Catalunya continua sent un país de tradicions i quan parlem del sector vinícola encara més. De fet, fins fa poc els vins i escumosos catalans els gaudien els catalans i l’exportació era una petita branca de la producció, però en cap cas era la prioritat dels cellers. Amb els anys i la globalització, però, les exportacions han agafat pistonada i s’han convertit en una part molt important de la cadena de distribució. A més, han aparegut noves maneres de vendre i prendre vi que s’han apoderat de part del mercat i han creat noves línies de venda que semblen interessar més als països estrangers. Segons les dades d’Incavi, el 2023 es van exportar al voltant de 5,8 milions d’ampolles dins la Unió Europea, el que va suposar un total de més de 21,6 milions d’euros. Fora de la zona euro es van exportar al voltant de 7,7 milions d’ampolles, amb un import total de 30,7 milions d’euros. Unes dades que reafirmen, doncs, que la potència exportadora de Catalunya cada vegada és més gran, però també evidencien la necessitat d’obertura a noves fórmules d’un mercat molt tradicional.
“Una cosa tinc clara, o passem per l’exportació o no passem”, explica Joaquim Tosas, director general del celler Sumarroca. Sota el paraigua de la Barcelona Wine Week, un dels esdeveniments més importants del sector vinícola, l’expert assegura que Catalunya és molt nova en el mercat exportador i no és precisament un sector conegut, però que a poc a poc està creixent l’interès de l’estranger en les terres catalanes. “Encara ens falta temps per atraure compradors de fora”, insisteix Tosas, però es mostra esperançat veien com els cellers cada vegada tenen més en compte la seva presència a l’exterior. De fet, al mateix esdeveniment vinícola, que acull cellers de moltes denominacions d’origen, les catalanes ocupaven bona part del recinte, fent ressò d’un sector creixent, que cada vegada té més consciència del valor que pot aportar al sector a escala global.
Si bé és cert que les exportacions de vins i escumosos a Catalunya són una idea prou innovadora, no és equitativa en totes les denominacions d’origen del territori. En concret, n’hi ha algunes que fa més anys que tenen contacte amb l’exterior. Des de la cooperativa Cellers Unió, que treballen amb vins i escumosos de diferents DO, expliquen que el priorat es troba al capdavant del seu rànquing d’exportacions i es converteix en la regió més coneguda a l’exterior. “No són dades transferibles, és la nostra experiència, però veiem una clara preferència pels vins del Priorat”, expliquen des de la cooperativa. En aquest sentit, Catalunya no ven de manera general sinó que varia molt l’èxit depenent del coneixement que té el mercat exterior de la denominació. “Les exportacions van lligades al coneixement que tenen els estrangers de la denominació”, diuen des d’Unió.
Per posar exemples clau, la cooperativa esmenta les diferents regions que tenen més èxit a l’estranger: “En funció del mercat la informació s’enfoca diferent”. En un primer moment, el Priorat té molta influència a l’estranger, sobretot els seus vins de gamma alta. Segons les dades d’Incavi, no és la denominació d’origen més venuda, però sí la més cara, ja que el preu mitjà que es paga per ampolla fora de la Unió Europea és d’11,5 euros i a dins 10,15 euros. D’aquesta manera, les dades confirmen l’opinió de la cooperativa Unió, qui reconeix que el caixet del Priorat és dels més alts de les denominacions d’origen catalanes. Tot i això, Catalunya continua sent la denominació més venuda amb un total de 5 milions d’ampolles fora d’Europa i 3,7 milions dins de la zona euro. “El reconeixement de Catalunya no va tan lligat a la terra sinó a la marca que té la mateixa ciutat de Barcelona”, expliquen des de la cooperativa. La segueixen de molt a prop Penedès i Montsant, dues denominacions que agafen força a l’estranger, també per la seva història i creixement. Finalment, Unió també fa menció d’honor a la denominació de la Terra Alta, sobretot gràcies a la notorietat de la seva garnatxa blanca.
Una mirada global: Amèrica, nord d’Europa i Àsia
Quan parlem d’exportacions catalanes hi ha tres mercats que sobresurten: Amèrica, el nord d’Europa i Àsia. Els tres mercats, que abasten grans quantitats de territori, són els que més es fixen en els vins i escumosos catalans. Dins d’Europa, destaca sobretot Suècia i Alemanya, els dos països que més compren vins i escumosos catalans. De fet, ambdós territoris es van gastar un total d’1,18 milions i 940.000 euros respectivament el 2023, segons Incavi. “Nosaltres focalitzem molt la nostra venda al nord d’Europa i també al Regne Unit”, explica el director general del celler Sumarroca. D’aquesta manera, sembla que els països nord-europeus veuen el producte català com quelcom exòtic per experimentar, el que els converteix en el receptor perfecte.
Tot i això, on es gasten més diners és als Estats Units, ja que allà les gammes altes són el que més triomfa. Només el 2023, el país es va gastar un total de 12,4 milions d’euros en vins i escumosos catalans, una xifra prou elevada tenint en compte el poc coneixement del sector. “També posem molt el focus en Amèrica, però no només els Estats Units, sinó Mèxic i Canadà, que també són regions molt obertes a reconèixer la qualitat del producte català”, afegeix Tosas. També la cooperativa Cellers Unió confirmen la tendència de compra dels Estats Units i la lliguen directament amb l’augment de vendes a la Xina: “Quan veuen que són productes que es venen bé als Estats Units també volen provar-los”, expliquen. Tosas, però, especifica que al continent asiàtic, els seus compradors principals són el Japó, Corea i “les metròpolis de la Xina”.
Innovació i ecologia, les joies de la corona a l’estranger
La tradicionalitat del sector vinícola català podria haver estat un impediment pel creixement a l’exterior. De fet, les demandes del nou món són més exigents que les de fa uns anys. Per exemple, el vi ecològic ha començat a ser un requisit en molts països d’Europa i fora. “La quota de mercat encara és petita, però creix”, descriuen des de Cellers Unió. Paral·lelament, Tosas també reconeix la importància d’aquests nous requisits, però confirma que “no n’hi ha prou amb ser ecològic”. D’aquesta manera, el director general del celler Sumarroca explica que hi ha d’haver altres coses que facin un producte especial.
Una altra de les grans joies de la corona a l’exterior que Catalunya encara no ha acabat d’acceptar és la innovació. Joan Anton Romero és el CEO i fundador de Glass Canned Wines, una empresa catalana que es dedica a fer vi en llauna, un projecte que no triomfa en territori català, però té molt d’èxit a l’estranger. “Hem d’aprendre a conviure amb diferents modalitats”, explica Romero, que reconeix que el seu mercat es troba principalment als Estats Units, el nord d’Europa i a l’Àsia. Així doncs, la tendència creixent de les exportacions catalanes és un bon punt de partida, però tal com explica Tosas “queda molt camí per recórrer”; un camí, que segons el fundador de Glass Canned Wines, demana començar a introduir aquestes noves modalitats i no veure-les com l’enemic: “Hem d’aprendre a conviure, perquè no es perdrà el ritual de l’ampolla, però, al cap i a la fi, la llauna és més eficient”, conclou Romero.
