L’alimentació ha estat, amb certa diferència, el protagonista de la segona ronda de l’espiral inflacionista arran de la pandèmia i la guerra a Ucraïna. Després del shock energètic provocat per, entre altres, els talls de transport de gas rus a Europa, els aliments han estat el combustible per fer volar l‘índex de preus de consum de la Unió durant més d’un any. En els pitjors moments del cicle de preus, el menjar i la beguda saltava fins a un 14% interanual -amb inflacions generals també per sobre dels dos punts-. Per tancar el mes de gener, segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística el darrer dijous, però, la dada s’ha moderat -si bé és encara elevadíssima-: els aliments s’encareixen un 7,4% interanual al país. Més enllà dels més que assegurats efectes de base -el preu de molts productes ha pujat menys en el darrer any perquè a principis del 2023 ja era prou elevat- diversos grups alimentaris lideren clarament la resistència dels alts preus de la cistella de la compra.
En primer lloc, el protagonista absolut és l’oli: després de polèmiques per la prioritat de les exportacions o les especulacions amb els futurs del producte, el grup d’olis i greixos ha tancat el gener amb un IPC sectorial del 44,4% any a any. Es tracta d’un augment substancial respecte del final del desembre, quan va caure per sota del 38,4%; si bé està per sota del novembre, quan el preu de l’oli es va disparar prop d’un 46% any a any. Malgrat les oscil·lacions, es manté com el subgrup alimentari que més s’encareix, sense cap mena de competència clara. El passat mes de novembre, de fet, el preu de l’oli va pujar prop d’un 5% en només unes setmanes, el pitjor repunt del preu de qualsevol aliment bàsic en el darrer trimestre.
La sequera colpeja els preus vegetals
No és cap sorpresa, per la conjuntura que rodeja la producció agrícola, que el món dels vegetals concentri els productes que més s’encareixen encara ara, a principis del 2024. La sequera i els abundants problemes de la pagesia han provocat que tant fruites com hortalisses es disparin per tancar el gener a un ritme de dues xifres: en el primer cas, la pujada interanual és del 13,8%; mentre que en el segon frega els 14 punts. En el cas de la fruita, es registra una escalada continuada, des del 9,4% del novembre, amb prop de tres punts de pujada en només tres mesos. Pel que fa a llegums i hortalisses -com en el cas de l’oli-, la tendència és més inestable, amb un salt de més de dos punts si es compara el gener amb el desembre (11,5%); però un retrocés d’unes dècimes si es pren com a base el passat mes de novembre (14,1%). Similar és la tendència de la patata, que tanca el gener amb un IPC del 9,6% després d’haver-se desplomat 30 dies abans fins al 7,3%.
El porc, la carn que més puja
Els productes d’origen animal, per la seva banda, semblen comprometre’s a una estabilitat de la qual no gaudeix cap verdura. Només un subgrup del sector carni arriba al final del primer mes del curs amb un IPC per sobre dels dos dígits: la reeixida carn de porc catalana registra un índex de preus del 10,9% al gener. El porcí marca una clara línia baixista en l’índex de preus, després d’haver patit un encariment interanual de l’11,7% durant el mes de novembre. La resta de carns -vaca o au, per exemple- volten els tres punts, amb moltes menys batzegades. Cap aliment bàsic, val a dir, va perdre preu en termes interanuals durant el gener: segons les dades de l’INE, el subsector més proper va ser el lacti, que, després d’un desembre deflacionista -la llet va baixar un 0,9% en relació amb 12 mesos abans-, torna a pujar lleugerament durant el gener, un 0,8%. La tendència mensual és similar: només dues rúbriques mostren xifres negatives mes a mes: els cereals, amb un difícilment perceptible -0,5%-; i la fruita fresca, que encadena tres mesos de baixades mes a mes.
