La crisi dels preus dels lloguers i la manca d’accessibilitat als habitatges és el sisè problema més important pels habitants de l’estat espanyol, segons l’última enquesta del CIS. És per això, que entitats i administració pública continuen presentant alternatives, idees i propostes per alliberar la tensió d’un mercat que ha passat a ser un luxe en comptes d’un dret bàsic. Ara bé, no sempre les opcions que es proposen són compartides per uns i altres. Un cas clar ha estat l’aparició de la ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez al Cercle d’Economia on després d’agrair que hagin comptat amb la seva presència, s’ha desmarcat d’algunes -o totes- les opinions més fermes sobre la crisi del sector que ha presentat aquesta setmana l’organisme en la seva nota d’opinió, tot i que ha coincidit amb el diagnòstic general: cal construir molt més parc d’habitatge públic.
L’empresariat català s’ha queixat de tensió actual del sector i ha posat sobre la taula la creença que la llei de l’habitatge no ha estat una mesura que ajudi a la distensió del mercat, sinó més aviat el contrari. De fet, el soci del despatx Cuatrecases, Miguel Trias ha demanat “rectificació” i ha proposat a la ministra, amb l’aplaudiment dels membres del Cercle, tornar enrere igual “que es va fer amb la llei del només sí és sí“. Tot i estar en clara situació de minoria, Rodríguez no ha abaixat el to davant dels molestos empresaris catalans i ha respost al posicionament de l’associació dient que cal “atendre la diversitat amb un bisturí“. En aquest sentit, la ministra ha recordat que els beneficis de la llei s’obtindran només amb la col·laboració de tots els governs dels territoris de l’estat espanyol i ha subratllat que “cal que totes les administracions públiques s’alineïn amb els objectius estatals”.
Pels representants del Cercle, la situació d’emergència que descriu la ministra i per la qual s’ha incrementat la protecció a les famílies, “només afecta una part de la societat”. Així ho ha expressat Miquel Nadal, director general de l’organisme, qui ha recordat que “les famílies vulnerables i els joves, tot i ser un gruix important de la societat, només són dos col·lectius”. Lluny d’alinear-se amb aquestes declaracions la ministra ha argumentat que l’habitatge “és un problema generalitzat i global” i, per tant, necessita mesures estrictes i directes. De fet, ella mateixa ha explicat que la gran majoria dels ciutadans de l’estat espanyol “dediquen més d’un 30% dels seus ingressos a pagar el lloguer o la hipoteca”. A més, ha lamentat que “ni els treballadors públics tenen un accés fàcil a l’habitatge”, referint-se que el sou base dels funcionaris ja no és suficient per optar per un lloguer en condicions a un preu assequible. Amb tot, doncs, Rodríguez ha recordat a Nadal que “la crisi de l’habitatge és transversal” i que per aquesta raó el govern de Pedro Sánchez “ha decidit crear un ministeri dedicat a aquesta qüestió”.
El bloc més compromès i criticat pels empresaris, si se’n pot triar un, ha estat la llei d’habitatge i tots els “maldecaps” que ha portat als propietaris i grans tenidors. El Cercle s’ha queixat a la ministra de la manca de protecció dels propietaris, el que propicia -segons ells- la sortida d’immobles del mercat de lloguer. Rodríguez ha rebatut, amb les dades del mateix ministeri, aquesta mesura problemàtica de la llei pels tenidors catalans. Lluny de concedir que el topall de preus hagi centrifugat immobles del mercat d’arrendament, la ministra assegura que el parc residencial es va començar a reduir ja el 2019, “molt abans que s’apliqués la nova normativa”. D’aquesta manera, Rodríguez ha destacat que era necessari posar un índex de preus que marqués un màxim de preu a pagar pels espanyols, ja que “en situacions excepcionals, calen mesures excepcionals”, ha etzibat. Pel que fa a la morositat, és a dir, l’eterna preocupació dels empresaris pel possible impagament els inquilins, la ministra d’Habitatge ha confirmat que “és irrellevant”. A més, Rodríguez ha culpat les “comunitats autònomes” que no hi hagi garanties contra els impagaments, tal com demanava l’associació en una nota d’opinió publicada aquesta setmana. Aquestes declaracions han anat acompanyades d’un silenci a la sala, seguit d’algunes cares d’incrèduls que replicaven a la ministra amb un somriure irònic.
Una aliança de país per l’habitatge públic
L’única mesura que ha semblat calmar les aigües en aquest petit debat al Cercle ha estat la construcció d’habitatge públic. Tant els empresaris catalans com la representant del govern espanyol han reconegut que el principal problema del mercat actual és la manca d’oferta i, per tant, aquesta situació apuja els preus dels lloguers. Dit això el Cercle ha reclamat més inversió per a fer parc d’habitatge públic, el que inevitablement hauria de passar per un augment de la col·laboració publicoprivada. Rodríguez també ha estat d’acord amb aquest reclam i ha dit que ja hi ha alguns prototips en marxa amb els quals moltes empreses “han estat d’acord en participar”. Rodríguez ha detallat que el govern espanyol ha superat l’objectiu de finançar 25.000 habitatges de lloguer social amb ajuts dels fons europeus “abans que finalitzi el 2026”. També ha detallat que el pla estatal d’habitatge començarà a treballar-se a partir del mes de juny per analitzar bé com es vehicularan les inversions estratègiques per reactivar el parc d’habitatge públic i situar-lo de l’1,5% actual al 9% del total.
Tot i això, els empresaris catalans han expressat la necessitat de comptar amb el sector privat per fer totes aquestes inversions i han recordat que les restriccions a les promotores que aplica la nova llei, és a dir, l’obligatorietat que un 30% de les noves promocions siguin per lloguer assequible- limiten la possible inversió estrangera: “Necessitem atraure encara més inversió i tenim una política que no ho permet del tot”, ha recordat el director general de l’organisme. Pels empresaris, doncs, la col·laboració publicoprivada implica donar beneficis als propietaris i grans tenidors, ja que amb més seguretat jurídica i privilegis, veurien més encertat que haguessin de dedicar part del seu “producte” a una causa social. Una opinió que Rodríguez ha esquivat i ha remarcat la importància de noves iniciatives com per exemple el Projecte 6 per a la construcció de parc públic: “Funciona correctament, tenim molts promotors interessants i està dins dels paràmetres de la nova llei”, ha recordat la ministra.
