ganivet a la boca, obrint nous mercats”, argumenta Sellas; mentre que al Govern li queda continuar “apostant per la tecnologia” i crear les condicions per al creixement dels negocis.
La tecnologia que ve
L’evolució tecnològica de la immersivitat, com recorden les fonts consultades, és la clau per a aquesta aplicació. Bona part de l’èxit de les iniciatives del sector és, comenta Sellas, una “maduració” del hardware i el programari necessari per fer-lo anar. Així, les possibilitats de les instal·lacions immersives escalen. Una de les principals esperances del sector ve dels Estats Units: les Apple Vision Pro, les noves ulleres de realitat virtual i augmentada d’Apple, tenen el potencial, segons el director de Layers of Reality, de generar un “efecte iPhone”: una popularitat creixent que faci que la tecnologia esdevingui clau en el dia a dia dels usuaris. Una altra de les grans tendències la porta a l’ISE, de fet, una barcelonina: la mateixa Onionlab, que ja va innovar el 2021 amb un cub immersiu que va esdevenir una de les banderes de l’edició, introdueix enguany una proposta per “afegir una capa d’interactivitat a la immersió”. “Volem avançar-nos –analitza Pont–: que el visitant sigui partícip, creador de les instal·lacions”.
Queden, però, avenços tecnològics perquè els espais immersius es puguin integrar a qualsevol entorn. Vaaliño considera imprescindible “passar a la projecció en 4k real”, un salt que requereix una important adaptació tecnològica, amb “més hores i més treball de rendering“, però que contribuirà a la capacitat integradora dels espais immersius. Enguany han aparegut als salons de Fira Gran Via aparells com ara les pantalles invisibles i transparents –la transparent que corona les portes del recinte és també d’una catalana, Sono–, o nous aparells de projecció integrada, com l’esfera que protagonitza l’estand de Panasonic –una altra multinacional que opera a l’Estat des de Barcelona; des de Cornellà, en concret–. El repte, més enllà de la tècnica, és “crear continguts per mantenir l’interès més enllà de l’efecte wow”, analitza Sellas. “La tecnologia ajuda, però hem de fer-nos interessants dins el menú cultural de les famílies”, conclou el directiu.
