El passat mes de gener el govern espanyol va aprovar la rebaixa de l’IVA dels aliments amb la voluntat d’abaixar els preus. Ara bé, el que havia de ser una mesura dirigida sobretot a les classes més baixes s’ha convertit en un gran benefici per a les rendes més altes, segons un estudi publicat aquest dijous pel Centre de Polítiques Econòmiques d’Esade (EsadeEcPol). En aquest estudi el think tank de la universitat barcelonina constata que, en efecte, la rebaixa de l’IVA a determinats aliments s’està traslladant en la seva immensa majoria als preus finals, però no beneficia al seu públic objectiu. A més, apunten que, tal com se sospitava, està sent una mesura ineficient i molt costosa, ja que destina una major despesa pública agregada per a les famílies de més renda.
Segons es desprèn de l’informe, titulat La reducció de l’IVA en els aliments bàsics: avaluació i recomanacions, cinc de cada deu euros que es van deixar de recaptar en concepte d’IVA pel govern espanyol van anar a parar al 40% de llars amb major capacitat econòmica. A més, la mesura aprovada l’1 de gener d’enguany, apunta l’informe, no es va traslladar als preus finals entre gener i febrer, almenys en les grans superfícies, segons ha comprovat el centre d’estudis.
La raó per la qual el 50% del que deixa de recaptar l’estat va a parar a les rendes més altes és perquè a mesura que augmenta la capacitat econòmica de la llar també ho fa la despesa en aliments, fet que provoca que la mesura destini una major despesa pública agregada -és a dir més euros que es deixen d’ingressar per IVA- per a les famílies de més renda. Tot i això, l’informe apunta que l’impacte redistributiu de la mesura és progressiu perquè sí que suposa un estalvi major per a les llars de renda baixa en proporció a la seva despesa total.
Un impacte modest
Del seu costat, des d’EsadeEcPol assenyalen que l’impacte total d’aquesta mesura és més aviat modest en comparació amb la grandària del xoc inflacionari. De fet, si coparem, els preus dels aliments van augmentar un 16% al llarg del 2022, mentre que la mesura del govern espanyol només ha suposat una rebaixa del 3,5% dels preus d’un subgrup concret d’aliments.
Com a possible millora per a aquesta política el think tank assenyala que les transferències a llars de renda baixa solen ser més efectives des del punt de vista distributiu, i més barates, encara que presentin més dificultats d’implementació. A més no són els únics que aposten per aquest tipus de mesures, ja que les anàlisis d’altres institucions com el Banc d’Espanya (García-Miralles, 2023), Fedea (López Laborda, Marín González i Onrubia, 2023) coincideixen amb aquesta conclusió.
Limitacions considerables
Tot i l’anàlisi, el centre d’estudis admet que el seu informe conté algunes limitacions importants que cal tenir en compte. En primer lloc, expliquen que les dades es limiten als preus en internet de tres grans cadenes de supermercats i que, per tant, no compten amb informació dels preus d’aquestes a les seves botigues físiques, ni els d’altres establiments de menor grandària. Això és important perquè aquests mateixos preus que podrien haver reaccionat de manera diferent a la mateixa rebaixa impositiva. En aquesta línia ja avisen que en un futur poden fer una anàlisi més extensa dels preus assegurant que “en el futur, seria desitjable elaborar una anàlisi més extensa que inclogui dades de preus d’altres establiments”.
Una altra de les limitacions d’aquest estudi és que només han passat tres mesos des de l’aplicació de la rebaixa de l’IVA i només hi ha dades dels dos mesos posteriors a l’aplicació de la mesura. En aquesta línia EsadeEcPol considera que és possible que els supermercats corregeixin la translació de rebaixa de l’IVA als preus a mitjà termini, la qual cosa només no es podrà analitzar fins d’aquí a uns mesos quan existeixin dades d’un període més llarg.
