“És una mica complicat imaginar el futur, perquè ja hi som”, reflexiona Marc Colominas, director creatiu de Blit, un dels estudis de capçalera del nou audiovisual barceloní. Enmig de l’Integrated Systems Europe, la gran fira professional del sector audiovisual, plena de càmeres, de pantalles, de circuits de vídeo interns, llums LED i motors per a escenaris, els estands de les empreses de la capital del país atrauen més ulls curiosos del normal, més preguntes dels passavolants, més fotos de directius que passen les quatre jornades del congrés negociant contractes industrials. Projectors, equips d’àudio, esferes 3D; totes les tecnologies tenen en comú un buit central: no són res sense contingut. Barcelona, un històric ecosistema creatiu que percebia que havia perdut la partida de l’audiovisual tradicional contra una Madrid ultrafinançada i plena d’infraestructures i platós de rodatge, ha trobat, segons el president del Clúster de l’Audiovisual de Catalunya Miquel Rutllant, el seu clar “factor diferencial”: “Som pràcticament els únics que ens hem dedicat a ensenyar experiències”. La qüestió al centre dels formats d’avantguarda, el que Colominas anomena “audiovisuals no convencionals”, és la seva capacitat de relacionar-se amb el públic. No només envoltar-los, sinó reaccionar a ells, moure’s amb ells. La immersió i la interactivitat són les grans tendències del futur; i malgrat que Catalunya no és encara la referència de les tecnologies que les acolliran, sí que pren una posició envejable entre els creadors d’allò que les fa brillar.
El nou ecosistema audiovisual de Barcelona, és cert, s’ha trobat un mercat amb una potent demanda; i uns consumidors -empreses i institucions, majoritàriament- que cada cop coneixen més el potencial de les experiències immersives, la realitat virtual i altres formats en els marges per atraure i engrescar els diversos públics a qui es vulguin dirigir. “El concepte d’immersió s’ha viralitzat molt, i aprofitem aquesta onada per captar l’atenció d’usuaris i clients”, raona Alba Martínez, productora i directora de màrqueting de Framemov, un altre dels estudis catalans especialitzats en aquesta mena de continguts que han mostrat les seves propostes a l’ISE. Tant és així, a parer de la mateixa Martínez -i amb l’acord de la majoria de fonts sectorials consultades- que aquesta alternativa als continguts empresarials tradicionals; als anuncis televisius, les falques de ràdio o els vídeos i powerpoints corporatius, “té el potencial d’esdevenir un nou estàndard”.
Les empreses creatives cada cop noten més, de fet, que clients de tarannà més tradicional reben les seves propostes amb entusiasme, i cerquen els seus serveis per a campanyes de difusió, llançaments de productes o esdeveniments interns. Es tracta d’una tendència que no només nota el subsector dels continguts, sinó també les enginyeries i empreses tecnològiques que s’encarreguen del fonament material i el programari d’aquestes experiències. “Els espais immersius van sorgir com a iniciatives expositives, però han anat evolucionant”, explica a Món Economia Daniel Collado, partner account manager de la multinacional Panasonic, establerta a Cornellà per a les seves activitats a l’Estat i al sud d’Europa. “S’ha democratitzat l’ús de les tecnologies, i ara ja veiem de tot: centres de joc, centres educatius, espais corporatius, que esdevenen completament una pantalla”, descriu l’expert, que detecta una important oportunitat per al conjunt de la cadena de valor. “Cap aquí avança el sector: cap a la interactivitat”.
I ho fa, a més, dins els mateixos confins de Catalunya. Malgrat que el sector reconeix que mercats més avançats, com ara els asiàtics, s’han habituat molt abans a aquesta mena d’experiències, al país “cada cop hi ha més demanda”, a parer de Martínez. “Hi ha companyies que reclamen aquests serveis, i fins i tot comencen a construir els espais per a les experiències”, explica la directora creativa, fet que aguditza encara més les sinergies entre el món del contingut i les tecnològiques que comercialitzen les pantalles i altaveus que el fan real. “Barcelona ajuda molt, perquè els clients són coneixedors de les tecnologies”, afegeix Coromines, fet que les fa més llamineres dins els plans de màrqueting de molts potencials compradors. Ara bé, la llarga experiència de la ciutat i el seu entorn amb formats audiovisuals d’avantguarda també genera una exigència molt més marcada per a les operadores. “Hi ha tants espais, tants estudis, tants continguts, que ens hi hem acostumat. Arriba un moment que el valor del format com a tal decau; després el realment valuós és com el fem servir per explicar una història”, reflexiona el directiu de Blit. És a dir, és cert, els potencials clients catalans són més proclius que els d’altres regions a acceptar aquesta mena d’iniciatives; però també són potencialment més exigents amb elles, perquè el públic final ja no queda impressionat amb qualsevol cosa.
Cadena de valor
Entre els importants atractius de Barcelona com a entorn d’oferta d’aquests nous tipus de continguts audiovisuals, Collado destaca la convivència entre totes les baules de la cadena de valor. És a dir, són escassos els ecosistemes internacionals que mostren la concentració d’estudis i firmes creatives i que també compten entre les seves grans marques audiovisuals de la mida de la mateixa Panasonic, o d’Epson -entre altres, presents també a Fira de Barcelona la darrera setmana- que poden fonamentar les experiències. El directiu de Panasonic, en aquest sentit, celebra les relacions amb les petites empreses emergents, tant del vessant tècnic com artístic, que permeten una ambició encara major de les corporacions d’enginyeria com la seva. “Hi ha relació amb el teixit, i l’intentem fomentar” més enllà de les seves especialitats. Sovint, assegura, és la combinació del cervell científic i l’estètic la que acaba optimitzant un salt al mercat, en tant que “els decisors d’una tecnologia poden acabar sent els creatius, que volen que el seu contingut llueixi el millor possible. I aquesta és la missió”. En un sentit similar, Rutllant reivindica la “visió de cadena de valor” que el sector ha adquirit en els darrers anys.
“Epson o Panasonic són estratègiques per al sector de la immersió” comenta el president del Cluster; talment com ho són la munió de firmes de creació de continguts o les plataformes digitals que les sostenen, com ara la de la també barcelonina Universe. “Les relacions empresa a empresa han de ser directes”, recomana. El teixit, per la seva banda, ja observa una connectivitat inaudita en altres indrets de l’economia. Tant Martínez com Colominas detecten una pulsió col·laborativa entre les marques del país que supera la competència entre elles. “Arribem al punt de la col·laboració: no hi ha piques, no ens enfrontem. Fins i tot hi ha situacions en què ens donem la mà, perquè això fa augmentar la qualitat del producte”, assegura la directiva de Framemov.
Barcelona, capital de les realitats
Sobre aquest fonament empresarial, Rutllant defensa que Barcelona ja ha adquirit un important estatus entre els mercats especialitzats de tot el planeta. “Ens vam emmirallar molt en el Quebec -rememora el president del Clúster- però ja hem recorregut aquest camí, i de manera molt ràpida”. També des de Panasonic veuen com la seu barcelonina pren cada cop més protagonisme dins la seva mateixa operativa. “Tenim companys de tots els països que perceben la ciutat com un hub tecnològic, amb una gran pedrera creativa”, exclama Collado, molt clar respecte del caràcter estratègic de la seva localització: “Tenim sort de ser a Barcelona”. Sobre aquesta nova situació de privilegi, Martínez aspira a millorar els continguts per aprofitar millor les potencialitats de les eines immersives, i atorgar “missatge i sentit” a totes les creacions que s’hi apliquin.
Cada cop, però, seran més palanques les que s’hagin d’activar, i la pròxima sembla ser la de la realitat virtual i, especialment, la realitat augmentada. La mateixa Blit ha atret els visitants de Fira de Barcelona amb un headset per recórrer obres modernistes al món digital, gràcies a la “gran evolució dels dispositius en els darrers anys”. Ara bé, les solucions conegudes com a “realitat mixta” són encara limitades -fins i tot les dels gegants corporatius, com ara les ulleres Apple Vision Pro-, i els enginyers especialitzats encara “tenen camí per recórrer”. A escala de negoci, però, no cal mirar tan enllà: per a Collado, el veritable pas endavant és l’eficiència. “El futur és reduir la mida i augmentar la resolució, per ser més democràtics”, argumenta el manager de Panasonic; que advoca per cercar l’accessibilitat màxima dels productes a cada cop més empreses i clients finals. Colominas, però, alerta de la necessitat d’un equilibri: si bé fer les solucions assequibles és positiu, els compradors han d’acostumar-se a les noves exigències d’inversió. “La complexitat dels formats representa uns costos que haurien de fer créixer els pressupostos; que les empreses siguin conscient del valor afegit que creen aquestes solucions”, conclou.
