En un context d’inestabilitat les xifres no sempre són el que semblen. Els canvis geopolítics afecten els models de producció i, al final, les grans pujades poden acabar sent un miratge d’allò que realment està passant. Les exportacions de vi, per exemple, han marcat un rècord històric mundial on s’ha arribat als 36.258 milions d’euros de facturació. Unes xifres que, aparentment, són molt prometedores, però que amaguen certes incongruències i podrien estar molt lligades al context inflacionista que estem vivint. “Creiem que part d’aquesta facturació té a veure amb la inflació, però la tendència és creixent”, assegura Rafael del Rey, director general de l’Observatori Espanyol del Mercat del Vi (OEMV). A més, el paradigma canvia quan només augmenta el preu i no el volum, ja que s’acaba traduint en un augment dels costos de producció, una situació que tampoc millora la situació dels cellers de l’estat -i els catalans- que continuen lluitant pel reconeixement del seu territori d’origen.
En perspectiva general, l’OEMV va publicar un estudi que recollia les dades de totes les exportacions mundials de vi. L’estat espanyol continua trobant-se en tercera posició, sobrepassat només per Itàlia i França. Aquestes dades denoten la tendència creixent de l’encariment del vi, que no necessàriament va lligat a l’augment de vendes en termes de quantitat. Per fer-ho senzill, mentre les exportacions en termes de valor creixen un 10,9%, la quantitat decreix un 0,9%. “El plantejament estratègic que es fa al món és vendre menys, però a un preu més alt”, reconeix del Rey. Un plantejament que porta als grans països exportadors a reposicionar la seva regió d’origen i la inflació, doncs, acaba sent un factor més per la pujada de preus.
Pel que fa al futur del sector encara no hi ha unes bases clares per desxifrar què passarà quan s’estabilitzin els preus del mercat. Tanmateix, el director general de l’OEMV explica que tard o d’hora la inflació serà estable, però “les pujades de valor del vi en termes mundials han vingut per quedar-se”. És per això que del Rey qualifica les pujades de preus i l’encariment dels costos de producció d'”oportunitat” que té el sector per poder replantejar-se la venda a preus més elevats. “Demostrant el gran valor que té el sector del vi dins de la societat”.
Les bodegues de l’estat en crisi tot i l’augment de facturació
Tot i la tendència mundial, el cas català i paral·lelament el de l’estat espanyol continuen sent dels més precaris. Aquí les exportacions de valor encara no arriben a xifres optimistes. De fet, Valentí Roqueta, president de l’Associació Vinícola Catalana assegura que la inflació no els ha fet un gran favor: “El sector no ha tingut més remei que incrementar els preus de venda un 10% per poder fer front a les despeses dels materials auxiliars, de l’energia, del vidre…”. D’aquesta manera, mentre l’exportació mundial revalora el vi i aconsegueix una facturació rècord, a Catalunya encara hi ha vendes a granel que no arriben als 50 cèntims per litre.
“Incrementa el valor del vi en termes mundials, però a l’estat espanyol encara es ven molt més a granel i per sota preus que assegurin la viabilitat del sector”, lamenta Josep Marrugat, responsable nacional del sector de la Vinya i el Vi d’Unió de Pagesos. Ell mateix, reconeix que els preus competitius del mercat espanyol “són molt baixos” i afegeix que “a Castella la Manxa i a Catalunya es fan vins de molta qualitat, però es venen a un preu molt baix”. Una opinió que concorda amb la de Roqueta que descriu Catalunya com “un gran país de vins” i diu que “s’hauria de saber transmetre a escala internacional”.
Una de les principals apostes que fa l’estat espanyol en aquesta situació, corroborada també pel director general de l’OEMV, és el reposicionament de les bodegues, és a dir, la intenció de demostrar que el vi s’ha de pagar a un preu que cobreixi els costos de producció. Malauradament, en el sector espanyol aquesta és una aposta arriscada, perquè tal com reconeix el responsable d’Unió de Pagesos, “tres quartes parts de tot el vi que es produeix és per exportar”. Per tant, incrementar els preus podria arribar a posar en perill la venda a l’estranger. No obstant això, Roqueta també insisteix en la feina de millora de les bodegues: “Les empreses vinícoles estan fent un esforç molt important per revalorar els seus cellers amb millores en termes de sostenibilitat, tant en les vinyes com els processos d’elaboració i producció”. Tot això -remarca el president de l’associació- “amb l’objectiu d’adaptar-se a les demandes del consumidor i ser més competitius“.
França es posiciona com a màxim exportador
El cas d’èxit mundial -fent referència a les exportacions- és França. La facturació de França del que portem de 2022 va ser de 12.000 milions d’euros aproximadament, segons l’informe que va publicar l’OEMV. Del Rey explica que “només amb escumosos el país ja factura més que tot el que ingressa l’estat espanyol en el sector”. Aquesta situació la col·loca com a una de les marques més demandades arreu. El més curiós, però, és que el territori importa vi espanyol. Marrugat declara que “els francesos beuen vi d’aquí”. Una tendència que -segons ell- només s’explica perquè “és un vi de molt bona qualitat, però molt més barat”. El cas Italià, en canvi, és una mica diferent. Itàlia ven la mateixa quantitat de vi que l’estat espanyol, però a un preu més elevat. “Abans era Itàlia per proveïdor de França, perquè tot era més barat, però ara han aconseguit reposicionar les seves bodegues”, afirma el responsable nacional del sector de la Vinya i el Vi d’Unió de Pagesos.
Així doncs, mentre el món s’alça a celebrar els preus del mercat, Catalunya i l’estat espanyol continuen buscant la manera de reposicionar les seves regions d’origen que, tot i ser de molt bona qualitat encara es venen molt barates. Tot i que la inflació pot estar jugant una mala passada al mercat del vi i un cop s’estabilitzi la situació econòmica els preus podrien tornar a baixar, encara existeixen moltes diferències entre els primers exportadors del món i territoris com Andalusia, Catalunya o València: “Fa anys que no cobrim els costos de producció i encara no hi veiem el final”, diu Marrugat.
