El cafè fa millor olor que el dels bars de tota la vida, però també és més car. Hi ha bona connexió wifi i les taules semblen tretes d’una oficina moderna, però pot tocar compartir-la amb desconeguts. Això és part del paisatge típic que presenten uns negocis que han augmentat a Barcelona arran de la pandèmia i que sembla que han vingut per quedar-se: les cafeteries pensades per al teletreball. Aquests nous establiments tenen un model de negoci molt particular, basat la combinació de feina i oci. És precisament aquest tret el que desperta opinions diverses. Compten amb grans amants que no tenen intenció de tornar a treballar a les oficines fixes i, alhora, amb grans detractors que prefereixen que les cafeteries o els bars mantinguin la seva essència original. De fet, hi ha establiments de Barcelona, i també d’altres ciutats com Madrid; que ja anuncien la prohibició de teletreballar.
Milions de persones teletreballen des de llocs remots a tot el món i un 97% ho recomana molt més que treballar des de l’oficina. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi realitzat per Buffer, una plataforma de gestió de xarxes socials. De fet, aquesta no és una opinió forassenyada, moltes empreses actuals ja implementen el teletreball com a una de les modalitats que poden escollir els seus empleats. Tot i això, les complicacions de treballar des de casa que va treure a la llum la pandèmia —conciliació, poc temps de descans, o burn-out— han aconseguit que prengués força la idea d’utilitzar una cafeteria com a oficina.
Des d’un dels barris de moda de Barcelona, Sant Antoni, confirmen que els establiments pensats per al teletreball han anat en augment en els darrers anys. La presidenta de l’associació de comerciants SOM Sant Antoni, Lídia Núñez, explica en declaracions al MónEconomia que veu amb bons ulls que assumeixin la presència de teletreballadors oferint productes més cars, però alhora reconeix que la resta d’establiments de restauració del barri —la majoria— no poden o no volen seguir aquesta tendència. “No poden tenir una persona asseguda en una taula durant tres hores amb cafè que li ha costat 1,5 euros. Alguns que tenen poc espai s’han queixat que els hi fan perdre beneficis”, assenyala Núñez.
El preu i el temps d’espera en un bar o restaurant és un dels principals problemes que tenen els bars tradicionals amb el treball. De fet, a la capital espanyola, Madrid, no és estrany veure cartells penjats de “no es pot teletreballar” o bé, “temps limitat per prendre el cafè”. El creixement d’aquestes cafeteries pensades pel teletreball, confirma la tendència, doncs, que els establiments tradicionals encara no abracen la idea de convertir els seus menjadors en espais de treball. Tot i que no hi ha dades concretes, només cal caminar pels carrers de Madrid per intentar trobar un lloc on teletreballar per temps il·limitat. “És una feina complicada”, explica Ariadna Cabré, publicitària i creadora de contingut que no va poder trobar on treballar a la ciutat durant el pont de la Puríssima. “Si vas a una de les franquícies, no ho miren tant, però als més locals no et deixen”, afegeix. Així doncs, Barcelona encara no ha adoptat cap mesura —i oficialment tampoc Madrid— però els recels d’alguns bars i restaurants envers el teletreball es comencen a notar.
El dilema de Poblenou: bar o oficina
El barri del Poblenou, més allunyat del centre de la ciutat, però en constant creixement, també ha presenciat l’aparició o consolidació de cafeteries especialitzades, com el T44 o Three Marks Coffee. El president de l’Eix Comercial del Poblenou, Miguel López, diu en declaracions al MónEconomia que n’hi ha algunes, les més grans, on el teletreball està limitat per zones; i altres, de més petites, on està limitat per dies de la setmana. En tots aquests casos, afirma, els motius també són econòmics. “No és rendible per a tots els llocs. Perquè surti a compte ha d’haver-hi moltes taules grans i que hi hagi rotació”, admet. “Ara mateix, per exemple, estic en una cafeteria on es veuen aquests límits. En una tassa es llegeix: ‘Laptop free zone —zona lliure de portàtils—, els caps de setmana són per relaxar-se’”, afegeix.
És precisament el barri de López, però, el primer a tenir una gran congregació d’aquesta classe d’establiments, ja que és el barri del 22@, el que hauria de ser el districte financer de Barcelona. Si bé és cert que la gran majoria de la gent s’hauria de desplaçar per anar a l’oficina, molts prefereixen treballar des de la comoditat d’una d’aquestes cafeteries. De fet, aquesta és una de les principals raons per les quals el districte financer té moltes oficines buides: “Quatre de cada deu oficines del 22@ no tenen treballadors”, assegura el darrer informe de l’Observatori dels Barris del Poblenou. La dicotomia entre teletreball o oficina acaba no només per apujar els preus de les cafeteries, sinó per replantejar el model productiu de les empreses que havien apostat per la presencialitat.
El model barceloní: teletreball i bona vida
Un altre punt en comú entre els dos barris és el perfil de clients d’aquests espais. Per part seva, Núñez indica que a Sant Antoni la majoria són estrangers. D’altra banda, López afegeix que al Poblenou la mitjana d’edat són 30 anys i que, a més, entre el 85% i el 90% són “nòmades digitals” que treballen pels seus països d’origen. “El que és estrany és sentir gent parlar català o castellà”, assegura. Aquestes declaracions van molt lligades a la classe de treballador que també se sent atret per la capital catalana. Els estrangers que venen a Barcelona a treballar —com a norma general— ho fan per poder exercir en remot. De fet, Savills Plc, la plataforma experta en el sector immobiliari, va triar Barcelona com la segona millor ciutat de l’Estat i la setena en tot el món per teletreballar. Segons les conclusions de la llista, “la qualitat de vida, la gastronomia i la sòlida infraestructura de comunicacions” van ser els factors decisius per a situar a la ciutat com una de les millors del món.
Així doncs, ens trobem amb una ciutat que es cola en els rànquings mundials del teletreball, mentre les seves cafeteries asseguren que no tothom està preparat per aquest canvi. És precisament el teletreball el que està transformant moltes de les maneres d’actuar dels treballadors de Catalunya, però sobretot de Barcelona. Segons la revista Harvard Review of Business, “la flexibilitat de veritat, la que funciona, necessita noves maneres de pensar”. És per això, doncs, que ja hi ha comerços que busquen donar servei als treballadors, mentre altres no saben del cert si això serà un bon negoci.
