Les institucions i empreses catalanes fa temps que insisteixen a un canvi de model turístic al país que deixi enrere el sol i platja i el baix valor afegit en favor de perfils culturals, empresarials o de major poder adquisitiu. Hotels, comerços i establiments de restauració coincideixen que aquest estiu -i aquesta temporada alta a la tardor barcelonina-, i malgrat les tensions inflacionistes, han aterrat a Catalunya visitants forans més similars als que imagina el sector privat del país. Així ho confirmen, de fet, les darreres dades turístiques de l’Institut Nacional d’Estadística: mentre que els viatgers estrangers a Catalunya han crescut durant el setembre un 11,1%, fins superar els 1,8 milions de persones; la despesa salta un 15%, fins als 2.128 milions d’euros. Amb aquesta expansió, Catalunya es consolida com el segon territori de l’Estat on els turistes estrangers més han gastat.
Si s’observa la despesa unitària, el creixement és més moderat, d’un 3,5% en termes interanuals, fins als 1.167 euros per visitant. En total, segons les dades de l’INE; el país concentra prop del 20% de tota la despesa de turistes exteriors acumulada a l’Estat. Ampliant el focus als primers nou mesos de l’any, la proporció és similar, amb un 19,5% de la despesa acumulada, uns 16.466 milions d’euros, la regió amb millor rendiment turístic de l’Estat. En total, en el que va de 2023, la despesa turística dels estrangers a Catalunya ha crescut un 25,6% en comparació amb el mateix període del 2022. Per darrere, en tot l’any, hi han les Balears, que malgrat el lideratge dels mesos estiuencs es queda en 15.500 milions d’euros, un 15,7% més que l’any anterior i un 18,3% del total espanyol.
Segons les dades de l’INE, la despesa en activitats culturals i d’oci és encara la principal font d’ingressos del sector privat català -i del conjunt de l’Estat- en el sector del turisme internacional, amb uns 2.300 milions d’euros durant el setembre; seguit dels paquets turístics, que amb el seu marcat encariment durant el curs han generat poc més de 2.200 milions d’euros per a les empreses que s’hi dediquen. També el transport internacional mostra una important alça: la intensa recuperació del sector aeri facilita un creixement pel que fa als viatgers que s’han dirigit a l’Estat espanyol de poc més d’un 19%, fins als 2.129 milions d’euros.
Despesa i perfil
Val a dir que Catalunya mostra un perfil diferent al dels turistes que freqüenten la resta de grans destinacions de l’Estat, amb durades mitjanes dels viatges més baixes -menys dies per visitant- però més despesa diària. Per exemple, els estrangers que visiten el País Valencià s’hi queden més de 10 dies, però gasten poc més de 120 euros per jornada. Amb la diferència d’estada, la despesa per turista al territori s’eleva fins als 1.263 euros. A Catalunya, els estrangers passen de mitjana poc més de cinc dies, amb una despesa diària d’uns 220 euros mensuals. Similar és la comparació amb les canàries, amb una estada propera als vuit dies però amb una inversió d’uns 180 euros diaris; o amb les Balears, amb poc més de sis dies per viatge però una despesa d’uns 190 euros per persona.
Els principals mercats
La concentració de mercats que trien Catalunya com la seva destinació principal és molt més baixa que a la resta de competidors turístics a l’Estat. Segons les dades de l’INE, el país que més visitants va aportar al mercat català va ser França, amb un 16,1% del contingent total; seguit pel Regne Unit, que suposa prop d’un 12% de la xifra general. Val a dir que es tracta de dos dels perfils que més gasten en les seves activitats turístiques: els britànics s’han deixat al conjunt de l’Estat uns 15.850 milions d’euros, un 15,1% més que el 2022, i es consoliden com els turistes que més capital porten a les empreses turístiques espanyoles i catalanes; mentre els francesos són els tercers que més inverteixen, amb un total al conjunt de l’Estat de prop de 7.900 milions d’euros, un 20,9% més que ara fa un any. Només s’hi apropa Alemanya, amb uns 10.000 milions d’euros, un 11% més que ara fa un any; però molt més dedicats a destinacions de Sol i platja.
