La inflació a Catalunya continua el seu lleuger repunt. Segons les darreres dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, l’Índex de Preus de Consum escala al gener fins al 3,3%, una dècima més que a tancament del 2023. El principal responsable, tal com confirma l’observador estadístic: la llum. El preu de l’electricitat registra durant el primer mes del nou curs un lleuger increment, enfront de la clara tendència a la baixa que mostrava a principis del passat any. L’escalada de la factura de la llum ha provocat que el grup de productes al voltant de l’habitatge -que recull també els subministraments- es dispari un 7,4% any a any, fet que trenca la seva ratxa en negatiu. Per altra banda, els preus alimentaris tornen a pujar, si bé ho fa a uns nivells més moderats que els que s’havien recollit durant el 2023: l’IPC sectorial dels aliments i begudes no alcohòliques es queda en un 7,4%, una dècima més que al desembre. Al conjunt de l’Estat, l’índex general fa un salt interanual del 3,4%, tres dècimes més que al desembre.
Les principals variacions registrades per l’Institut Nacional d’Estadística, val a dir, es donen precisament en els dos sectors més volàtils -i que més han marcat l’evolució dels preus al consum en els darrers dos anys-, com són l’alimentació i l’energia. L’estabilitat de preus que mostren la resta de subsectors facilita, per altra banda, que la inflació subjacent -l’indicador sense considerar les xifres dels sectors alimentari i energètic, considerat un indicador més fiable de les tendències a llarg termini- continua la seva potent tendència a la baixa, i se situa en el 3,6%, a només dues dècimes de la taxa general. En cas de revertir-se les posicions, d’aquesta manera, seria la primera vegada que la subjacent se situa per sota de la xifra de l’IPC en prop de dos anys. El sector de la roba i el calçat, com és tradició al gener, retrocedeixen un 10,7% mes a mes per l’efecte de les rebaixes. També ho fan els paquets turístics, que amb la fi de la temporada festiva s’abarateixen un 2,1% si es comparen amb el desembre.
Repartiment territorial
Catalunya, val a dir, és un dels pocs territoris que es manté per sota de les xifres inflacionistes del conjunt de l’Estat. Només dues regions -Navarra i Madrid- aconsegueixen mantenir-se per sota del 3%; mentre que exclusivament les Canàries trenquen la barrera dels quatre punts durant el primer mes del 2024. Si es compara amb els mercats europeus, Catalunya està en una posició de preus lleugerament pitjor que la resta. S’espera que l’Eurozona tanqui el mes de gener amb una mitjana del 2,9%, quatre dècimes menys que al país. Els principals mercats comunitaris se situen també als volts dels tres punts: és el cas d’Alemanya, que, malgrat la crisi, hauria aconseguit retallar l’índex de preus fins al 2,9% -la xifra més baixa des del gener del 2021-; o de França, que mitiga l’escalada de finals del curs passat i torna al 3,1%. Es consolida així la posició de Catalunya -i el conjunt de l’Estat- com la gran economia de la Unió amb una xifra d’inflació més elevada.
