Malgrat els laments populars, que cedeixen a Madrid el tron de la indústria audiovisual a l’Estat espanyol per l’elevada concentració d’infraestructures de rodatge i producció, Barcelona escala cada cop més posicions en el rànquing dels entorns on aquest sector més brilla. Al voltant de la ciutat, segons un recent informe del Clúster de l’Audiovisual de Cataunya i ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, les empreses catalanes que s’hi dediquen van facturar el 2024 més de 8.600 milions d’euros, el seu màxim històric. L’expansió, que comença a ser una tradició anual, té un fonament molt més material que les pel·lícules i les sèries que es concentren a la capital del regne. “Fa anys que el motor de la nostra indústria és la tecnologia. El creixement anunciat, un 14% més que l’any anterior, tot ell va del bracet de les noves tecnologies“, apunta en conversa amb Món Economia el president del Clúster de l’Audiovisual de Catalunya Miquel Rutllant. I n’hi ha per a això i per a molt més: el Principat, amb Barcelona al centre, és el quart territori de la Unió Europea amb una major inversió en desenvolupament de nous projectes audiovisuals, còmodament per sobre de la CAM, que cau a la sisena posició. Aquest teixit productiu té l’inici de la pròxima setmana encerclat en vermell al calendari: entre dimarts i dijous, Fira de Barcelona acollirà l’Integrated Systems Europe (ISE), el principal congrés professional de l’audiovisual a escala mundial. “Atès que la tecnologia és el motor de la indústria, que la gran fira tecnològica se celebri a Barcelona és, òbviament, una gran oportunitat“, comenta Rutllant.
Sempre sota l’ombra del Mobile World Congress, l’ISE ja és la segona ensenya del recinte firal barceloní, i aplega companyies de tot el planeta. Només enguany, espera un impacte econòmic de més de 540 milions d’euros, i atraurà prop de 3.000 firmes especialitzades en les diverses branques del món audiovisual, des de la recerca més fonamental fins a la integració i comercialització de productes finals. Ara bé, segons el món privat de l’audiovisual català, la fira serveix de complement a una activitat econòmica que ja de seu funciona cada any millor. “Barcelona ja seria atractiva per se”, reflexiona el director d’Innovació i Digitalització d’ACCIÓ, Carles Gómara. “L’ISE és la cirereta del pastís”. De fet, segons l’expert, ja abans que el congrés servís d’altaveu per a la marca Barcelona, les companyies amb bandera catalana eren prou conegudes dins la cadena de valor. “Les empreses del país estan molt internacionalitzades, i bona part de l’augment en facturació ve de fora de les fronteres de l’Estat”, revela Gómara, que celebra que les propostes locals “s’hagin guanyat un cert renom”.
Ho han fet, segons apunten Rutllant i Gómara, amb importants dosis de “creativitat” en una indústria que canvia constantment. Si el radi de referència és curt -l’Estat- el president del Clúster celebra que “cap altre territori destaqui més en innovació basada en tecnologia audiovisual”, amb “unes quantes empreses molt innovadores, que creen moltes solucions”. Ara bé, en termes generals, Barcelona -així com els principals ecosistemes europeus- reben les noves propostes ja donades, i es dediquen més a integrar-les, a treballar amb elles, que no pas a crear-ne de noves. “Les innovacions venen de tot el món, però aquí som més bons integrant innovacions. Com a la IA, els xinesos i els nord-americans són els que lideren”, comenta el dirigent. Similar és la lectura que en fa director d’innovació d’ACCIÓ, distingeix “el desenvolupament de la tecnologia” de “com aquesta es fa servir”. “En aquesta segona part, aquesta claredat de visió per accedir al mercat, tenim gent que ho sap fer molt bé: no inventem una cosa, però la sabrem fer servir”, insisteix el director d’innovació. Una qualitat que es valora especialment en un vertical econòmic que ha transcendit les seves pròpies barreres, i -com les tecnologies digitals- ja troba aplicacions molt més enllà de les línies tradicionals. Sanitat, educació, indústria, hostaleria, comerç… Pocs àmbits neguen encara el rol de les tecnologies audiovisuals en la millora dels seus negocis. “Cada cop aixequen més interès en altres espais. Comença a ser una mica de tot”, postil·la.
L’ISE i la capitalitat europea de l’audiovisual
És en aquest punt en el qual el sector observa el potencial perquè l’ISE acabi deixant empremta més enllà dels salons de Fira. El director general de la fira, Mike Blackman, insisteix -en línia amb les aspiracions que sempre reitera el MWC- en la rellevància del “llegat” del congrés a la ciutat; el pòsit innovador i de negoci que pugui deixar a Barcelona la resta de l’any, quan no s’està celebrant. De fet, sempre que pot, treu pit del rol que han tingut en l’atracció dels quarters europeus d’algunes companyies clau en la cadena de valor audiovisual, com LiveU o Aztec. “Atraure grans jugadors internacionals a Barcelona” per a Rutllant, es revela com “la millor fórmula” per continuar amb l’expansió que ja celebren les empreses locals. També des del sector públic han trobat a la fira una espurna per millorar la seva aposta. “El sector ja era prioritari abans de l’ISE”, sosté Gómara -que forma part d’ACCIÓ des de fa més de dues dècades-. Ara bé, Blackman i els seus han servit de “catalitzador”, tant de la inversió com de les apostes públiques en la indústria. No en va projectes com el Catalunya Media City han pres més embranzida en paral·lel al protagonisme de la reunió professional. Sobre aquesta realitat -i també sobre el reconeixement que “queda molta feina a fer”- “Barcelona i Catalunya poden ser les capitals de la tecnologia audiovisual a Europa”, engresca Rutllant.
Robots als rodatges
En aquesta cursa tecnològica, l’ISE del 2025 acumularà avenços tecnològics que ja havia començat a mostrar en les seves primeres estades completes a Barcelona, ara amb projectes molt millor fonamentats. Un dels grans subsectors que apunten a dominar el congrés és, de fet, un gran conegut a Barcelona: la producció virtual per a experiències immersives. El darrer informe sectorial d’ACCIÓ destaca una munió d’insígnies especialitzades en la immersivitat que operen des de Barcelona: des d’iniciatives locals, com ara OnionLab, Layers Of Reality o Aumenta Solutions, fins a la mena de “players internacionals” que Rutllant veu com el gatell del següent nivell del hub a la capital, com NTT Data o Rockwell Automation. “La tendència és produir utilitzant escenaris generats amb motors de videojocs”, esmenta el president del Clúster, que subratlla com les tecnologies de realitat virtual i augmentada fonamenten aquest camí. En paral·lel, les aplicacions d’intel·ligència artificial també gaudiran d’un faristol central al congrés d’enguany, amb propostes de creació automàtica de vídeo. “Gairebé tot portarà l’etiqueta de la IA”, preveu Gómara; en tant que les solucions més avançades permeten “crear vídeos d’una forma que no es podia fer fins ara”.
Encara més incipient, Rutllant comenta la presència de robots audiovisuals; eines automatitzades que operen dins les infraestructures de producció, com ara drons o altres aparells. Fins ara, aquesta mena d’eines eren útils com a operaris de càmera artificials, si bé cada cop tindran una presència més diversa a la creació de continguts del país. “Hi haurà drons per il·luminar platós sencers, o només la direcció a on es vol”, enumera el president del Clúster. “Elements audiovisuals cada cop més autònoms, molts cops operats per una IA”. Es tracta d’una solució que arribarà encara en forma de petites propostes tecnològiques, a l’espera de ser integrada amb altres components per esdevenir operativa per a les pel·lícules, sèries i altres continguts catalans. Gómara, de fet, assegura que es fa complicat identificar una o dues tendències concretes, en tant que -especialment per a un teixit empresarial tan enfocat a la integració, com és el barceloní- “tot es tracta més com una solució global, i no com una única tecnologia”. “Llum, pantalles, so d’alta qualitat, continguts específics amb IA…”, afegeix el director d’innovació de l’agència pública. Sí que detecta un especial interès perquè tota aquesta cadena de valor, extremadament intensiva en consum elèctric, sigui més sostenible. “Cada cop veiem més un interès per la pota de l’energia; per cuidar els consums de les infraestructures”, lloa. Tot plegat, integrat en un ISE que ja és consubstancial amb Barcelona. “És una oportunitat i un privilegi per posar-nos al dia en les noves tecnologies; amb la sensació que serà molt reeixit”, conclou Rutllant.
