El turisme català continua la seva transformació cap a un model de valor afegit. Durant el mes d’octubre –etapa central de la temporada alta d’atracció de viatgers internacionals a Barcelona– el país ha atret més d’1,6 milions de visitants estrangers, una escalada del 12,2% en comparació amb el mateix període del 2022. Amb aquesta dada, el sector turístic català consolida el que anomena un “any de recuperació”, amb un acumulat de més de 15,8 milions de persones durant els 10 primers mesos de l’any, el que suposa una alça interanual del 21,1%. Catalunya, així, manté –i amplia– el lideratge turístic de l’Estat, per davant fins i tot de destinacions de sol i platja com les Canàries o les Balears, que es queden en els 11,2 i 14 milions de turistes en el que va de 2023, respectivament.
Durant el mes d’octubre, el principal públic objectiu dels negocis turístics catalans va ser el francès, amb un 18,6% dels visitants atesos; seguit del Regne Unit, que en concentra el 9,7%. Les baixes ràtios que ocupen els principals mercats confirmen la diversificació del negoci del sector, fet que només es repeteix a la Comunitat Autònoma Madrilenya. A la resta de les principals destinacions turístiques de l’Estat, la concentració de públic alemany i britànic és molt més elevada que a Catalunya –en el cas canari, per exemple, un 39,5 i un 27% del flux total respectivament–, un indicador del monocultiu de sol i platja.
Al conjunt de l’Estat, són aquests dos mercats els que més destaquen –els dos únics, de fet, que superen el milió de turistes–. Només França, amb unes 997.000 persones, s’hi apropa; mentre que, com ja indicava durant l’estiu el sector, els Estats Units comencen a guanyar protagonisme. Els visitants nord-americans –històricament amb més poder adquisitiu i més propensos a despeses d’alt valor afegit– han crescut any a any en un 25,7% en tot el territori espanyol, i ja freguen els 400.000, una xifra comparable, per exemple, a la de turistes italians.
Catalunya lidera la despesa
Durant el mes d’octubre, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, el mercat català va ser el que va atreure una major despesa total per part dels turistes estrangers, amb 1.909 milions d’euros incloent-hi el conjunt de serveis oferts –allotjament, alimentació, oci o transport, entre altres–, un 27% més que en el mateix període de l’any anterior. Es tracta, amb diferència, de la millor dada de l’Estat: només les Canàries i les Balears s’hi apropen, amb poc més de 1.700 milions per territori.
Catalunya és també líder –i amb molt– de la despesa turística per cada jornada al territori, amb uns 224 euros per cap i dia passat al país, el que suposa un augment de prop del 18% en termes interanuals. La xifra absoluta, però, és menys falaguera: durant tota la seva estada a un establiment turístic català, un turista forà deixa uns 1.147 euros, respecte dels 1.381 a les Canàries o els 1.211 a Andalusia. Val a dir, però, que les estades a territoris de més baix perfil són també més llargues: mentre que la durada mitjana d’un viatge a Catalunya és de poc més de cinc dies, la de les demarcacions andaluses escala per sobre dels set dies; mentre que a les Canàries frega els vuit. Així, el valor unitari de cada turista a Catalunya és molt més alt que el de la resta del territori espanyol.
Els britànics, els més generosos
D’entre els principals mercats internacionals del turisme català, el Regne Unit és el que més aportació econòmica hi deixa. AL conjunt de l’Estat, segons dades de l’INE, durant el mes d’octubre els visitants britànics van gastar 1.933 milions d’euros, seguits de lluny pels alemanys, amb un dispendi de poc més de 1.300 milions. Cap altre país acumula més de 1.000 milions en despesa, si bé cada cop hi ha més aportació per part de turistes de fora d’Europa. Si bé l’Institut no els disgrega per procedència concreta, els viatgers de la resta del món acumulen una despesa de més de 5.000 milions d’euros a tot l’Estat –amb un especial protagonisme, previsiblement, dels EUA, el mercat més actiu a l’Europa occidental darrerament–.
