El vi es converteix en l’aliat perfecte per les festes. Tot i ser un dels aliments que més es consumeix en dies assenyalats, la seva producció està molt estesa per tot el món. Avui dia 29 països produeixen vi a escala mundial, una xifra que no només demostra l’efectivitat de la seva venda, sinó l’estabilitat del seu mercat que, tot i les adversitats meteorològiques, continua trobant-se entre els primers productes de valor afegit que es consumeix. L’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV) estudia la producció d’aquesta beguda i en fa estudis per determinar quins països són els que més produeixen, així com la qualitat d’aquesta producció. Enguany no ha estat el millor any per a les collites, que s’han enfrontat a grans canvis de temps i situacions meteorològiques més complicades que l’habitual. Tot i això, la producció només ha caigut un 1% respecte a 2021, una xifra que demostra la resiliència del sector.
Durant el 2022, la producció de vi mundial s’estima que hagi oscil·lat entre els 257,5 i 262,3 milions d’hectolitres, segons les dades que proporciona l’OIV, que recull les dades dels 29 països que aglutinen el 91% de la producció mundial de vi. Pel que es pot veure a la taula de l’OIV, el volum de producció de vi del 2022 es pot considerar lleugerament per sota de la seva mitjana de 20 anys i sembla haver caigut un 1% en comparació amb el 2021. Aquí hi ha dos factors a tenir en compte, el primer el volum de collita més alt de l’esperat a Europa (malgrat les sequeres i onades de calor durant la primavera i l’estiu) i segon, el nivell mitjà de producció registrat a l’hemisferi sud i als Estats Units.
En general, el 2022 les condicions seques i caloroses que s’han observat en diferents regions del món ha donat lloc a collites anticipades i a volums mitjans, però s’ha acabat l’any amb una bona qualitat general. Com es mostra a la taula, la producció mundial de vi és estable en els diferents països que conformen el grup de 29. De fet, a la taula es pot veure l’oscil·lació moderada de volums de producció dels 10 primers països del rànquing fins a enguany. No obstant això, cal assenyalar que les xifres del 2022 encara no es poden valorar, ja que existeixen grans països com la Xina i Rússia per als quals encara no es disposa d’informació, segons lamenta l’OIV. D’altra banda, l’elevada volatilitat dels volums de producció dels últims anys a escala regional fa que l’exercici de previsió sigui més difícil.
Evolució de la producció anual mundial de vi en milions d’hectolitres (MHL)
| Països | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | Prev. 2022 | % |
| Itàlia | 42,5 | 54,8 | 47,5 | 49,1 | 50,2 | 50,3 | 19,3 |
| França | 36,4 | 49,2 | 42,2 | 46,7 | 37,6 | 44,2 | 14,5 |
| Espanya | 32,5 | 44,9 | 33,7 | 40,9 | 35,3 | 33 | 13,6 |
| Estats Units | 24,5 | 26,1 | 25,6 | 22,8 | 24,1 | 23,1 | 9,3 |
| Austràlia | 13,7 | 12,7 | 12 | 10,9 | 14,2 | 12,1 | 5,5 |
| Xile | 9,5 | 12,9 | 11,9 | 10,3 | 13,4 | 12,4 | 5,2 |
| Argentina | 11,8 | 14,5 | 13 | 10,8 | 12,5 | 11,4 | 4,8 |
| Sudàfrica | 10,8 | 9,5 | 9,7 | 10,4 | 10,6 | 10,2 | 4,1 |
| Alemanya | 7,5 | 10,3 | 8,2 | 8,4 | 8 | 8,9 | 3,1 |
| Portugal | 6,7 | 6,1 | 6,5 | 6,4 | 7,3 | 6,7 | 2,8 |
Catalunya puja al pòdium del vi
El vi és un dels productes de valor afegit que més es ven a Catalunya durant les festes. La producció de vi a Catalunya ronda els 3,1 milions d’hectolitres, una quantitat significativa que la situa en tercer lloc en el rànquing de territoris on més vi es produeix de tot l’estat espanyol. Aquesta llista, capitanejada per Castella-La Manxa, reconeix el valor del producte català, ja que el conreu de la vinya va arribar pel Mediterrani de la mà de les civilitzacions grega i romana i des d’aleshores, els ceps, les vinyes, els cellers i els vins són presents en la història catalana. Igual que Catalunya, però, hi ha un llarg llistat de països que també produeixen vi per després exportar-los, liderats per Itàlia.
El sector vinícola català ha aconseguit tenir una estructura molt sòlida al llarg dels anys. De fet, té més de 600 cellers embotelladors, 8.359 viticultors i una superfície inscrita a la denominació d’origen de 42.822 hectàrees, la tercera més gran de tot l’estat espanyol. A més, Catalunya es converteix en un dels territoris més competitius gràcies a l’aglutinament de pràcticament tots els cellers dins d’una mateixa denominació d’origen. Actualment, hi ha reconegudes les denominacions d’origen del vi Alella, Catalunya, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà, Montsant, Penedès, Pla de Bages, Priorat, Tarragona i Terra Alta, a més de la denominació Cava. A més, la indústria de fabricació de vins computa més de 4.800 treballadors, però el total del sector ocupa més de 25.900 treballadors, ja sigui a la vinya, als cellers o al sector serveis.

No és cap secret que Catalunya s’ha convertit en un dels territoris on més vi es pot produir en termes de superfície. És el cinquè territori de tot l’estat espanyol amb més superfície de vinya, en concret unes 55.118 hectàrees, que representen el 5,77% del total. Però, no és només la vinya convencional la qual fa Catalunya ser un dels territoris de conreu més desitjats. Segons les dades de Prodeca, és la segona regió amb més superfície de vinya ecològica i la tercera en percentatge d’hectàrees ecològiques respecte a les convencionals. Aquestes xifres equivalen a un 27,1% del total. Però, el primer premi és pel nombre de cellers i embotelladors de vi procedent de l’agricultura ecològica. En aquest cas, Catalunya té 205 indústries de les 55.118 que hi ha en total. A més, de les 42.822 inscrites a la denominació d’origen, 14.877 són ecològiques.
Els tres líders del rànquing mundial
Malgrat la sequera que va afectar unes certes regions, 2022 ha resultat ser un any favorable per a la producció de vi en els dos països productors més grans de la Unió Europea –Itàlia i França, que junts representen el 36% del món i el 60% de la producció de vi de la UE–, principalment gràcies a la pluja a finals d’estiu. Itàlia, que encara ocupa el primer lloc de producció mundial a 50,3 milions d’hectolitres, s’ha estimat un volum d’acord amb la seva producció de vi del 2021.
França, després de la molt baixa collita del 2021, caracteritzada pels greus danys a causa de les gelades primerenques a l’abril, seguida de pluja d’estiu, i calamarsades, és el país de la UE amb la taxa de creixement més alta respecte a l’any anterior. Així doncs, es preveu un nivell de producció de 44,2 milions d’hectolitres, que representa un 17% més en comparació amb el 2021. El temps sec i calorós d’enguany ha reduït la pressió de les malalties sobre les vinyes i ha donat lloc a un començament primerenc de la collita de raïm. Pel que fa l’estat espanyol, aquest 2022 serà el tercer major productor de vi en el món amb una producció estimada de 33 milions d’hectolitres. Aquest és volum relativament baix (-6% en comparació amb el 2021 i 12% més baix que la seva mitjana de cinc anys). Tot i això, es pot atribuir a la sequera i l’accés limitat a l’aigua en moltes regions.





