L’augment de la inflació alimentària va ser un dels grans problemes per a l’economia de moltes famílies catalanes, que van veure com els preus de molts productes augmentaven sense parar al llarg de l’any. Ara, un any després, sembla que la situació ha tornat a la normalitat i els augments de preu s’han relaxat considerablement. De fet, molts supermercats han anunciat en els últims mesos que han començat a rebaixar els seus productes per tornar a una certa normalitat. El símptoma més clar d’aquesta recuperació del que es podria considerar normalitat és que en aquests primers mesos de l’any els supermercats estan recuperant les xifres de quilos de menjar venuts, que durant el 2023 van caure per primera vegada a causa de l’alça dels preus. En aquest sentit, el secretari general de la patronal CEDAC, Roger Gaspa, assegura que “durant la segona meitat del 2023 ja van començar a caure els preus de les matèries primeres” i aquesta situació permet, assegura, que el sector “torni a la normalitat” i recuperar els marges previs a la crisi de preus, que rondaven, en general, entre l’1 i el 3%. Aquesta mateixa opinió la comparteix el director general dels supermercats Sorli, Josep Figueras, que remarca que en els últims mesos ja hi ha hagut diversos productes que han rebaixat els preus, sobretot les fruites i verdures, fins i tot arribant al 7%, quan l’any passat molts supermercats van haver de “renunciar als marges” de benefici.
En aquest sentit, Gaspa apunta que en un sector altament atomitzat, com és el de l’alimentació a l’estat, als supermercats els costa molt augmentar o rebaixar els preus sense una justificació clara. És per això que ja prediu que els preus seguiran baixant o augmentant en funció del comportament dels preus en origen essencialment. Per altra banda, Gaspa també apunta que una manera de reduir els preus, o augmentar els marges per part de les empreses pot ser l’aposta per a la inversió en eficiència energètica i l’automatització de diversos processos, ja que permet reduir els costos. Alhora, Figueras remarca que aquesta normalitat que s’ha aconseguit ara, podria canviar en qualsevol moment, ja sigui per qüestions geopolítiques com per les climàtiques, que són dos vectors que han guanyat pes dins del sector i que provoquen molta “volatilitat”.
Des de Mercadona, el seu president i propietari, Juan Roig, ja va assegurar durant la presentació de resultats que el 2024 ha començat amb una reducció del preu de les matèries primeres després d’una “inflació impressionant” a causa de les “guerres, l’escassetat i l’especulació“. “Ja estem veient una baixada de preus, però sempre costa més baixar que pujar”, va recordar el president de Mercadona. Al mateix temps, Roig va afegir que Mercadona, va “aconseguir rebaixar la cistella de la compra més del que va pujar la inflació”.
L’únic supermercat que s’ha comportat diferent de la resta és Ametller Origen. El grup català va decidir ja fa anys apostar per un model que no necessàriament comportava tenir els preus més baixos. Això provoca, en principi, que haurien d’haver estat un dels més perjudicats per la crisi, ja que va decidir no canviar el model tot i la crisi, fins i tot a costa de “prendre vendes”, segons ha assegurat aquesta setmana el conseller delegat del grup, Josep Ametller en la presentació de resultats. Tot i això, l’empresari va assegurar que van aconseguir mantenir la inflació dels seus productes en el 7% durant el 2023 i que enguany l’estan limitant al 3%. Tot plegat va provocar que el no només aconseguís augmentar la facturació més d’un 20% sinó que també el nombre de tiquets.
Reivindicacions pageses
Un altre dels grans punts d’inflexió del sector agroalimentari d’aquest principi de 2024 han estat les protestes i manifestacions dels pagesos arreu d’Europa. En aquest sentit, tots els actors remarquen la seva empatia cap al sector primari. El més contundent va ser Roig, que va assegurar que “els agricultors i ramaders tenen raó que han de guanyar diners” per poder ser competitius. “Ens estem jugant l’alimentació. Ha de ser rendible produir per assegurar la cadena. Som l’hort d’Europa”, va assegurar l’empresari.
Per altra banda, Gaspa apunta que el sector comparteix quatre grans lluites amb els agricultors com són la igualtat de costos respecte de les importacions de fora de la UE, l'”excessiva càrrega administrativa”, tenir uns calendaris raonables per a poder invertir i una millora llei per a la cadena de valor del sector. Sobre aquest últim, el representant de la patronal assegura que tots els actors “s’han de poder guanyar la vida”. Tot i això, Gaspa apunta que en la millora de la llei hi ha discrepàncies amb el sector i que per culpa del compliment de l’actual llei “arriba la crisi de preus”, perquè, en part, quan “van pujar els preus en origen van acabar repercutint al preu final durant la crisi inflacionària” als supermercats.
Unes reflexions que també comparteix Figueras, ja que assegura que “tota la cadena de valor ha de tenir marge suficient per a poder subsistir i reinvertir” en els seus negocis. Si això no passa, assegura, el mercat s’acabarà “empobrint” i això no és cap bona notícia. Per últim, també comenta que tots els protagonistes han de tenir la voluntat per arribar fins a aquest punt, des de les administracions fins als pagesos, passant pels supermercats.
Per últim, Ametller comenta que sobretot empatitzen amb el petit productor “que vol fer les coses bé” que veu com exigències burocràtiques actuals són molt elevades. És per això que reclama que aquests professionals puguin tenir un acompanyament per part de les administracions per tal que “ningú es quedi pel camí”. Per altra banda, Ametller comenta que la seva idea és poder aprofitar sinergies de tota mena, per poder ajudar petits productors que tota aquesta tasca burocràtica “se’ls fa pesada”. En definitiva, el conseller delegat d’Ametller Origen reclama que puguin ser compatibles els alts estàndards de qualitat que es reclamen amb una remuneració adient.
