Les telecomunicacions s’han convertit en la clau del nou món digitalitzat. La connectivitat i la innovació regeixen un sector que creix ràpidament, tot i que de manera desigual. Mentre els Estats Units aposten per una política de concentració, on només existeixen grans operadors amb molta capacitat d’inversió, Europa prioritza la competència. Lluny de ser un detall menor, les Telco europees asseguren que el llast de Brussel·les i el seu marc regulador els talla les ales per innovar. Els més petits, però, reconeixen que no és hora de concentrar el mercat, sinó d’arribar a pactes, i confirmen que no només les regles de la Comissió Europea alenteixen la inversió, sinó que “és l’excusa fàcil”, tal com ho identifica Xavier Capellades, el conseller delegat del Grup Parlem. Sigui com sigui la realitat és que Europa ha passat de ser el centre de les telecomunicacions mundial als anys 90 a veure avançar-li per la dreta els Estats Units i la Xina, països amb una política basada en la concentració de mercat i no en vetllar per la competència lleial.
“Europa s’està quedant enrere”, assegurava en la seva intervenció al Círculo Ecuestre, Marco Patuano, CEO de Cellnex. El directiu reconeixia la competència com la feblesa principal del mercat europeu i posava molt d’èmfasi en la necessitat de concentrar l’activitat per tenir la capacitat d’invertir més. Segons argumentava fer prevaldre la competència en el sector havia causat la “competició infraestructural”, dos conceptes que a parer seu “no podien anar dins la mateixa frase”. “Faries dues autopistes, dos aeroports, dues línies elèctriques… al costat de l’altra?”, reflexionava Patuano en la seva intervenció. Les opinions del CEO de Cellnex són compartides en tot el sector. Ja el febrer d’aquest 2024, en la conferència d’obertura del MWC, els grans líders europeus en telecomunicacions lamentaven les traves que els posava Brussel·les per a invertir. Tot anava lligat a la priorització de la competència i la gran quantitat d’operadors que existeixen a Europa, una situació que Tim Höttges, CEO de Deutsche Telekom lamentava dient que “no es tracta de tenir molts jugadors en el mercat sinó de gastar més en innovació”.
Tanmateix, però, no és només aquesta necessitat de mantenir moltes empreses per a l’harmonia del mercat el que ha fet baixar a segona divisió en telecomunicacions la Unió Europea. Per a Capellades, recentment nomenat conseller delegat del Grup Parlem, aquesta situació és la conseqüència de diferents factors. “Dir que el marc regulador d’Europa és el problema és l’excusa fàcil”, critica en declaracions al Món Economia el directiu. En aquest sentit, Capellades assegura que hi ha també comportaments tradicionals que dificulten el creixement de la inversió: “L’ADN emprenedor o la capacitat de creació d’empreses és una característica cultural”, repeteix l’expert, fent referència a la tradició nord-americana de fundar companyies de manera sistemàtica. Així doncs, si bé és cert que l’afany europeu d’aglutinar moltes empreses de telecomunicacions no és el millor aliat per la inversió en innovació i tecnologia, també cal esmentar que Europa mai ha sigut líder en aquest àmbit. Precisament en línia amb aquestes declaracions, Esteve Almirall, professor ordinari del departament d’Operacions, Innovació i Data Sciences d’Esade, confirma que en molts casos la duplicitat d’infraestructures “no té molt sentit”. “No és concebible que hi hagi diverses vies de tren ni tampoc diverses infraestructures de comunicacions, encara que sí diversos operadors”, matisa el professor.
Els centenars d’operadors europeus, doncs, intenten jugar a la mateixa lliga que les grans empreses privades americanes, però no poden. És per això, que Capellades confirma que la tendència ha de canviar, però no necessàriament cap a una concentració del mercat. “És hora de fer pactes”, diu el conseller delegat de Parlem. Ell mateix, doncs, coincideix amb Patuano i Almirall en el seu diagnòstic, i afirma que no és necessari “tenir infraestructures duplicades”, però que per això cal entrar en una etapa d’acords entre empreses, o fins i tot amb el sector públic. “Europa ha d’arribar a un punt d’equilibri”, diu l’expert, que remarca que “el model americà tampoc és l’objectiu a assolir”. En aquest sentit, ell aposta per la supervivència de diferents operadors a Europa, però explica que les normatives han de ser més laxes per afavorir també la inversió, més enllà de la competència: “No podem tornar a viure el que ha passat amb MasOrange, que s’han necessitat dos anys per aprovar una operació”, sentencia el directiu del Grup Parlem.
El benefici de la proximitat i algun desavantatge
Més enllà dels reptes tecnològics que suposa la fragmentació del mercat europeu, també té alguns beneficis. Tal com recorda Almirall, la gran quantitat d’empreses que conformen el sector a Europa afavoreix la cobertura de pràcticament tot el territori, així com la política de preus baixos. D’aquesta manera, en un mercat on hi ha pocs jugadors, el preu sempre acaba sent superior perquè no hi ha perill de marxar a la competència. Paral·lelament, Capellades també explica que gràcies a aquesta divisió del mercat les empreses també se centren a millorar la seva relació amb el client. Així doncs, tot i que no confirma que sigui una conseqüència directa de la major quantitat de companyies de telecomunicacions, ell descriu que des de Parlem centren el seu creixement en “establir relacions amb els clients”. Una pràctica que en el cas dels operadors grans no sempre és prioritària. “Crec que això forma part de l’ADN de l’empresa”, remarca Capellades, sense donar per fet que els grans operadors deixin de banda els seus clients. Ara bé, en les enquestes de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) es pot comprovar que com més grans són les empreses, pitjor valorades estan pels consumidors.
Ara bé, pel professor d’Esade no tot són flors i violes. Almirall lamenta que el marc regulador no només és un impediment per a la inversió en si mateixa, sinó que moltes vegades aquesta poca incentivació provoca que els operadors facin diferències en els llocs que volen invertir. Per aquest motiu -argumenta el professor- hi ha zones que queden fora de les prioritats dels operadors de telecomunicacions perquè tenen un rendiment menor. “Les empreses acaben perseguint de manera prioritària les zones més rendibles, en molts casos deixant oblidades les menys rendibles”, lamenta Almirall. En aquest sentit, també destaca que una regulació més laxa que permetés més col·laboracions publicoprivades podria afavorir la connectivitat en aquests territoris: “És interessant tenir estructures mixtes que assegurin l’arribada de fibra i comunicacions fins a l’últim racó i realitzin part de la inversió”, diu l’expert.
La manca de líders europeus
Una altra de les grans diferència entre el sector de les telecomunicacions nord-americà i l’europeu són els grans líders del mercat. D’aquesta manera, mentre als Estats Units només existeixen grans operadors capaços de fer inversions molt notòries, a Europa es conformen a utilitzar les infraestructures dels americans per falta de líders europeus. Un exemple clau és Starlink, la constel·lació de satèl·lits d’Elon Musk que permet fer arribar la connectivitat a zones allunyades sense necessitat d’una infraestructura física. Tal com explica Almirall, “l’extrema dependència europea d’operadors privats americans (Starlink) suposa sens dubte una amenaça per a una cosa tan vital com és la infraestructura de comunicacions”. Per aquest motiu també, Capellades fa èmfasi en la necessitat de la creació de més líders europeus que puguin crear aquesta tecnologia de la qual s’aprofitarien els altres operadors. Lamentablement, però, altra vegada la regulació europea posa bastons a les rodes aquesta classe de companyies. “La Unió Europea té diferents regulacions depenent del país i és complicat crear grans companyies que operin a tot el continent”, comenta el conseller delegat de Parlem que insisteix, però, que continua sense ser l’únic problema d’Europa en termes d’avenç tecnològic en les telecomunicacions. “Insisteixo que també hi ha un component de falta de cultura de la innovació”, conclou Capellades.
