Les expectatives inflacionistes del Banc Central Europeu s’allunyen un cop més del punt d’equilibri. Les darreres dades de l’Eurostat apunten que l’índex de preus de consum dels 27 al desembre hauria escalat fins al 2,4%, quatre dècimes per sobre del llindar objectiu del 2%. Les dades, val a dir, coincideixen amb les expectatives de Frankfurt, que fa mesos que avisa d’oscil·lacions en els preus de consum de la Unió. Segons l’institut estadístic comunitari, els serveis i l’alimentació serien els protagonistes de l’escalada del desembre, en línia amb el que s’ha detectat durant el curs. L’energia, per la seva banda, ha tornat a les alces que havia abandonat els darrers dos anys -com sol ser el cas durant els hiverns al continent, amb major demanda per contrarestar les baixes temperatures-.
Cal recordar que els preus energètics van ser el component central de la crisi inflacionista que va llastrar les economies europees a partir del 2021. Llavors, l’encariment del gas rus va disparar l’índex a escales inaudites. Després d’un any de recuperació de la normalitat, però, el segment elèctric i gasístic torna a l’alça, trencant quatre mesos d’intensa deflació interanual. El passat setembre, encara dins de les tendències de consum estiuenques, va caure fins al -6,1%. En el cas de l’energia destaca també el seu increment intermensual, ja que entre novembre i desembre del 2024 ha incrementat un 0,6%. Per altra banda, els serveis i els béns no industrials han vist una lleugera caiguda en la inflació en comparació amb el mes anterior.
Catalunya, per sobre de la mitjana
Les dades del desembre deixen Catalunya en una situació de preus més tensa que els seus veïns comunitaris. El 2,4% difós per l’Eurostat és dues dècimes inferior a la xifra que l’INE va atorgar a Catalunya el passat mes de novembre, el darrer per al qual hi ha dades. Llavors, l’IPC al Principat es va elevar fins al 2,6%, impulsat per alguns segments alimentaris i per l’encariment de la llum. Respecte de l’Estat espanyol, però, l’estructura és favorable per al país: l’institut estadístic europeu situa l’índex estatal 2,8%, el més alt entre les grans economies del continent; molt per sobre, per exemple, de l’1,4% que registra Itàlia.
