Els rànquings internacionals d’inversió, emprenedoria i penetració de models de negoci digitals solen deixar Barcelona en bon lloc. La presentació del nou hub tecnològic de Lufthansa eleva a 97 els centres digitals que grans multinacionals de tots els sectors han decidit instal·lar a Catalunya -principalment als volts de la seva capital-, una xifra que “no té comparació a tot el món”, com celebra el CEO de la Mobile World Capital Francesc Fajula. En el primer Digital Talent Overview d’ençà que va assumir la direcció de l’entitat -el cinquè que presenta l’organització-, el directiu ha confirmat que la bona tendència que les anteriors radiografies del treball digital a Barcelona s’ha convertit en estructura. “Hem entrat en una bona dinàmica, en un cercle virtuós; el talent català mostra un efecte bola de neu”, raona Fajula. El talent atreu més talent, i les dades així ho confirmen: Barcelona va superar el 2022 el llindar dels 100.000 treballadors digitals, un 8% més que un any abans -7.404 llocs de feina nous en dotze mesos- i un 49% més que el 2018.
Un factor clau en el creixement de l’ocupació a l’àmbit digital, explica Fajula, és la “transversalització” de les tecnologies de la informació. Dels més de 100.000 empleats dedicats a tasques digitals a la ciutat, de fet, 15.000 desenvolupen la seva activitat a hubs digitals; mentre que uns 20.000 treballen a start-ups. Fins a 65.000 estan contractats per empreses diverses, siguin o no de serveis tecnològics, que necessiten perfils digitals per adaptar el seu model de negoci als nous entorns. El creixement, a més, sembla mantenir-se a llarg termini, en tant que la demanda de professionals amb aquests perfils es va elevar el 2022 fins a les 33.000 posicions obertes -un “creixement exponencial de la demanda de treball”, que ja dobla la registrada a la primera edició de l’estudi, ara fa cinc anys-. Amb aquesta alça, una de cada quatre ofertes de feina a Barcelona pertanyen a l’àmbit tecnològic, majoritàriament concentrades en grans empreses internacionals que hi operen. Hubs com el d’HP, Adevinta o Zurich; així com importants consultores del nivell d’NTT Data, Seidor o Accenture reclamen una gran quantitat de perfils tecnològics al país. Destaca també el protagonisme del Barcelona Supercomputing Center entre els entorns que més talent reclama, com a punta de llança d’un “ecosistema de centres de recerca molt potents” al voltant de la ciutat.
La inclusió de perfils digitals, però, transcendeix amb molt les grans estructures empresarials. Segons subratlla la secretària de polítiques digitals de la Generalitat Gina Tost, “empreses de venda de roba, acadèmies d’idiomes o restaurants; tothom necessita talent digital”. La bona predisposició del conjunt del teixit productiu i de serveis a la digitalització, en aquest sentit, contribueix a la tensió a un mercat ja de seu conflictiu. Les dades de l’Overview, reconeix Tost, “confirmen que hi ha un gap” entre l’oferta de nou talent i la demanda de treballadors. Segons l’informe, al sector digital català hi ha uns 12 treballadors per cada posició oberta, una ràtio que al conjunt de l’economia s’eleva fins als 60. Sense anar més lluny, el 2022 es van incorporar a entorns de treball menys d’una quarta part dels professionals digitals necessaris, i les xifres del 2023, encara no concloses, porten una tendència similar. “El sector TIC necessita talent; sense persones, ens estanquem”, alerta Tost.
Val a dir, però, que el problema del talent no és endèmic de Barcelona. De fet, és una de les ciutats que més fàcil ho té per cobrir les seves posicions. Si es compara amb Europa, la mitjana de treballadors per cada obertura laboral al sector digital baixa fins a les 10; mentre que a ciutats com Londres la ràtio és de dues ofertes per cada persona activa. A més de la intensa estructura de formació tècnica amb què compta el país, la capital és un intens imant de professionals de mercats exteriors. Fins a 3.300 de les noves incorporacions al sector el 2022 venien de fora de Catalunya. Sobre el total, més d’un 32% dels 100.000 treballadors del sector són forans, amb prop d’un 20% accedint-hi des de fora de l’Estat espanyol -amb Londres com principal exportador-. “No fem prou amb la generació de talent intern; i hem d’anar a buscar-lo fora”, raona Fajula. Tot i això, la tendència de la producció de professionals locals és positiva: les vocacions tecnològiques a les universitats catalanes han crescut un 39% en titulats en els darrers cinc anys; mentre que les formacions professionals relacionades amb el sector digital van créixer un 26% el 2022. Per continuar aprofundint en aquest creixement, Tost assegura que des de les administracions insten els centres formatius a “estar al cas de les novetats” i les demandes del mercat en termes de formació.
Competició global
Com ja destacaven les empreses consultades pel Cercle Tecnològic de Catalunya en el seu recent informe sectorial, el principal factor de pèrdua de competitivitat a un entorn com el barceloní en l’atracció de professionals d’alt nivell són els baixos salaris. Si bé Barcelona lidera amb molt els sous dels treballadors del sector TIC a l’Estat -amb uns 46.940 euros anuals, un 25% per sobre de la mitjana espanyola- la comparativa amb les capitals homologables de la Unió Europea no és gaire favorable. La mitjana de les metròpolis europees comparables s’eleva fins als 64.381 euros anuals, amb ciutats com Copenhaguen fregant els 90.000 o Zurich a prop dels 150.000. Tot i això, el menor cost de la vida a Barcelona apropa el poder adquisitiu real dels salaris en la majoria de casos: així, aplicat aquest factor, els salaris barcelonins són, en termes relatius, molt més propers a la mitjana comunitària. Una normalització per cost de la vida deixa la mitjana continental en poc més de 52.700 euros, amb prou feines 6.000 euros anuals més que a la capital catalana.
Tot i això, Barcelona guanya en diversos factors -més enllà, fins i tot, de les condicions de vida, una magnitud amb què ciutats del centre i el nord d’Europa no poden competir-, especialment a l’hora d’aterrar empreses. El recent èxit amb Lufthansa és, de fet, paradigmàtic: com explica la mateixa Tost, l’aerolínia alemanya va considerar més d’una seixantena de mercats per consolidar la seva activitat tecnològica a Europa; i va acabar optant per Barcelona per la disponibilitat de talent local, la capacitat d’atracció i retenció de treballadors de primer nivell, l’hiperactiu ecosistema digital barceloní -liderat per start-ups, incumbents i acadèmies i centres de recerca de primer nivell- o l’extensa xarxa de connectivitat 5G de què gaudeix el territori. Així, els principals experts catalans han donat la volta a la seva situació. “Fa 15 anys els treballadors tecnològics fugíem de Catalunya perquè no hi havia oportunitats; ara és el contrari”, celebra Fajula, tot reiterant que “no hi ha empreses que no ens triïn perquè manqui talent”.
Perfils en lliça
Segons les dades de l’Overview, les tecnologies estables encara lideren el rànquing de reclamació de nous professionals, amb els desenvolupadors web; els especialistes en aplicacions i els dissenyadors d’experiència i interfícies d’usuari com a posicions més populars. Crida l’atenció, en el cas de l’UX, que el 2022 hi havia prop de 55 professionals per cada lloc de treball disponible; mentre que els casos de web i aplicacions estaven més a prop de la mitjana sectorial, amb 14 i 9 treballadors per posició respectivament. Especialment tens és el mercat laboral de la ciberseguretat, un sector en què tot i el bon rendiment empresarial -hi ha més de 500 firmes que s’hi dediquen al país, segons un recent informe d’Acció- compta amb menys de tres treballadors per cada oferta disponible. En el cas de tecnologies emergents, el gap és encara més sagnant: en un sector en clar auge com la IA, Barcelona només té 3,63 treballadors per cada oferta activa, mentre que en l’imprescindible internet de les coses la xifra cau fins als 2,63 perfils. Només la impressió en 3D, especialment impulsada a un entorn industrial com el català, i la blockchain superen les 10 persones per oferta de feina.
Per acabar de consolidar l’ecosistema de talent català i contribuir a la cobertura de les necessitats de les empreses, més enllà de la formació i l’atracció de talent, Tost aposta clarament pel tancament de l’escletxa de gènere al sector. Si bé Barcelona es troba entre les ciutats que més dones inclou en la seva base de treballadors digitals, la seva ràtio sobre el total és encara inferior al 30% del total. A tota Europa, només Madrid i Milà superen aquest llindar, i la situació reclama polítiques laborals i formatives per impulsar les vocacions digitals entre les joves catalanes. A més, apunta la secretària, les treballadores catalanes se solen incorporar a les empreses en posicions de relativament baix nivell, i cal asiprar a que ocupin llocs directius. De la mateixa manera, les tecnologies i subsectors que compten amb un percentatge més alt de dones -el màrqueting digital, amb un 48,21%; el CRM, amb un 45,28% i l’UX amb un 37,35% de la base de treballadors- consten entre les menys especialitzades i, en conseqüència, les que gaudeixen de pitjors salaris i condicions laborals. Sense la penetració que correspon a les professionals del país als llocs tecnològics clau de les empreses, lamenta Tost, “tindrem pitjors solucions tecnològiques” en àmbit digital que reclama productes i serveis cada cop més diversos i integradors.
