Les grans distribuïdores d’alimentació controlen el 70% del que arriba a les nostres boques. La gran concentració que tenen aquestes empreses els permet ajustar els preus com els va millor. Aquesta situació colla la pagesia catalana que ja molt maltractada per l’entrada constant de productes de fora, veu reduït el seu públic objectiu als pocs que arriben a les botigues de proximitat. Canviar les regles del joc no és una tasca senzilla, sinó una carrera de fons que alguns ja han començat a cursar. Terra Pagesa és una iniciativa que busca quedar-se un espai del mercat amb la col·lectivització dels productes de diverses empreses. Una iniciativa amb ànima de cooperativa que pretén posar els recursos de distribució a tots aquells que no en tenen i fer arribar a Barcelona, aliments, begudes i vins de proximitat.
“No és la típica cooperativa agrícola” explica Gisela Varias, directora de la iniciativa. En aquest sentit, la responsable argumenta que cada marca té el seu espai dins la cooperativa i tot i que les decisions es prenen en conjunt la clau és aprendre a distribuir allà on hi pugui haver retorn. A més, la directora també recorda que treballen amb preus justos i, per tant, es faran un forat en aquella quota de mercat que busqui una cadena de producció igualitària on els pagesos “s’hi puguin guanyar la vida”. Així, Varias assegura que els seus públics objectius actuals són escoles, centres de treball i hospitals, és a dir, espais que han de gestionar grans volums de menjar i que normalment actualitzen el seu menú amb productes de temporada. Terra Pagesa vol donar el típic servei de matchmaking que moltes empreses petites no poden assumir. Buscar possibles compradors i acostar-los els aliments per facilitar la feina als agricultors i elaboradors, sempre preservant les marques i la identitat dels productes.
Segons les dades publicades, les xifres de la cooperativa auguren un bon rendiment per als pròxims anys. L’any passat va tancar l’exercici amb un valor econòmic de 177.595 euros percebuts pels productors i productores, i amb 2.175 comandes que suposen la gestió de 122.569 quilos, bàsicament de fruita i verdura, que suposen un increment del 355% respecte a l’any anterior. El nombre d’articles convencionals gestionats va suposar el 53% del total, i el d’ecològics, el 47%, mentre que la fruita va representar el 36%; la verdura, el 62%, i la resta van ser ous, mel i conserves, oli i llegum. La iniciativa enguany ha tancat l’any amb una facturació de 124.000 euros i ha comptat al llarg del 2024 amb 34 productors adherits que han donat servei a 18 comerços i a tres empreses gestores que, al seu torn, serveixen a 43 escoles de les comarques de Barcelona. Tot i això, les passes pel futur és ampliar aquesta xarxa de centres i entrar en altres mercats més complicats com l’hospitalari: “Hem tingut moltes converses, però res definitiu”, confessa Varias.
Amb peus de plom, però pas ferm
El centre logístic de Terra Pagesa, que va obrir el gener del 2024, disposa de 280 metres quadrats que permeten la recepció de productes, l’emmagatzematge d’articles frescos en dues cambres frigorífiques, i dels secs, en una zona a temperatura ambient, així com la gestió i la preparació de comandes i l’entrega in situ als compradors. Ara bé, Varias també toca de peus a terra i assegura que qualsevol dels seus productors de moment no pot viure només de Terra Pagesa, “ja m’agradaria”, remarca la directora de la iniciativa. En aquest sentit, la cooperativa pretén que els elaboradors i productors hi portin una part del seu estoc i que a poc a poc vagi creixent a mesura que ho fa la demanda. Des de l’altre costat, Varias també confirma que els seus clients “hauran de tenir més d’un proveïdor“, ja que “Terra Pagesa treballa amb productes de temporada i amb quantitats limitades”, descriu.
Els vins, un producte amb recorregut a la cooperativa
Segons explica Varias a Vadevi, la cooperativa compte amb Bodegues Visendra, del municipi Les Pobles, a Tarragona. David Sendra, el seu propietari se sincera amb aquest diari i reconeix que a la iniciativa “encara li queda molt per fer”. De fet, el vi és un producte estrany per trobar-se en una cooperativa tan centrada als menús d’espais on no entra l’alcohol. Ara bé, Sendra recorda que en altres de les iniciatives de la cooperativa, com per exemple els lots de Nadal, és un elaborat que encaixa a la perfecció. Així doncs, Sendra considera que cal formar part d’aquesta cooperativa per mantenir la lluita pels preus justos, però també reconeix que “hi ha molta cosa per fer”. La realitat del cellerista no és aliena als fundadors de la iniciativa, de fet, Varias concreta que l’horitzó per arribar a sanejar els comptes podria ser el 2028. Ara bé, a diferència de l’elaborador de vins, la directora de Terra Pagesa confirma que poden arribar molt lluny.
Tot i que la visió de Sendra és més pessimista, el que sí que afirma el cellerista és que la repercussió en vendes del seu propi celler pot ser més gran. En aquest sentit, descriu que el màxim problema que tenen cellers petits com el seu és la distribució i, per tant, tenir una cooperativa que fa la feina de “baixar cada dia a Barcelona i trucar a portes” pot ajudar al posicionament de la seva marca: “Amb el boca-orella podem construir una llista de clients”, concreta. Tot i les reticències, però Sendra manté que està compromès amb la causa. Tant és així, que pretén proposar a la cooperativa l’elaboració d’una carta de vins per a recomanar des de l’entitat. D’aquesta manera, l’elaborador creu que encara hi hauria més possibilitats de posicionar noves marques a Barcelona i rodalia i “sortir dels vins de sempre amb noves propostes”.
