El govern espanyol deixarà caure, en poc menys de 72 hores, bona part del reiterat “escut social” que va aixecar durant els pitjors moments de la crisi inflacionista. En una mesura posada en dubte per les esquerres, els sindicats o les agrupacions de consumidors, Pedro Sánchez va intentar pal·liar l’escalada del preu de la cistella de la compra amb rebaixes a l’IVA de productes essencials, com ara una munió d’aliments bàsics o la factura de la llum; a més d’una sèrie de mesures, com les bonificacions als bitllets de transport públic, que havien de servir per fer més lleuger el pes sobre les rendes del treball de l’espiral inflacionista. L’1 de gener, moltes d’aquestes polítiques desapareixeran definitivament del panorama de consum de l’Estat, fent tornar el gravamen directe de molts d’aquests ítems necessaris al que hi havia abans de l’esclat de la guerra a Ucraïna. Així, els ciutadans tornaran a notar als tiquets de compra i les factures dels subministraments una pressió absent d’ençà del 2022.
Entre les retirades més cridaneres hi ha la de l’IVA reduït als aliments bàsics. Diversos productes fonamentals per als patrons de consum a l’Estat -l’oli d’oliva, que sembla recuperar-se de les tensions al mercat; però també la llet, el pa o els ous- recuperaran el pes impositiu d’abans de la pandèmia. Cal recordar que el retorn de les taxes havia estat progressiu: si bé el primer moviment de Moncloa va eliminar completament l’impost del valor afegit, fent-lo caure a zero, el 2023 va fer una primera escalada, fins al 2% en aquells productes a què tradicionalment s’aplicava el tipus superreduït i fins al 4% per als regulars. A partir de l’1 de gener, els més baixos tornaran al 4%, mentre que els mitjans se situaran en el 10%. L’executiu de Sánchez defensa la mesura amb les dades d’inflació a la mà: mentre que durant el 2022 i part del 2023 l’IPC alimentari va arribar a escalar a taxes d’entre el 14 i el 15%, actualment volta el 2%. És a dir, el menjar s’encareix anualment a un ritme més normal.
La factura de la llum també puja
El retorn a l’etiqueta tradicional no només afectarà, però, el supermercat. També la factura de la llum recuperarà l’IVA anterior a la crisi inflacionista. Cal recordar que els preus energètics, especialment el mercat gasístic, van ser els grans protagonistes de l’espiral de preus a partir del 2021. Com en el cas dels aliments, l’electricitat va veure reduït a mínims el seu IVA arran de la pèrdua de poder adquisitiu que van patir els ciutadans després de la pandèmia. L’1 de gener, però, l’impost tornarà a carregar la llum amb un 21%. Segons l’OCU, la tornada dels 21 punts elevarà els costos energètics de les llars de l’Estat uns 118 euros anuals. Fora d’aquest paquet, els catalans -especialment els barcelonins- notaran també una pujada de la seva factura de l’aigua, d’una mitjana del 5,95% en termes interanuals, uns 1,5 euros en cada pagament. En aquest cas, és l’AMB qui ha pres la decisió, i addueix les “inversions a la xarxa fruit dels efectes de la sequera”.
Transport públic, depèn de la línia
Romandran en vigor, però, alguns dels beneficis previstos per al transport públic. En concret, la gratuïtat de les Rodalies s’ampliarà sis mesos, fins a l’estiu del 2025. El bitllet a zero euros estarà disponible per als trens locals, així com la mitja distància i les línies d’autobusos de competència estatal per als usuaris habituals. També sobreviurà la rebaixa del 50% per als viatges en tren d’alta velocitat. Les bonificacions, però decauran en la segona meitat de l’any: el bitllet gratuït passarà a integrar-se en una tarifa plana de 20 euros, mentre que els joves d’entre 15 i 26 anys hi podran accedir per 10 euros mensuals. Tot plegat, però, afecta només les línies que són competència de l’Estat: els preus dels serveis operats per TMB, per exemple, s’encarirà un 3% a partir del 15 de gener. Una T-Casual, per exemple, s’encarirà uns 40 cèntims, mentre que la T-Usual bàsica marxarà fins als 22, uns 65 cèntims més. La T-Jove, per la seva banda, guanyarà més d’un euro.
