D’entre la munió de multinacionals que operen d’una manera o una altra des de Barcelona, Cisco es compta entre les més globals. La tecnològica, capdavantera en l’àmbti de la comunicació i la digitalització en entorns empresarials, fa tres dècades que funciona a Catalunya. En els darrers anys, de la mà de l’equip del seu director general a Espanya i Portugal Andreu Vilamitjana, ha doblat l’aposta per la capital del país amb un centre d’innovació i un poderós espai de disseny de microxips centrat en una de les arquitectures més avançades del planeta, el Silicon One. Situat al cor del 22@, a Ca l’Alier, l’entorn del gegant californià a la ciutat és dels més avançats en àmbits com la sostenibilitat. Enginyer de formació, Vilamitjana lidera una iniciativa que explora un ample ventall d’avenços tecnològics, des dels semiconductors fins a la ciberseguretat, passant per l’omnipresent intel·ligència artifical. El directiu rep Món Economia via Webex, la plataforma de videoconferències de la companyia -que permet, entre altres qüestions, fer servir la IA perquè “no s’escoltin les obres del costat”, bromeja- per parlar de les noves tendències tecnològiques, d’una competència amistosa i sovint innecessària, i del rol de Barcelona en tot plegat.
El 2022 Cisco va anunciar l’arribada del centre de disseny de microxips a Barcelona. Com ha estat la “temeritat” dos anys després?
Bé, no tant una temeritat. Com dir-ho… ens vam atrevir. Vam veure una coincidència d’interessos entre la UE, que busca autonomia estratègica en aspectes importants, i la nostra companyia, que està disposada a recolzar-la amb un centre de disseny de xips. El concepte no és Barcelona, ni Catalunya, ni Espanya; és el suport a l’autonomia de la UE. Teníem molta feina ja feta: fa anys vam anunciar l’establiment d’un centre d’innovació a través d’un acord amb l’ajuntament -que vam renovar el passat MWC-. Això encaixa dins l’estratègia de col·laboració publicoprivada. Com a ciutadà de Barcelona, de Catalunya i d’Espanya, em va fer molta il·lusió veure la total sintonia entre les tres administracions per impulsar el centre. És un projecte viu, un projecte que encara estem desenvolupant, però ja treballem en el disseny d’un xip fonamental, no només per internet -perquè és al core de la xarxa dels grans operadors-, sinó també al centre dels data centers als quals es processa la major part de la informació d’empresa i administració.
El xip té dues característiques molt importants: un, el consum d’energia que implica la IA. El Silicon One, que ja s’està dissenyant a Barcelona, consumeix un 96% menys que els xips equivalents i augmenta un 30% l’amplada de banda. Té una capacitat de computació enorme, de 51,2 terabits per segon. Per tant, és una decisió que ha estructurat el sector dels semiconductors a Espanya i Europa. D’aquí a 10 anys, parlarem d’aquesta decisió.
Què té Barcelona perquè Cisco triï primer aterrar amb un centre d’innovació i, després, amb un centre de disseny de microxips?
Respondré des de dues dimensions. Primer, des del cap: els paràmetres que vam fer servir per decidir portar-hi el centre de disseny. Un és el talent: trobem a Barcelona i a Catalunya el talent que necessitem per desenvolupar els nostres projectes. També he de dir que no tot el talent, és una assignatura pendent a treballar. El nou màster interuniversitari en disseny de semiconductors i microelectrònica ens ajudarà moltíssim. En segon lloc, l’ecosistema: sovint no apreciem prou les coses que tenim al nostre país. Hi ha multitud de petites i mitjanes empreses que feia temps que treballaven -potser d’una forma no tan estructurada- en el disseny de semiconductors. I una tercera qüestió, una col·laboració publicoprivada intensa i una coordinació entre administracions exemplar.
Des del punt de vista més emocional: la il·lusió que fa que les empreses en les quals treballem tinguin un impacte positiu a la nostra societat. Sovint pensem que tot el que aconseguim és gràcies als nostres mèrits personals, i això no és cert. Molt és gràcies a la societat en la qual ens desenvolupem. És un honor per a un directiu d’una companyia com Cisco retornar a la societat aquest impacte.
En una recent entrevista amb Món Economia, el CEO de la Mobile World Capital Francesc Fajula identificava una maduració de l’activitat digital a Barcelona. Ho comparteixen? Què suposa aquest procés per a una tecnològica com Cisco?
Ens hem de treure de sobre el factor d’exclusivitat. Quan parlem d’una ciutat o una altra -Barcelona, Màlaga, València o Madrid, que són les ciutats d’Espanya on es desenvolupa més tecnologia- ho fem en termes de competència. I és curiós, perquè no és necessària: hi ha espai per a tothom. Hi ha talent, tant local com internacional, per a totes les ciutats on es treballa en la tecnologia. El que sí que veiem és una pèrdua de complexos històrics. Barcelona -i València, Màlaga, Madrid- no només competeix en clima o qualitat de vida. Competeixen en talent; i aquest talent és tant d’aquí com global. Tant generar talent localment com ser capaç d’atraure’l són factors diferenciadors. El nostre país -com a director general de Cisco a Espanya- dona possibilitat de posicionar-nos, i posicionar Barcelona, com un indret clau on desenvolupar els tres pilars que trobem fonamentals: negoci -una economia en bon estat, que creix en taxes superiors a la mitjana europea, tot i que sempre es pot millorar-; un teixit innovador i positivament agressiu -no excloent, però fort per competir amb qualsevol país-; i les persones.
Des del punt de vista de negoci, Cisco Espanya va ser triat pels accionistes com a country of the year. Des del punt de vista d’innovació, vam decidir portar el centre de disseny, entre molts altres exemples. I des de les persones, objectivament parlant, hem estat triats el millor lloc per treballar d’Espanya. Això, com a barceloní, català i espanyol em fa sentir extremadament orgullós.
Com és la relació de Cisco amb l’ecosistema innovador de la ciutat?
Tornant als tres pilars: parlant d’innovació, no es tracta només de dir que s’innova. Quants centres d’innovació estan buits de contingut? Tenim un projecte específic, que externament en diem Digitaliza, dotat de recursos específics -diners i persones- per invertir en projectes d’innovació. Baixant al detall, parlem del MWC: fa tres anys vam rebre el premi del congrés per un projecte que es diu Deleting Loneliness. Això formava part d’una iniciativa del Mobile que es deia Tech4Good, i que servia per connectar la gent gran. Col·laborem en projectes d’IA amb la Universitat de Barcelona i amb la UPC. I estic especialment orgullós d’un projecte amb la xarxa IRIS -amb altres ciutats europees, però que es desenvolupa íntegrament a Barcelona- que consisteix a dotar de ciberseguretat a les xarxes de transport de les ciutats.
Hi ha dues aproximacions en l’estratègia d’adopció dels semiconductors a Catalunya. Una que es pensa com una baula d’una cadena de valor que és a tota Europa. L’altra, que cerca concentrar-la de principi a fi al territori. Quina considera més adient?
La cadena de valor del microxip consisteix en el tractament de la matèria primera, el disseny del xip, la translació del disseny al físic, la impressió, el cablejat posterior i l’encapsulació. No estic prou capacitat per recomanar una estratègia de semiconductors; però sí que hi ha àrees on els resultats es poden obtenir d’una manera més ràpida. Cisco va decidir apostar per la part de disseny, perquè era la part en la qual podíem entregar resultats d’una forma més ràpida. Sense qüestionar si una estratègia extrem a extrem és o no correcta, hi ha parts, com la fabricació física, que requeririen processos que poden durar anys. En aquest cas, estàvem decidits a tenir un impacte ràpid. Que és també una manera de crear ecosistema i generar talent.
Xips com el Silicon One de Cisco, o altres que es desenvolupen a Barcelona, són molt especialitzats. Necessitaria la indústria local producció de models més generalistes, com els que fan servir?
El Silicon One és un xip de tecnologia de quatre nanòmetres, molt avançat. Efectivament, la indústria de l’automòbil, o altres, requereixen tecnologies més bàsiques. Però aquestes ja existeixen; hi ha empreses en el nostre territori que estan fabricant aquests xips. No són els que fem servir nosaltres, però està bé diversificar.
Què hi ha a l’entorn perquè tantes apostes avançades hi aterrin?
Estem molt contents d’haver treballat amb el BSC, i amb en Mateo Valero, i altres empreses en aquest aspecte. El centre de supercomputació treballa en unes altres tecnologies, que no vol dir que no puguin convergir algun dia amb les nostres. El que trobem, de nou, són aquests tres aspectes, amb les mancances que encara hi ha en l’àmbit del talent. El màster interuniversitari, dins l’aliança catalana dels seminconductors, és bo, però no és suficient. Tenim dificultats a trobar professionals, no només en el disseny de xips, sinó en àmbits rellevants com la ciberseguretat. Quan parlem amb gent jove, m’agrada dir que sent un especialista en ciberseguretat poden guanyar més diners que sent youtuber (riu). Si poguéssim convèncer el jovent que aquests àmbits tenen demandes creixents en el mercat, però que també ofereix unes condicions laborals úniques, sous molt elevats, estaríem molt contents. Tenim un veritable problema amb el talent. El 90% de les empreses de ciberseguretat, per exemple, no troben especialistes.
Un problema especialment cridaner, atès el potent ecosistema català en aquest sector. Quin és el ‘gap’ que s’ha de tancar en l’àmbit de la formació professionals?
N’hi ha tres. El més evident és explicar la gent que poden tenir carreres molt exitoses al sector tecnològic. És cert que requereix una inversió en formació molt important, però el retorn és molt elevat. Un segon aspecte és la incorporació de les dones al món STEM, que ara mateix és molt baixa. La seva participació es podria incrementar molt. I, finalment, entendre que portar talent de fora també és bo. Es veu la incorporació de talent des de diferents perspectives; de vegades fins i tot criticant l’arribada de professionals d’altres països a la ciutat.
Què manca perquè la ciutat sigui un entorn atractiu definitivament per al talent tecnològic internacional?
Ja ho és. Dintre de Cisco tenim 27 nacionalitats, amb un flux constant de gent que vol treballar a l’equip d’Espanya. Parlant de la nostra empresa, és una combinació d’una professió, un respecte a la persona, una retribució suficient que fa que els treballadors se sentin empoderats per desenvolupar la seva carrera professional.
Parlàveu abans del sector de la ciberseguretat. Cisco és la gran empresa de ciberseguretat del planeta, especialment després de la compra d’Splunk. Com està rebent la part de la demanda aquesta nova necessitat? Són conscients les empreses de la complexitat del procés?
El principal problema de la ciberseguretat és l’altíssima fragmentació del mercat. Hi ha més de 70 solucions que s’ofereixen actualment, des de l’usuari, fins al terminal, la xarxa, el data center… Els responsables de seguretat es troben amb el repte de manegar aquesta oferta tan ampla. La incorporació d’Splunk a la nostra família no només ens converteix en l’empresa de ciberseguretat més gran del món, sinó que incorpora a les capacitats que ja teníem, per exemple, de ciberdetecció i resposta a amenaces, la intel·ligència artificial, que permet ser capaç de preveure abans que es produeixin aquestes alertes de ciberseguretat. A través dels nostres equips, amb prop del 80% del tràfic d’internet global, tenim la capacitat d’analitzar de forma anonimitzada, processar i detectar amenaces.
Imagina el CISO d’una grandíssima empresa que està sent atacada. A banda de posar en joc els seus propis coneixements, és important el factor temps. Aquesta persona pot cometre errors, o pot no respondre a la velocitat que hi hauria. La IA de Cisco i Splunk dona la capacitat de respondre a la mateixa velocitat que els dolents ataquen la xarxa, però a través de polítiques provades i sistematitzades. Cada dia hi ha vulnerabilitats; el problema no és si les xarxes són atacades, sinó com reaccionem quan ho siguin.
Anem cap a una oferta digital més integral?
Sí. Aquesta complexitat no suposa només un problema de gestió per als professionals, sinó també un d’econòmic. Nosaltres incorporem totes les solucions a una plataforma, Cisco Security Cloud, que dona una resposta integrada a totes les amenaces. Permet que sigui més fàcil operar, i donar resposta a les amenaces. Com més complexa sigui una solució, més difícil és gestionar-la, i més possible és cometre errors no intencionals. Una integració de tota la resposta -a través de Cisco Security Cloud en el nostre cas-, una predicció abans que succeeixi i una resposta immediata, ajuda a bloquejar les amenaces. I la majoria dels clients estan molt contents de veure aquest nivell de xarxa i seguretat! Hem vist una resposta molt positiva. Veiem, i jo personalment veig, unes possibilitats enormes de continuar treballant en aquest aspecte.
Hi ha una escletxa molt gran en l’adopció de solucions digitals entre el món corporatiu i les petites i mitjanes empreses?
Sí. Precisament en parlàvem fa uns dies amb el ministre (de Transició Digital) José Luís Escrivá, quan visitava la nostra seu a Silicon Valley. Veiem que les grans empreses es posen mans a l’obra; i les pimes, sovint per falta de temps o de recursos -tots coneixem petits empresaris, i sabem com treballen per tirar les empreses endavant-, no poden cobrir aquesta necessitat. De fet, també ho comentava el ministre, si no s’ha llançat ara, endegaran immediatament tot un kit amb l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE) de ciberseguretat digital que incorpora tota la part de consultoria, i en el qual nosaltres participarem.
I no només. En el cas de la IA cada cop veiem que les empreses en parlen més; fins a un 83% dels nostres clients espanyols reconeixen la importància de la intel·ligència artificial. Una mica més de la meitat ja té una estratègia definida; i només un 16% hi atorguen màxima prioritat. Això, des del meu punt de vista, podria tenir un impacte fins i tot superior al de la ciberseguretat.
En aquest adveniment de la IA, ens trobem en la part de dalt d’una corba de Gartner que acabarà per estabilitzar-se? O és aquesta la nova realitat?
És la nova realitat, i continuarà incrementant. De la mateixa manera que internet ha tingut un impacte brutal sobre els nostres processos de producció. Ara se’n parla molt, però ja fa molt de temps que les grans empreses han incorporat la IA. En el nostre cas, és present a les videoconferències, els equips de xarxa… Les persones que dissenyen xarxes tan complexes com les que alimenten una ciutat com Barcelona, o una empresa com Cisco, cada cop més fan servir algorismes d’IA. És un sector en creixement, que tindrà un impacte positiu en general en la societat. Crec que gràcies a la IA, degudament protegida, ens podrem dedicar per fi a les coses que realment importen. Ens alliberarà de processos avorrits, que no aporten valor.
La UE sembla estar al capdavant de la regulació de la IA. Com afecta una empresa com Cisco, operant com opereu arreu del món?
Sempre intentem estandarditzar al màxim els processos; però a la UE som europeus, a Amèrica som americans i a l’Àsia som asiàtics. Col·laborem de forma molt activa amb la UE, que possiblement és l’entorn geogràfic i polític on s’està treballant més en la regulació de la IA; i ho fem respectant el rol de cadascú. Ens incorporem als grups de treball aportant la informació que se’ns requereix. La IA -i tota la nostra tecnologia- ha de ser sostenible i inclusiva. I no són només paraules: treballem cada dia en aquesta inclusivitat. I edificis com el del centre d’innovació, m’atreviria a dir que és el més sostenible de Cisco al món; un dels més sostenibles de la ciutat de Barcelona. Hem comprat a Terol 60.000 MW d’electricitat renovable durant els pròxims 15 anys, amb què subministrarem totes les operacions de Cisco a la UE.
El Silicon One és, com comentàveu, exemple d’aquest impuls per la sostenibilitat de la IA. L’adaptació a les exigències de sostenibilitat, especialment en un moment d’emergència climàtica, ocupa un lloc rellevant al món tecnològic?
Sense dubte, per això el Silicon One consumeix un 96% menys d’energia que els similars. És fonamental als data centers que alimenten la IA, amb un consum reduït. És una de les demandes de la societat en general i dels nostres clients.
La IA del mitjà termini serà més sostenible que la d’ara?
Sí. I les empreses serioses ens ho plantegem com una grandíssima prioritat. De fet, tenim un programa de net zero emissions en un futur molt pròxim, l’any 2040.
