La crisi de l’habitatge colpeja cada vegada amb més força l’estabilitat econòmica dels llogaters. Amb l’augment dels preus, els inquilins es veuen abocats a la vulnerabilitat, ja que cada vegada suposa un esforç més gran pagar la renda. Aquesta situació, provocada per la manca d’oferta de pisos davant la immensa demanda, tensa el mercat i enterboleix la relació de propietaris i llogaters. Barcelona és un dels punts on la tensió és cada vegada més alta, ja que són moltes les persones que busquen viure a la capital i cada cop són més les que no s’ho poden permetre. La primera solució administrativa que s’ha buscat al problema de l’habitatge és la implementació d’una llei espanyola de l’habitatge que, lluny de millorar la situació, s’ha quedat curta per als llogaters i ha minat la confiança dels propietaris en les administracions. Ja són innumerables les entitats que demanen més alternatives de distensió del mercat. Entre elles, els lloguers concertats, una fórmula on els propietaris cedeixen el pis a l’administració pública i aquesta el relloga a un preu més baix, pagant la diferència amb capital públic. Els darrers a posar-ho sobre la taula, el Cercle d’Economia, en les conclusions de la seva darrera nota d’opinió. Els experts asseguren que és una mesura prou beneficiosa a curt termini, però que només s’està utilitzant per endarrerir la construcció d’habitatge públic. A part, la pràctica sense un topall clar, es pot convertir en una nova causa d’encariment de l’habitatge, el que torna la crisi pel preu del lloguer en el punt de partida.
“L’efecte que provoca el lloguer concertat es tradueix en un augment dels preus i a la vegada la incorporació dins del mercat de demanda que sí que pot pagar els preus de mercat”, explica Jaime Palomera, codirector d’Institut d’Investigació Urbana de Barcelona (IDRA). Per a ell, aquesta mesura només és una estratègia per continuar ajornant la construcció d’habitatge públic, el que ha provat ser l’única solució a la crisi actual. “Aquests mètodes ja s’utilitzen en l’actualitat i de moment no s’han vist millores”, diu l’expert, que argumenta que en molts casos es destina més pressupost a aquesta fórmula a curt termini i no a propostes de valor afegit a anys vista. L’opinió de Palomera és compartida per altres experts que també pronostiquen que amb la implementació de més lloguer concertat “hi hauria una pujada de preu”, tal com anuncia Paco Campos, director de ViSO i fundador de la companyia WeRent. Així doncs, una mesura que hauria de suposar ser la solució per a la crisi produeix l’efecte contrari: “En comptes de reduir les persones en situació de vulnerabilitat, s’amplien”, lamenta Palomera.
En l’escrit presentat el passat dimarts, el Cercle exigia una sèrie de mesures claus per revertir la crisi d’habitatge, entre elles els famosos lloguers del Govern, però també més facilitats pels joves a entrar al mercat de compra de pisos o posar a disposició de constructores sòl edificable. “Amb una despesa d’uns 5.000 euros a l’any per persona, Barcelona podria estalviar-se part del que gasta en pensions per reallotjar famílies desnonades”, calculava en roda de premsa de l’organisme el director general del Cercle, Miquel Nadal. Una alternativa, doncs, que segons la institució podia ser beneficiosa per totes les parts implicades en el mercat d’habitatge, però que altres experts reconeixen que no és la solució més eficient a llarg termini. “Si no va acompanyada d’altres mesures que puguin ajudar a la millora d’aquesta situació, la normativa queda en res”, explica el cap d’estudis del portal pisos.com, Ferran Font.
A la poca eficàcia d’aquesta proposta se li sumen altres factors. El primer és que tal com afirma Palomera i confirmen les dades proporcionades pel departament de Territori, l’èxit dels lloguers concertats actualment a la capital catalana -i també a la resta del país- és qüestionable. En aquest sentit, el programa Reallotgem és una fórmula de lloguer concertat a la catalana que a Barcelona, de moment, només compta amb 128 habitatges. Una de les raons que expliquen aquesta situació és la manca de confiança dels propietaris en l’administració pública, a causa de l’aprovació de la llei de l’habitatge, que protegeix més als llogaters que els propietaris. Pel que fa a aquest segon grup, a més, el codirector d’IDRA esmenta que són els primers a escudar-se en les ajudes del Govern per apujar els preus. “Són mesures que no donen cap mena de seguretat als llogaters“, explica Palomera. El fundador de WeRent, en canvi, tot i reconèixer la tendència a l’alça que patirien els preus, confirma convençut que els propietaris voldrien adherir-se a una normativa com aquesta, perquè “tot i que es redueixi la rendibilitat de l’immoble, n’augmenta la seguretat”. En altres paraules, tot i que els pisos que relloga el Govern es paguin a un preu més reduït respecte del de mercat, hi ha la certesa per al propietari que no hi haurà impagaments, perquè és la mateixa d’administració pública qui es fa càrrec d’aquesta situació. Una opinió que Palomera no comparteix, i assegura que la pujada de preus tornaria a ser prou alta perquè les famílies vulnerables tornessin a ser els últims beneficiats d’aquesta norma.
Dublín, l’exemple problemàtic del Cercle
En la presentació de la nota d’opinió, el Cercle d’Economia posava Dublín, la capital d’Irlanda, com un model d’èxit d’aquests lloguers concertats. Segons Palomera, però, la iniciativa dels irlandesos no només està feta en un mercat diferent del barceloní, sinó que a part ha provat no ser tan eficient com sembla. En aquest sentit, l’expert parla de dos grans programes, però que en cap cas s’utilitza la nomenclatura de lloguer concertat. El primer és l’anomenat Housing Assitence Payment, que és el més famós, però també el que proporciona menys seguretat als llogaters. Aquesta iniciativa consisteix a demanar ajudes després d’haver llogat l’habitatge. Així doncs, quan un inquilí troba una casa, fa una petició al govern irlandès perquè li pagui el lloguer i, a canvi, aporta el 15% dels seus ingressos. “Els problemes d’aquesta modalitat és que el llogater no té cap classe de seguretat”, reconeix Palomera, qui també assegura que “amb pisos a preu de mercat la despesa és molt alta”. El segon programa de la capital irlandesa és l’anomenat Rental Acommodation Scheme que funciona pràcticament igual que el primer, però amb la diferència que el propietari es compromet a fer lloguers de cinc anys mínim amb aquesta tipologia. “Aquestes normatives generen una gran despesa governamental i no protegeixen els llogaters”, remarca Palomera, qui diu, doncs, que no han provat ser efectives per a la distensió del mercat i, per tant, “tampoc farien baixar el preu de l’habitatge”.
Les alternatives del Govern que ja existeixen
Les alternatives del Govern a aquest lloguer concertat que reclama el Cercle d’Economia ja existeixen, però són molt escasses. En primer lloc, com ja anuncien els experts, “són mesures curtterministes i, per tant, no haurien de suposar una situació única i definitiva”, com descriu Font. En segon lloc, sembla que la falta de coneixement i desconfiança dels propietaris no juga a favor de les mesures del Govern. Segons les dades que ha aportat departament de Territori -a través de l’Agència d’Habitatge de Catalunya- els habitatges del parc privat de lloguer captats des del programa Reallotgem per a resoldre situacions d’exclusió residencial suposen només 500 contractes de pisos. La previsió, però, és que aquesta xifra arribi als 1.700 a finals del 2024. En el cas de Barcelona, els habitatges no poden superar el llindar de preu màxim de 900 euros i un cop escollit, és llogat directament per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, qui n’assumeix els costos de lloguer i es destina a casos de persones amb resolució favorable de la mesa d’emergències o casos del marc d’acció de l’abordatge del sensellarisme, amb el corresponent seguiment social per part de l’administració pública.
El segon programa s’anomena Garantim, i dona suport a aquelles famílies que no poden pagar el lloguer amb una subvenció. Lluny de tornar a ser una resposta exitosa, les dades demostres que a tota Catalunya, entre el 2022 i el 2023, només es van ajudar 60 famílies vulnerables a tota Catalunya. Ambdues normatives s’han pactat per intentar pal·liar els efectes de la crisi de l’habitatge que sobretot afecten persones vulnerables, però es converteixen en alternatives escasses que passen desapercebudes per la majoria de llogaters. “El nombre de llogaters vulnerables creix cada dia”, assegura Palomera, que juntament amb altres experts reconeixen que aquestes alternatives -tant les vigents com les que proposa el Cercle- només són pegats per intentar tapar un problema major: la manca d’habitatge públic.
1 
