La crisi de l’habitatge no és transversal. L’augment del preu del lloguer i la reducció de l’oferta afecten els llogaters amb més intensitat que els propietaris. Si bé és cert que la nova llei de l’habitatge ha entrat en vigor per trencar amb aquestes diferències, la situació continuar fallant a favor dels propietaris, que s’enriqueixen cada cop més. Ni la limitació de preus ni la reducció del nombre de pisos que ha de tenir un propietari per ser considerat gran tenidor estan causant estralls en l’economia d’aquest grup. Mentrestant, la crisi econòmica i la inflació, així com les irregularitats dels contractes i la diminuta oferta, ofeguen les rendes dels llogaters. No és d’estranyar, doncs, que els últims estudis sobre les desigualtats reconeguin l’empobriment dels inquilins davant l’estabilitat econòmica dels propietaris. Un problema que s’enquista que sembla que la nova regulació no pot reparar i que fins que l’aposta governamental -segons apunten els experts- no busqui incentivar l’oferta, la bretxa s’anirà eixamplant.
“El mercat de lloguer s’ha convertit en el principal mitjà d’empobriment de la població”, asseguren els experts del Grup d’Estudis Crítics Urbans, autors de l’estudi El Mercat del lloguer, font de desigualtat social. En aquest sentit, actualment els dos grups que conformen el mercat de lloguer es troben en els dos extrems del benestar econòmic. Els propietaris formen part de les rendes més altes, mentre que els inquilins es troben en les rendes més baixes. Tant és així que la diferència entre un costat i l’altre és de més de 20.000 euros anuals, una circumstància que posa de manifest la preocupació real per les desigualtats que provoquen el model actual del mercat de lloguer. A més, la llei que havia d’emparar els més vulnerables de l’equació, provoca l’efecte contrari, és a dir, redueix l’oferta en comptes d’incentivar-la. “Amb aquesta situació les famílies vulnerables també són aquelles que tenen ingressos, però no poden competir en el mercat”, explica Paco Campos, soci fundador de We Rent i director de ViSO, el think tank per un nou model sostenible d’habitatge social i assequible.
En aquest sentit, el nou informe -que data de l’abril del 2024, quan la llei de l’habitatge ja havia entrat en vigor- reconeix que només en l’última dècada, l’oferta de preus del lloguer de l’estat espanyol ha crescut un 77%. Però, el vertaderament preocupant, confirmen els experts, és que en el mateix període l’augment de rendes ha pujat només un 30%. “S’evidencia clarament que l’augment de preus ha estat més del doble de la pujada de la renda en les llars”, afirmen. D’aquesta manera, doncs, no només els lloguers són més cars sinó que no els acompanya l’augment de l’economia dins les cases, la qual cosa implica que la inflació afecta el preu de l’habitatge, però no es veu reflectida en els sous dels llogaters, que cada vegada fan més esforços per arribar a final de mes.
Les xifres revelen que les afirmacions dels experts són correctes. La reducció de l’oferta i les dificultats econòmiques de gran part de la població creen més desigualtats socials. En concret, l’informe reconeix que les llars de propietaris tenen una renda bruta anual d’entre 50.604 euros i 56.473 euros. En canvi, la dels inquilins oscil·la entre els 30.000 euros i els 36.413 euros. “Hi ha estudis que reconeixen que les llars d’inquilins tenen un endeutament de més del 40% en l’habitatge”, apunta Campos, qui afegeix que s’eixampla la base de famílies vulnerables i, per tant, “ja no només pateixen els inquilins amb pocs ingressos sinó aquells que abans es consideraven classe mitjana”. De fet, aquestes últimes declaracions també confirmen la versió dels informes consultats, en concret el de l’organització catalana Hidra, que assegura que els propietaris només representen entre el 3% i el 9% de la població.
Les desigualtats dins la pròpia vulnerabilitat
La llei de l’habitatge es va aprovar el 2023 per pal·liar les constants pujades del preu dels lloguers, que clarament empobrien part de la societat. Ara bé, molts experts van avisar que topar els preus era una mesura dràstica que podria arribar a produir l’efecte contrari. D’aquesta manera, el director de ViSO reconeix que calia una intervenció estatal, però la que s’ha ideat “crea més desigualtats”. No és cap secret que la reducció de l’oferta en un mercat de demanda creixent -com és el de l’habitatge- només pot crear conflictes a l’hora d’accedir a un pis. En altres paraules, com menys pisos hi hagi en oferta, més dures poden ser les condicions per entrar-hi.
Juntament amb l’opinió dels informes, l’expert de ViSO assegura que “les desigualtats hi són en tots nivells, fins i tot dins de la vulnerabilitat”. Així doncs, ja no només s’expandeix la definició de famílies vulnerables, sinó que entre elles -a l’hora d’accedir a un habitatge- també hi ha una escala de privilegis. “El propietari que té un topall al preu podrà triar la família més benestant per assegurar-se els ingressos”, explica Campos. Tanmateix, es pot comprovar com les desigualtats ja no només venen de la diferència entre inquilins i propietaris, sinó que els mateixos llogaters tenen una bretxa que separa els d’ingressos mitjans dels que en tenen menys. “Les mesures que se suposa que han d’alliberar les tensions tornen a atacar les famílies més vulnerables”, lamenta Campos, qui conclou que si ja és difícil aconseguir un lloguer assequible amb un sou de 1.200 o 1.500 euros, “les famílies amb menys ingressos perden pràcticament totes les oportunitats”.
Polítiques de regeneració o ajudes constants
La crisi de l’habitatge és insostenible i les mesures dels governs continuen sent el que els experts anomenen “tiretes a un problema més gran”, en paraules de Ferran Font, director d’estudis de pisos.com. L’última estratègia de Catalunya, l’únic territori que ha decidit establir el topall dels lloguers, ha estat posar més restriccions als lloguers de temporada i d’habitacions. Un decret que “és positiu”, afirma Font, però que a la vegada té dubtosa efectivitat. “No crec que els propietaris que han marxat del mercat de lloguer tradicional a altres modalitats hi tornin perquè el lloguer de temporada està regulat”, afirma el director d’estudis de pisos.com. En aquest sentit, la mesura -que busca estabilitat del mercat- no és una resposta directa a la manca d’oferta.
“Els governs se centren a fer polítiques sancionadores, però no incentiven l’oferta”, argumenta Campos. Per l’expert, les polítiques actuals només empobreixen més als inquilins i contrauen el mercat. “Necessitem més habitatge públic”, conclou Campos, qui també reconeix que és l’única manera de pal·liar els efectes d’una crisi d’aquesta mida. Tanmateix, però, l’expert expressa que els governs no estan ampliant el seu parc públic i, per tant, sense iniciatives clares per a ampliar l’oferta, les desigualtats es mantindran. “No es tracta de donar ajudes constants, es tracta de fer polítiques regeneratives que millorin les condicions del mercat”, remarca.
2 
