La sortida de la pandèmia va anar acompanyada d’una “borratxera” inversora, a Catalunya i a tota Europa. La reactivació de l’economia post-covid, amb un capital que s’havia passat massa temps estàtic i un entorn de tipus zero que se sostenia d’ençà de la crisi financera del 2008, va revifar amb força el món del capital-risc fins al punt de generar, com declarava a l’inici del present cicle monetari la inversora Rat Gasol, una sort de “bombolla” d’apostes pel món innovador. En un moment de hype per l’emprenedoria, especialment la tecnològica, molts vehicles i privats van entrar amb tot a iniciatives que prometien rendibilitats i creixements pràcticament immediats, sovint sense el fonament d’un pla de negoci impecable. La resposta a la crisi inflacionista per part del BCE, amb una intensa pujada del preu dels diners, va forçar els capitalistes a fer un petit pas enrere, atès que a disponibilitat de carteres de risc baix és molt menor, l’accés empresarial al finançament es complica i altres alternatives són més atractives. Amb tres baixades de tipus en quatre reunions, però, Frankfurt ha canviat la tendència -i preveu fer-ho encara amb més intensitat durant el que resta d’any-. Els diners a Europa tornen a ser raonablement barats, fet que aixeca les tanques que encerclaven la inversió.
“La baixada de tipus és positiva -raona la presidenta del Grup Assessors en Inversions Financeres del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Begoña Castro– perquè les start-ups són empreses que es palanquegen molt, i amb un finançament barat els costa menys ser rendibles”. És a dir, l’endeutament imprescindible per a créixer a l’ecosistema emergent és, a diferència de fa mig any, accessible; i el capital-risc guanya en marge de confiança pel que fa als projectes pels quals aposten. Ara bé, a l’enduriment monetari l’havia acompanyat una tendència paral·lela: una major exigència pel que fa als models de negoci de les noves activitats. Davant rendibilitats menys assegurades, arran de l’alça de tipus els inversors van començar a desconfiar de fulls de ruta massa ambiciosos, amb creixements gegantins a curt termini però sense estructures gaire consolidades. “Abans, fluïen els diners de manera exagerada; però ara es demanen més garanties, equips més potents, business plans consolidats”, argumenta Gasol. Si bé hi ha “una finestra una mica més oberta”, la inversora no espera un canvi de tendència total cap a la despesa sense aturador: “El nivell d’anàlisi de les start-ups ha pujat, i tots els inversors van per aquesta via”.
Similar és la lectura dels inversors institucionals del país. És el cas de BStartup, el servei financer per a start-ups i scale-ups del Banc Sabadell. Fonts de l’entitat asseguren que “en entorns de tipus més baixos, els inversors cercaran productes amb majors expectatives de retorn”, i estaran disposats a assumir propostes més arriscades. Ara bé, “tant empreses com capital cerquen models de creixement més sostenibles, amb el focus a ser rendibles a mitjà termini”. És a dir, aquesta cerca de la rendibilitat, que farà un lustre podia ser sinònim amb expansions descontrolades durant pocs anys i una pèrdua de connexió amb el mercat immediatament posterior, han estat substituïdes per una aproximació “més conscient, més eficient, amb especial cura de la caixa i l’ús que se’n fa”, expliquen les mateixes fonts. Gasol, en aquest sentit, recorda cicles de hype previs que van aixecar rondes enormes per les quals ha desaparegut part de l’interès. “El metavers abans captava molts diners, i ara ni se’n parla”, comenta la inversora. Més que la desaparició del subsector, han sobreviscut les iniciatives més saludables, aquelles que han superat els esculls dels seus primers anys d’activitat, com ara Bit2Me al món cripto -un altre dels més afectats pels cicles d’atracció de capital-.
La influència dels tipus, així, es notarà, a parer de Castro, més en l’anàlisi “quantitativa” de les inversions que no pas en la “qualitativa”. Els paràmetres de rendibilitat, projecció o palanquejament acolliran moltes més empreses, i fins i tot algunes que “l’any passat no entraven dins l’acceptable, el 2025 sí que ho faran”. Ara bé, l’esclat d’aquella semblança de bombolla que flotava sobre el món innovador després de la pandèmia va deixar seqüeles entre molts dels seus protagonistes. “La memòria inversora fa que si qualcú ha perdut diners fa dos anys, ara s’ho mirin dues vegades” abans de tornar a aventurar-se. “Hi haurà més flux de capital, però també se serà més prudent”, afegeix. La baixada de tipus, això sí, farà créixer la paciència del capitalista: molts business angels i altres inversors privats “fan d’advisors“, dedicaran temps a aconsellar les seves participades, a dirigir la seva estratègia o “resoldre dubtes que directament preguntaran” els vehicles interessats. Quelcom, apunta Gasol, essencial per a uns emprenedors que “no neixen apresos”. “Necessiten suport de gent que en sàpiga per enfortir aquells punts en els quals són més dèbils”, etziba; un suport i un recorregut que eren percebuts com a secundaris abans de l’enduriment monetari.
Les noves tendències
La nova prudència inversora malgrat la revifada monetària no té cognoms sectorials, segons l’anàlisi de Gasol. Tal com explica a aquest mitjà, “qualsevol projecte pot ser bo sempre que hi hagi un bon equip, una idea que resolgui un problema i un nínxol de mercat controlat”. “Cap sector és un no ja d’entrada, però la proposta ha d’estar ben articulada”, continua. Castro, per la seva banda, acota les noves oportunitats especialment al món tecnològic, atès que les emergents tech solen estar especialment endeutades, fet que les fa molt menys atractives quan els tipus estan elevats; però molt més rendibles en els moments de baix cost del crèdit. “Són les que més funcionen, amb menys costos atrauen més”, continua l’economista. A més, l’elevat ritme d’innovació en aquesta branca sovint escurça la ja limitada “memòria” dels inversors. Sovint, productes nous són percebuts com a essencialment diferents d’altres anteriors que ja han fracassat, o no han tingut l’èxit esperat. “No es pot fer una anàlisi amb dades històriques, perquè tot és nou”, ironitza la col·legiada.
En concret, dins de l’ampli ventall de les noves tecnologies, Gasol en destaca dues especialment rellevants: les solucions relacionades amb la sostenibilitat i la intel·ligència artificial. Per a la inversora, la clau d’ambdós subsectors és la transversalitat: la transició ambiental és present a la immensa majoria de nous models de negoci, fet que fa ineludible -especialment en aquelles companyies d’alt consum de recursos, com ara les industrials- aplicar noves tecnologies relacionades amb l’eficiència energètica o la reducció de la petjada ecològica. Per altra banda, la “palanca” cada cop més universal de la IA “ha arribat per quedar-se”; i el seu desenvolupament està, tot i els alts volums, encara a les beceroles. “De moment és un mercat molt obert, amb un horitzó increïble i xifres clares per captar inversió”, declara. Transcendint les fronteres d’una activitat econòmica concreta, tal com expliquen des de BStartup, “permet les start-ups millorar la seva eficiència i oferir solucions innovadores” arreu del tauler. Tant és així, de fet, que “aproximadament el 30% del capital invertit el 2024 s’ha destinat en projectes d’IA”, concreta el vehicle del Sabadell.
Quant a les solucions climàtiques, l’ampla penetració dels objectius de l’Agenda 2030 al món empresarial les fa cada cop més imprescindibles. “Hi ha un creixent enfocament en emergents que desenvolupen tecnologies i productes sostenibles, responent a la demanda i a regulacions més estrictes”, elaboren fonts de BStartup; una lectura similar a la de Gasol, que veu els canvis verds al “lema de totes les empreses, en qualsevol aspecte”. A més, la coneguda com a climate tech té un component infraestructural que facilita encara més les coses: sovint, recorda Castro, el client final d’aquests negocis és el sector públic. L’administració, al seu torn, estarà més disposada a accedir als mercats de capital -i invertir els recursos que hi aconsegueixi- en un entorn de tipus baixos, garantint així el creixement d’start-ups del món, per exemple, de les energies netes.
Catalunya en el món innovador
L’alentiment dels darrers mesos a causa dels tipus alts ha colpejat Catalunya igualment que ho ha fet a tots els racons del planeta; si bé diverses fonts consultades coincideixen que el punt de partida era molt més baix que el de la competència europea -i encara més si el mirall és estatunidenc-. “Les polítiques que es duen a terme als EUA, aquí arriben molt més tard”, assegura Gasol; que lamenta una “legislació més carregosa, amb una major fiscalitat” que a altres punts d’Europa. L’ecosistema prossegueix, “detecta que ha de ser molt més competitiu”; i el conjunt de fòrums empresarials rema en aquest sentit -sovint sense tot el suport de les administracions-. En endavant, la conjuntura és més falaguera: fins i tot a Catalunya, la baixada de tipus promet “una major disponibilitat de capital per als petits inversors”, tal com preveu l’experta del Col·legi d’Economistes. Així i tot, sentencia, es manté un obstacle cultural: “als EUA hi ha una mentalitat més emprenedora, que a Europa no es dona tant”.
