L’arribada de la intel·ligència artificial ha capgirat el plantejament que fins ara es tenia de les tecnologies i ha revolucionat les seves aplicacions en qualsevol àmbit. La combinació del potencial humà i el digital per fer més productives i efectives les tasques pot activar millores en camps tan essencials com els de la salut. En aquest ecosistema de progrés, Barcelona s’ha convertit en un pol d’innovació tecnològic, amb un focus important en la salut, on grans centres de recerca i companyies emergents troben les condicions per desenvolupar projectes rellevants en l’àmbit mèdic i científic. De fet, Barcelona es situa en segona posició entre àrees urbanes globals pel que fa a captació d’inversió en centres de recerca i desenvolupament, segons l’informe Global Cities Investment Monitor del 2024. A més, la capital catalana se situa en la novena posició en inversió en IA, un àmbit on es volen establir les bases d’un model sanitari més predictiu i eficient. En aquest context sorgeixen espais com el BCN-AIM, un laboratori que forma part de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona que té per objectiu desenvolupar solucions amb intel·ligència artificial i ciència de dades per aplicar en diversos camps de la medicina.
L’aplicació de la intel·ligència artificial i altres eines tecnològiques ja suposa un impacte notable en especialitats com la radiologia, tal com apunta Karim Lekadir, director del laboratori BCN-AIM, i que ja té una aplicació en molts hospitals catalans. L’aterratge de la IA en àmbits com la radiologia permet millorar l’eficiència i la precisió en el diagnostic i l’anàlisi d’imatges. Amplia, a més, els seus horitzons. En aquest sentit, Lekadir assegura que “en un futur, la IA es trobarà present en la predicció de risc de malalties” per poder projector un diagnòstic abans del que es fa actualment.
Prevenció i tractaments adaptats als pacients
Aquest ús de la intel·ligència artificial en els diagnòstics presenta un nou impuls pel que fa als tractaments preventius dels pacients, més enllà de l’atenció que es pugui donar un cop ja s’ha manifestat la malaltia. Segons Lekadir, aquestes solucions aprofiten l’ús de la IA pel que fa al tractament d’un gran grup de dades, i de diferents tipus, de cada pacient. “Més endavant, es podrà fer servir més informació per a la predicció de risc, com ara dades sociodemogràfiques, biomarcadors, informació genètica, a més del diagnòstic d’imatge -que continua afinant-se- per tenir prediccions amb IA més precises que les actuals”, explica Lekadir. A més, el director del laboratori apunta que el gran tractament de dades també millorarà el plantejament del tractament pels pacients, a més del monitoreig que es faci d’aquests quan es trobin fora de l’hospital.
“La intel·ligència artificial serà capaç de fer molt més del que es pot fer en salut ara mateix”, assegura Lekadir, que apunta que un dels avantatges seran les millores en gestió que els metges podran fer dels pacients. Però per arribar fins aquí fer un estudi d’aquestes solucions que plantegi com orientar-les als usos hospitalaris. Des de BCN-AIM actualment estan treballant en diferents projectes de l’àmbit de la salut que es puguin fer servir pràcticament: “intentem construir eines d’IA que s’apropin el màxim possible a les pràctiques clíniques, i que a més tinguin conformitat ètica”. Entre els projectes en els quals estan treballant al laboratori es troben alguns que elaboren mecanismes per la predicció de les respostes dels pacients amb càncer de mama enfront dels tractaments de quimioteràpia que poden rebre. Altres programes d’aquest laboratori barceloní se centren en l’obstetrícia i les ecografies que s’estan desenvolupant en zones rurals de Kènia i intenten detectar els riscos de cada embaràs.
Aquest ambient d’innovació en IA també es trasllada a l’àmbit empresarial català, on sorgeixen companyies com MeThinks, que utilitzen eines d’intel·ligència artificial per a la prevenció dels ictus en pacients. Actualment, aquest instrument mèdic ja es troba a hospitals catalans, on s’ha pogut accelerar el diagnòstic de pacients amb ictus, la qual cosa permet millorar l’atenció i la capacitat de resposta. Pau Rodríguez, CEO de MeThinks, destaca que tots aquests avantatges que aporta la IA l’ajuden a tenir una millor atenció pels pacients sense gastar temps en tasques tècniques o administratives que ara es poden substituir per una eina, però assegura que “la intel·ligència artificial no substituirà cap metge”.
L’eina de MeThinks té una alta precisió en la detecció de l’ictus, trobant més del 80% de les oclusions amb només un TAC simple i amb menys d’un 15% d’errors. Rodríguez assegura que més enllà del valor del diagnòstic de l’ictus, també pren rellevància la coordinació que des de la companyia es fa amb els centres hospitalaris per “poder treballar constantment a evolucionar la solució que oferim”.
L’ètica i transparències en les eines d’IA
L’evolució de les eines d’IA en salut evolucionen gràcies al perfeccionament de la intel·ligència artificial generativa, però des de BCN-AIM destaquen que també ho ha de fer pel que fa a la transparència, seguretat i accessibilitat d’aquesta. En aquesta línia, Lekadir apunta que des del seu laboratori sempre es treballa amb transparència, donant tota la informació als pacients sobre com s’ha elaborat aquella eina “com passa amb qualsevol altra medicina”, apunta el director de BCN-AIM. Tot i això, Lekamir afirma que aquestes qüestions ètiques sobre la intel·ligència artificial, així com l’AI Act de la Unió Europea, han d’estar actualitzades constantment, a mesura que les eines i les capacitats de la tecnologia avancen. “Els pacients i les malalties canvien i evolucionen, i les solucions que aportem també. Seguirem parlant d’això en un futur”, conclou.
