MónEconomia
Les rebaixes aterren amb dificultats al comerç de barri de Barcelona

Quatre dies després que comencessin oficialment les rebaixes, els comerços locals de Barcelona continuen veient com els grans centres comercials i les grans botigues segueixen arreplegant els que fa uns anys eren gran part dels seus clients. Durant l’hivern i la campanya de Nadal s’han vist bones xifres i no s’espera que hi hagi mals resultats en aquestes rebaixes, però des dels comerços locals de Barcelona s’ha viscut una primera setmana de descomptes tranquil·la comparada amb les d’altres anys. Sergio Moral, president de l’Eix Comercial del Nou Eixample, comenta que des de fa un parell d’anys s’observa menys gent a les botigues del barri i pels eixos dels districtes de la capital. “No han començat gaire bé les rebaixes, no està havent-hi alegria”, declara Moral. Per part dels negocis, l’oferta tampoc no és tan atractiva com en altres cursos: tal com constata Jordi Arias, president de l’eix comercial de Sant Antoni, “els descomptes no són molts forts perquè no hi ha molt d’estoc, la majoria volta el 20 o el 30%”.

Malgrat les absències de les primeres jornades, les entitats comercials de la ciutat mantenen un “optimisme raonable” per al conjunt del període de rebaixes. Així ho constata el president de Barcelona Comerç Pròsper Puig, que considera que la baixa afluència que es nota des del dia 7 entrava dintre de les previsions dels comerciants. “S’esperava que els primers dies foren tranquils, segurament el cap de setmana sigui millor”, declara Puig. És cert, però, que els descomptes s’han escampat pel calendari, fet que provoca que les setmanes posteriors a reis “no siguin tan brillants” com en altres ocasions. Aquesta és, per al president de Pimec Comerç Antoni Torres, una de les característiques que el teixit comercial encara conserva respecte de la competència. “Les grans cadenes treballen amb la il·lusió de tenir una cosa que se’ls hi escapa normalment als consumidors – grans descomptes que criden l’atenció i es basen en l’impuls”, denuncia Torres. Enfront, unes botigues de base que “fan els descomptes que poden fer a uns clients que ja els coneixen”.

Ara bé, a parer de Moral, la “tranquil·la” afluència de les primeres jornades “no és qüestió de preus, perquè els preus sempre són competitius”. A banda dels centres comercials, els negocis de barri s’enfronten a tota la competència que suposa l’e-commerce. Tal com apunta Moral s’observa un canvi en els hàbits de consum i una diferència generacional entre els clients joves de menys de 40 anys i aquells que segueixen comprant a comerços locals. S’està donant un canvi en les preferències en el que el primer perfil de comprador tendeix a triar l’opció de rebre el producte a casa directament per sobre de la confiança i la proximitat que els clients tradicionals busquen en el comerç de barri. “Abans arrencàvem fort des de la primera setmana”, rememora el president de l’entitat; mentre que els darrers dos o tres cursos “s’ha començat més lent”. “Creiem que potser la gent va aprofitar el Black Friday”, una festivitat importada dels Estats Units que, com insisteixen sovint els petits comerciants, no encaixa amb els seus marges, ni tan sols amb els seus objectius de venda. 

Imatge d'arxiu d'una treballadora d'una botiga de roba / ACN
Imatge d’arxiu d’una treballadora d’una botiga de roba / ACN

Per seguir-se adaptant a un públic canviant els comerços de barri busquen noves estratègies de negoci, no només en els descomptes, sinó també en la promoció a través de les xarxes socials per incentivar mitjançant altres canals als compradors i així atraure més gent. Moral lamenta que cridar l’atenció dels clients per internet és una tasca que requereix temps i esforços per part dels botiguers, que acostumen a ser autònoms o famílies que tiren endavant els negocis amb menys eines que les grans marques.

Més enllà de les preferències comercials dels clients, Puig recorda que el rendiment que es dona en els comerços locals -també durant les rebaixes- està vinculat amb la capacitat de despesa de les famílies del barri. Enguany, com mostren les dades dels principals sindicats, les rendes del treball comencen a recuperar lentament el poder adquisitiu perdut durant la crisi inflacionista, si bé encara no han sortit del tot del túnel. Als eixos comercials del centre, apunta Puig, el perfil de consumidor és un altre: un turisme amb més capacitat de compra, que allunya aquests negocis del fonament material de la ciutat. “Els turistes continuen allà, però els comerços de barris segueixen vivint dels barris”, sentencia president. Amb tot, després d’una bona campanya de Nadal on s’han superat els resultats de l’any anterior, les expectatives de vendes per aquest període de rebaixes romanen falagueres, malgrat que “el gènere no és tan abundant”.

Més contractació en logística i transports

L’evolució de les plantilles al conjunt del sector comercial fonamenta les tesis dels venedors d’una certa transició a les vendes digitals. Segons un estudi de Randstad, una empresa de recursos humans, es preveu que aquesta temporada de rebaixes generin a Catalunya 31.400 contractes, un 22,3% més que l’any anterior. El major increment d’aquestes noves contractacions serien en els sectors de la logística i el transport. A l’Estat espanyol suposaria un increment del 63,7% el 2024 al 67% aquest 2025 només per aquests sectors sobre el total d’ocupació generada durant aquesta campanya. 

Tot i això, Torres recorda que les contractacions als petits i mitjans comerços continuen estables, fet que suposa un bon indicador per saber en quina situació es troben els establiments locals. A més, les millores de plantilla als locals de barri tendeixen a ser més fiables que a les seves contraparts globals: mentre les grans cadenes experimenten un pic de contractació en l’època de Nadal que després es reverteix un cop ja passen les dates més assenyalades, el comerç local i de barri veu com l’ocupació se sosté també durant les rebaixes. 

Un repartidor a Passeig de Gràcia / EP
Un repartidor a Passeig de Gràcia / EP

La competència dels descomptes anticipats

Tot i que els descomptes que s’estan oferint a l’inici de les rebaixes en els comerços de barri no són molt alts en comparació al que poden oferir grans marques, des dels eixos comercials admeten que el que suposa més problemes per ells no és el percentatge de l’oferta, sinó quan comença. Les botigues de barri ja fa temps que protesten sobre l’inici dels descomptes abans del 7 de gener, data tradicional de l’inici del període. En aquest sentit, Arias creu que aquestes rebaixes anticipades provoquen campanyes deslleials que fan que les compres no es concentrin en una única època, i insisteix que hauria d’haver-hi una unió comercial forta per començar a aplicar els descomptes en la mateixa data. “Tots els negocis s’haurien de posar d’acord per començar el dia 7”, coincideix Puig.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa