El Barcelona Supercomputing Center ha estrenat el nou superordinador Mare Nostrum 5, un dels més potents d’Europa. La capital catalana rep així un dels cinc grans nodes de la xarxa europea de supercomputació EuroHCP. Segons els experts del centre nacional, la nova màquina té la capacitat per fer 314.000 bilions de càlculs per segons. La potència de la nova versió del Mare Nostrum és 23 vegades superior a l’anterior, el Mare Nostrum 4: els 13,9 petaflops a 314, l’equivalent a 380.000 ordinadors portàtils de gamma alta. El computador ha tingut un cost total de 202 milions d’euros, majoritàriament procedents de la Comissió Europea.
Segons ha celebrat el director del centre de supercomputació barceloní, Mateo Valero, el Mare Nostrum 5 permetrà “somiar, fer coses que mai hauríem pogut imaginar” en diversos àmbits de recerca científica. “Estem molt contents perquè tenim la millor màquina d’Europa”, destaca. Es tracta, de fet, d’un dels únics tres ordinadors de la seva capacitat a tota Europa, afegits al finès Lumi i l’italià Leonardo. Aquesta nova potència de càlcul eleva la capacitat d’incidir a qüestions com la investigació contra malalties com el càncer o l’alzheimer, la lluita contra el canvi climàtic o l’avenç cap a la computació quàntica. També es podran resoldre a Barcelona qüestions relacionades amb la intel·ligència artificial, mitjançant la introducció i valoració de quantitats de paràmetres impossibles per a altres màquines.

El finançament prové, doncs, en la major part de l’executiu europeu, mentre que el 23,3% prové de l’Estat espanyol. La Generalitat ha aportat un 11% del total. També ha comptat amb l’ajuda dels països que van donar suport a la candidatura barcelonina per acollir aquesta màquina, principalment Turquia i Portugal, que hi han aportat respectivament un 9% i un 5% del finançament.
Celebració institucional
La presentació en societat del Mare Nostrum ha tingut la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès; i del president del govern espanyol, Pedro Sánchez –encara en qualitat de president rotatiu del Consell de la Unió Europea–. Per a Aragonès, l’inici de l’activitat del nou supercomputador és “un pas endavant sense precedents en la modernització del sistema de coneixement del país”. Forma part, a més, de tota una xarxa d’iniciatives per al foment de l’economia del coneixement a Barcelona, en la que destaquen el sincrotró Alba, l’Agència Europea per a la Fusió en Energia o el Centre Nacional per a l’Anàlisi Genòmica. El BSC, destaca Aragonès, és “el centre d’un univers d’infraestructures tecnològiques i científiques de primer nivell” amb accent català.
Sánchez, per la seva banda, ha equiparat l’arribada del Mare Nostrum V a Barcelona amb la construcció de la primera connexió ferroviària de la Península entre la capital del país i Mataró, ara fa 175 anys. “Avui celebrem una fita de la quarta revolució industrial” que, lluny de l’endarreriment del ferrocarril respecte d’Europa, situa Catalunya com un dels territoris capdavanters en la supercomputació al sud del continent. “Aquest centre produirà coneixement, generarà centenars de llocs de treball directament i milers de forma indirecta”, confirma el president del govern espanyol. En aquest sentit, justifica les inversions tant locals com comunitàries en el projecte, tot considerant que “cada euro dedicat al progrés d’aquesta tecnologia és un euro ben invertit”.
Aposta pels semiconductors
L’aterratge del supercomputador a la ciutat suposa també un important avenç per al rol de Catalunya en el projecte d’impuls de la indústria dels semiconductors a Europa. En aquest sentit, Aragonès ha destacat el rol del BSC en “la implantació de l’estratègia de semiconductors”, especialment en l’àmbit del disseny, on el teixit de coneixement català destaca especialment entre els competidors europeus. Per la seva banda, Sánchez ha reiterat l’objectiu d’assolir l’autonomia estratègica, amb una producció europea del 20% de l’oferta mundial de microxips. Així, ha destacat la dedicació de l’Estat al sector, amb un Perte xip que mobilitza 12.000 milions d’euros públics, la dotació més gran de fons Next Generation que arribarà a la indústria espanyola.