El sector audiovisual reclama a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals “continuïtat” per a la transformació que significa la nova plataforma 3Cat. El president del Clúster Audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant, ha celebrat la “fi de l’endarreriment tecnològic” que suposa l’aposta pel nou servei Over The Top (OTT), si bé emplaça la governança que “no sigui una flor d’estiu”. Per a Rutllant, l’entrada de la radiotelevisió pública a la indústria de les plataformes “permet que nous professionals i empreses hi tinguin lloc, fet que no sempre ha estat fàcil“. Malgrat les bones sensacions, però, el líder de l’associació empresarial alerta que l’estabilitat és imprescindible perquè l’audiovisual públic sigui un element tractor per al sector. “Tan nociu és que no hi hagi demanda com que hi hagi alts i baixos”, declara, tot exigint que “no torni l’endarreriment tecnològic” que patia la radiotelevisió catalana els darrers exercicis. Així s’ha expressat durant una de les primeres sessions de la Setmana del talent audiovisual, que el Clúster celebra enguany al Disseny Hub de Barcelona.
Des de la corporació calmen les preocupacions a llarg termini del sector. El secretari del consell de govern de 3Cat, Lluís Garriga, assegura que 3Cat busca esdevenir “una eina capdavantera al sector ara i en els anys pròxims”. “No podem ser una flor d’estiu perquè amb la sequera moriríem”, ironitza Garriga, tot celebrant unes primeres dades “engrescadores” per a la plataforma. Segons dades de la mateixa corporació, en les dues setmanes de vida de l’OTT pública catalana s’hi han registrat mig milió d’usuaris, amb 1,5 milions de dispositius únics i més de set milions de reproduccions. Aquestes primeres impressions, per al Clúster Audiovisual, suposen un avenç “importantíssim per a l’audiovisual del país, perquè tracciona les empreses del sector”. Un increment productiu per part del sector públic, declara Rutllant, suposa una important acceleració del negoci per a unes empreses que fins ara tenien “molt difícil competir amb les grans productores”. 3Cat, celebra el president, té el potencial de crear “noves feines, més demanda del sector, serveis de doblatge, canvis de format…”.
En aquest sentit, des del sector audiovisual identifiquen una sèrie de “canvis organitzatius” que han d’acompanyar la transformació de formats que ofereix 3Cat. Rutllant, de fet, s’ha dirigit al govern de la Corporació per reclamar que “siguin prou valents per fer els canvis que siguin necessaris”. Garriga, així, ja ha anunciat que la plataforma, en la seva versió actual, forma part d’un “procés de transformació”. “3Cat és una eina en constant canvi”, apunta el secretari, tot avançant que en el període d’entre un any i any i mig arribarà una “segona fase” de l’OTT que “permetrà incorporar coses que altres plataformes no tenen al seu imaginari”; com ara la integració dels videojocs, així com d’altres continguts gamificats, o la promoció i l’estudi de consum de 3Cat a xarxes.
Canvis i oportunitats
En declaracions al Món Economia, Rutllant ha celebrat la nova capacitat de 3Cat per mobilitzar els recursos del sector audiovisual català, tant en la branca de la producció de continguts com en els serveis tecnològics -una branca en la qual les empreses del país mostren especialment bons rendiments-. La fragmentació i especialització dels continguts del model de plataformes permet, segons el president del Clúster, que “petites productores catalanes s’especialitzin molt en un perfil de continguts i esdevinguin el proveïdor habitual” de l’OTT. Empreses, recorda el dirigent, que trobaven importants dificultats a l’hora d’accedir a la “limitada” graella del model de radiotelevisió lineal. Pel que fa a tecnologia i serveis, ara per ara la concessió del desenvolupament del futur de l’aplicació cau a Mediapro, una decisió per la que el Clúster es “congratula”. Ara bé, els constants canvis que el president detecta en els models i formes de consumir contingut obriran “oportunitats de forma continuada perquè altres proveïdors tecnològics puguin fer-hi coses”. “Ens consta que aquesta és la vocació”, declara Rutllant, tot celebrant la voluntat de continuïtat del consell de govern en l’impuls del 3Cat.
En endavant, però, seria interessant que estiguin cobertes totes les necessitats d’inversió”, matisa; tot argumentant que les “retallades” que va patir la corporació d’ençà de la crisi econòmica “s’han de desfer”. “Durant molts anys la Corporació ha estat clarament al davant de la mitjana de televisions europees, però amb les retallades es genera no només una menor demanda de continguts, sinó també una devaluació de les infraestructures tecnològiques”, concreta Rutllant; que, val a dir, celebra també que “tot això s’està revertint” en el darrer any. En aquest sentit, Rutllant insisteix a la necessitat d'”adaptar” l’organització a les noves necessitats de l’entorn productiu i de consum del model de plataformes. “Si no, estaran produint de la manera antiga per a una demanda de continguts completament diferent, i això sempre està abocat al fracàs”, etziba.
Nova relació amb el sector
L’objectiu que es marca 3Cat de “recuperar el paper de motor de l’audiovisual” al país implica, segons la governança de la corporació, un important canvi de la relació amb el sector privat del país. Per a la directora d’Innovació Cristina Villà, la transformació de l’estratègia de programació implica un “nou model de contractes, nou disseny de producció i contractació” -un nou model que, en molts sentits, és una important ampliació de la demanda per part de l’ens públic-. L’adaptació a plataformes exigeix “incorporar peces a xarxes, crear el teaser per a la descoberta del producte, gestió de metadades per als cercadors”, descriu Villà, unes “necessitats que abans no teníem”. “Fins ara, les graelles tenien sentit per si mateixes”; en el nou model, la diversitat de nínxols i les relacions entre continguts exigeixen una adaptació que reclama noves col·laboracions per part del sector privat del país.
La transició al model de plataformes de la radiotelevisió pública també l’obre tot un ecosistema audiovisual ja operatiu. En aquest sentit, 3Cat aspira a esdevenir un “aparador i integrador de tercers” a la seva mateixa estructura, fet que obliga a flexibilitzar la relació amb el contingut extern, com pot ser nous models de compra de drets que, segons Villar, “aniran cas per cas”. L’entrada al gran món de l’streaming, però, ha d’anar acompanyada d’una individualitat cultural amb la que és difícil que una aplicació multinacional -com pot ser Netflix, o fins i tot Youtube- compti. “Tenim un valor diferencial en l’esperit de pertanyença als continguts; que és la llengua catalana i la societat que ens envolta”, subratlla la directora d’Innovació, que valora especialment la recurrència per part del consumidor. “Volem que la gent torni cada dia, perquè oferim el marc en el qual la gent s’hi sent còmoda”, conclou.
