MónEconomia
La vinicultura catalana surt reforçada de la sequera: “Ens hi va la vida”
  • CA

La sequera ha estat un dels cops més durs entre els que ha aguantat darrerament el sector vinícola de Catalunya. Els pagesos han hagut de fer mans i mànigues per implementar de manera efectiva moltes tècniques sostenibles a fi d’estalviar aigua. Igualment, les demandes que ha fet la Generalitat per millorar la sostenibilitat i la digitalització dels sectors productius en general han començat a donar resultats dins l’àmbit dels vins i el caves, que n’han sortit reforçats gràcies a noves tècniques efectuades pràcticament en temps rècord. Aquesta voluntat és el que ha parat el cop de la sequera. L’instint de supervivència ha fet aflorar les oportunitats d’un sector que continua creixent en vendes dins i fora del país. L’últim estudi d’Acció, en col·laboració amb el clúster INNOVI, destaca la reacció de les empreses vinícoles. La resposta davant les dificultats converteix el sector -que ja aglutina l’1’2% del PIB català– en un dels més robustos de Catalunya. Malgrat que la sequera ha estat un període turbulent i perjudicial per als vins, les tècniques de recull i estalvi d’aigua han salvat gran part dels cellers i han permès que la roda continuï girant: “La implementació de tècniques sostenibles ha estat un èxit perquè ens hi va la vida”, explica en declaracions al Món Economia Eloi Montcada, president d’INNOVI.

El sector del vi -com pràcticament tots- ha de fer front a un procés de transició, amb dues clares línies de transformació: la sostenibilitat i la digitalització. En el primer cas, la sostenibilitat sempre ha estat un àmbit molt lligat a la manera de fer de la pagesia. Les condicions meteorològiques són un dels factors més importants a tenir en compte a l’hora de cultivar un producte. És per això que una bona implementació de tècniques sostenibles i d’estalvi ha estat el primer àmbit en el qual s’han centrat els viticultors, obligats pels efectes de la sequera. La digitalització, en canvi, ha hagut d’esperar i encara necessita més temps de cocció. Aquestes són algunes de les principals dades de l’actualització de l’estudi La cadena de valor vitivinícola a Catalunya, elaborat pel Govern per mitjà d’Acció, l’agència per la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball, amb la col·laboració del clúster vitivinícola de Catalunya, INNOVI.

“El sector vinícola treballa per reduir el consum d’aigua, augmentar els processos d’economia circular i de regeneració i reutilització dels sòls, amb l’objectiu, en definitiva, de reduir la petjada ambiental en tot el procés industrial”, explica Inma Rodríguez, responsable de l’estudi per part d’Acció. En les seves conclusions sobre l’informe, l’experta assegura que el sector “ha sabut convertir un repte en una oportunitat”, fent referència a la implementació de les noves tècniques de sostenibilitat per pal·liar els efectes de la sequera al camp. Aquesta opinió, també la comparteix Eloi Montcada, que reconeix que “s’han fet bé els deures” i posa sobre la taula la capacitat que han tingut els cellers catalans de fer cultius ecològics: “El 60% de les vinyes catalanes són ECO i jo no conec cap altre territori amb aquest percentatge”, concreta l’expert i president del clúster del vi. Precisament, aquesta necessitat d’utilitzar tècniques sostenibles no només ha ajudat a la resiliència de la vinicultura catalana, sinó que Rodríguez també assegura que encamina el sector a “oferir productes més saludables i, òbviament, a augmentar l’oferta de vins ecològics”.

Tot i l’èxit innegable de la implementació d’aquesta tècnica de sostenibilitat, la digitalització del sector no ha crescut amb la mateixa força. Una de les raons que ho expliquen, a més de la prioritat en la lluita contra la seuqera, segons el president d’INNOVI, és la mida de les empreses. En ser un sector conformat per moltes petites i mitjanes empreses -en concret, el 95,7%-, “la despesa inicial d’algunes eines que han d’assumir per a la digitalització és molt alta”, diu Montcada. D’aquesta manera, doncs, amb uns costos molt elevats i una maquinària cara, els viticultors encara es resisteixen a la digitalització. Tot i això, el document destaca que la introducció de tecnologies com ara la intel·ligència artificial, el big data i la robòtica, cada vegada tenen més pes dins la cadena de valor vitivinícola. En aquest sentit, l’anàlisi d’Acció i INNOVI confirma que el desplegament d’aquestes eines contribueix a tenir un major grau de control en tot el procés de cultiu, elaboració i producció del vi, i també en la comercialització.

Un sector creixent i resilient

El sector dels vins i caves a Catalunya genera un volum de negoci de 3.267 milions d’euros anuals, l’equivalent a l’1,2% del PIB. Aquest creixement ha estat gradual, però, després del moment més àlgid de la sequera, s’ha pogut veure que els productors n’han sortit més reforçats. Segons el document d’Acció, el volum de negoci d’aquest sector s’ha duplicat des de l’any 2016, quan es va radiografiar aquest àmbit per darrera vegada. “El primer canvi d’aquest estudi ha estat tenir en compte tota la cadena de valor i les empreses adjacents als cellers”, concreta la responsable de l’estudi per part d’Acció. Per a Inma Rodríguez, les empreses que estan relacionades amb els vins de manera indirecta també formen part d’aquest ecosistema i ajuden a greixar un engranatge que ha demostrat tenir una marca potent en el territori, però també a l’estranger. L’informe mostra que hi ha 1.384 empreses que es dediquen al sector (el 62% més el 2016) i que donen feina a 10.460 persones. Així, doncs, es tracta d’un teixit empresarial consolidat, on la majoria de companyies -el 81,2- tenen més de 10 anys de vida.

Copes de vi / EP
Copes de vi / EP

“L’ecosistema és molt més gran del que era abans”, remarca Montcada, que assegura que tenir en compte totes les empreses que participen en la cadena de valor del vi és “molt important per veure’n realment la importància”. En aquest sentit, l’estudi analitza des de cellers -els quals Rodríguez anomena el “cor” del sector- fins a empreses d’enoturisme, start-ups que creen softwares per als cultius o companyies que fabriquen taps de suro. Així, doncs, els segments de negoci són molt diversos, tot i que l’informe també remarca que el 86,3% de les empreses es dediquen a la producció i elaboració del vi i el cava, facturen el 89,5% del volum total i ocupen el 92,5% dels treballadors. Comptabilitzar tota la cadena de valor és una de les diferències de l’actualització de l’informe, ja que els 2016 només es comptaven els cellers. No obstant això, Rodríguez concreta que tot i el creixement del nombre d’empreses que participen en aquest estudi, l’evidència continua sent que el sector ha fet millors xifres. “Només tenint en compte els elaboradors i productors de vi i cava, també veiem xifres més altes que el 2016”.

Una marca important i una potència exportadora

El document mostra que Catalunya és un dels territoris més ben valorat a escala internacional pel que fa a qualitat vitivinícola, cultiu, elaboració i també distribució. “Els cellers tenen molt clar que exportar internacionalment dona molt prestigi”, explica Montcada. És per això que pràcticament la meitat de les empreses del sector (49,5%) són exportadores. A més, les dades recollides també constaten que les exportacions catalanes de vins i caves van sumar 615 milions d’euros, cinc vegades més que el volum d’importació d’aquests productes al nostre país. No obstant això, els experts també apunten que els cellers no s’obliden de Catalunya i, per tant, la venda a l’interior del país “també creix”, diu el president d’INNOVI. “El 41% del vi que es consumeix a Catalunya és català”, concreta Rodríguez.

Una de les parts més importants que recalca la responsable de l’estudi fa referència als països als quals s’exporta més. En aquest sentit, Alemanya, els Estats Units, Bèlgica, el Regne Unit i el Japó són els principals destins dels vins i caves catalans. “Sobretot els Estats Units i el Japó són un mercat on ha arribat més el vi que no altres productes”, repassa Rodríguez, que assegura que això “demostra la valoració positiva que tenen aquestes begudes a l’exterior”. Comptant que el 21,1% del conjunt de vendes de vi i cava de l’estat espanyol provenen de Catalunya i que Espanya és un dels tres primers estats en producció mundial de vi, només superada per Itàlia i França, segons les dades de l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV), l’informe conclou que Catalunya és una gran potència productora i té una gran valoració a l’exterior. “El sector vitivinícola català és un referent en el mercat global”, conclou Rodríguez.

Més notícies
Notícia: L’absentisme laboral va tenir un cost per l’economia de 37.000 milions
Comparteix
Representa el 3,1% del PIB espanyol
Notícia: Apple evita una multa del 10% de la facturació amb canvis a l’Apple Pay
Comparteix
L'executiu va obrir una investigació contra la companyia per "distorsions" en el mercat
Notícia: Bèlgica pren el relleu del Regne Unit i embarga 32 milions a Espanya
Comparteix
Les empreses afectades calculen que el govern espanyol els deu uns 1.800 milions d'euros en concepte de primes per renovables
Notícia: El govern espanyol proposa Escrivá com a governador del Banc d’Espanya
Comparteix
Aquesta negociació podria marcar la renovació d'altres òrgans, com la CNMV, que el govern espanyol haurà d'enfrontar

Comentaris

  1. Icona del comentari de: s. a juliol 15, 2024 | 22:42
    s. juliol 15, 2024 | 22:42
    uff... sap greu criticar però caldria pujar el nivell i arribar a uns mínims de certesa i objectivitat en els articles. Llegir aquest article i veure la poca rigurositat del que s'escriu no ens fa cap bé, sino tot el contrari al sector. L'Eloi és un crack en tots i en el millors del sentits però ara per ara no és President d'INNNOVI, sino Cluster Manager. La Presidenta és la Mireia Torres. Vincular estalvi d'aigua i sequera a conreu ecològic és, si més no, molt poc acurat si no es complementa amb dades, per altra banda molt dífícils d'obtenir i demostrar, i no estic per res en contra del conreu ecològic ni d'altres modalitats agroecològiques que de ben segur són el futur. Sincerament no veig ara per ara que ningú pugui argumentar amb dades objetives que el conreu ecològic assegura l'estalvi d'aigua en temps de sequera (si plou el major % de matèria orgànica permet una major retenció d'aigua, però en cas de sequera extrema això no té cap afectació perquè directament no plou el suficient. Per atra banda la normativa de conreu ecològic en viticultura no assegura un increnment de matèria orgàni ca com si fa la viticultura regenerativa i altres pràctiques realment agroecològiques) En relació a la digitalització, la realitat és complexa. No hi ha encara prou coneixement tècnic per digitalitzar i clonar amb prou rigor els processos vitícoles i enològics. En comercialització i preferències de clients el problema és assumir els costos d'un algoritme predictiu prou robust que doni resposta. En traçabilitat (block-chain), millor no ens hi posem si no estem disposats a deixar el món de la venda de paper... Finalment, en comercialització i exportació. Res de nou en el text que aporti valor afegit. Només cal multiplicar els consumidors catalans pel consum mità de vi i veure la diferència en relació a la producció. La resta cal necessàriament exportar-la. El problema i el repte és a quin preu cal exportar perquè el sistema en el seu global sigui econòmicament viable i permeti la sostenibilitat del sector, sumant cellers i viticultors (empreses i territori associat) Caldria comença a parlar amb criteri i coneixement de tot plegat...

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa