Després de gairebé dos anys de crisi energètica, amb preus de la llum i el gas disparat per a empreses i consumidors, aquest mes d’abril ha culminat el retorn al terra d’unes factures que acumulaven mesos pels aires. Segons les darreres dades de l’Operadora del Mercat Ibèric d’Energia, l’indicador de referència dels preus energètics a l’Estat espanyol i Portugal, durant vuit hores del pròxim diumenge el preu de l’electricitat estarà sota zero. En concret, entre les 10 i les 19 hores, el megawatt/hora s’oferirà a preus negatius; amb el mínim absolut entre les 15 i les 16 hores, quan costarà -1,50 euros.
Amb aquest intens retrocés del preu, el ventall de referència elèctrica es quedarà en els 2,17 euros durant tot el dia, una xifra inimaginable fa només un any. De fet, la meitat de les hores del mes d’abril s’han quedat a zero, amb un 20% del total en preus negatius. La tendència constata amb el mateix període d’ara fa dotze mesos, un abril del 2023 amb un preu mitjà de 55 euros l’hora. Un llindar, val a dir, que ja s’havia enfonsat respecte dels màxims d’un any abans, quan va arribar a vorejar els 200 euros el MWh sota els efectes de la intensa crisi del gas rus. La dependència dels hidrocarburs de països tercers ha impulsat, de fet, una profunda reforma del mercat energètic europeu que recull qüestions com els contractes per diferència per garantir la rendibilitat de la generació verda; així com un nou ancoratge del model marginalista per sostenir uns costos equilibrats per als clients finals.
La generació renovable, protagonista dels preus baixos
Després d’anys de batzacs a la butxaca del consumidor per culpa de les tensions generades pel gas natural dins el model marginalista, les renovables ocupen ara un rol central al mix de l’Estat i Portugal. Aquest dissabte, l’eòlica suposa un 20% del total generat al territori espanyol, amb certa diferència la tecnologia amb més incidència sobre el pool. La solar, per la seva banda, ja escala fins al 15% del total. Les posicions es van intercanviar el passat divendres, quan la fotovoltaica va aportar a la xarxa elèctrica estatal 160 GWh, pels 147 dels molins de vent. Les principals renovables, així, es consoliden com les primeres espases del sistema elèctric espanyol, lluny ja de la nuclear i la hidràulica. El baix cost i l’absència de pressions de mercat a les xarxes sostenibles redueixen substancialment el preu -fins a fer-les, val a dir, difícilment amortitzables per als inversors, fet que s’ha tingut en compte amb la concessió que suposen els nous contractes europeus per diferència-. El mix energètic del continent, doncs, és més econòmic quan és més verd.
