La forta pedregada que ha colpejat la plana de Lleida aquest cap de setmana ha caigut com un gerro d’aigua freda per al camp català, que aquest diumenge recollia els estralls de la tempesta. A banda de les afectacions en cultius d’arbres fruiters d’arreu de la plana lleidatana, la calamarsada també ha afectat finques de cereal de la comarca de l’Urgell. En detall, Ossó de Sió ha estat un dels municipis més afectats per la calamarsa, així com Agramunt i altres localitats de la zona, on la pedra ha deixat danys als cultius del 50% i, puntualment, del 100%. Aquesta -imprevista- tempesta ha suposat una gran estocada per al sector, que preveia remuntar la ratxa de tres anys de males collites amb unes perspectives de rendiment de fins a 6 tones per hectàrea: “Ara en són zero o de mil quilos com a molt. Estem tristos i decebuts que l’esforç de tot l’any acabi en això”, ha lamentat Salvador Nadal, un dels pagesos afectats pel temporal.
Unes perspectives frustrades que també es poden comprovar amb la trista estampa que ha deixat la tempesta: cultius de cereals amb canyes trencades i filaments desfets. Si bé hi ha plantes que encara conserven les tiges, la major part dels grans han desaparegut de l’espiga. El motiu, segons detalla el membre sectorial d’herbacis d’Unió de Pagesos, Magí Ribera, és que la pedra va caure “durant una bona estona i sense aigua”: “És quan fa més mal”. Aquest darrer temporal, doncs, no només ha suposat un inconvenient per al sector, sinó una forta estocada que ha truncat les previsions de bones collites, les quals permetrien recuperar el sector després de tres anys de males experiències -especialment a causa dels canvis meteorològics: “La collita era molt bona fins aquest dissabte al migdia. La pedregada ha deixat les expectatives per terra”, ha explicat el pagès afectat consultat per l’ACN, qui també ha afegit que ara “cal esperar al peritatge d’Agroseguro”.
El sector fruiter també se’n ressent
El sector del cereal és un dels principals afectats del temporal, però no l’únic. Segons les dades facilitades per Unió de Pagesos, la calamarsada ha afectat prop de 50.000 hectàrees de la plana de Lleida, dels quals 12.000 o 13.000 hectàrees corresponen a finques d’arbres fruiters -la resta són de cereal d’hivern. “És un any que esperàvem bona collita, la fruita és bastant gran ja i la setmana que ve havíem de començar a aclarir. Ara, però, ens trobem amb aquesta situació i se’ns tira el món a terra, no sabem què fer”, lamenta l’agricultor Antoni Moliné, un dels pagesos d’Alcarràs -un dels punts més afectats pel temporal. A més, segons recorda Moliné, cal tenir en compte que els impactes de la pedra en la fusta també pot afectar el desenvolupament i el vigor dels arbres de cara a pròximes campanyes.
En aquest sentit, el responsable de fruita dolça de l’organització sindical majoritària, Jaume Gardeñes, apunta que part de la producció malmesa tirarà endavant, però el seu valor comercial “baixarà en picat” i els preus es quedaran un 70% per sota. És a dir, tot i que part de la collita afectada pel temporal podrà arribar al mercat, el seu valor serà molt inferior, cosa que complica l’economia dels pagesos. Una nova realitat, doncs, que encara complica més la vida als productors lleidatans, que, a conseqüència de les gelades del 2022, han patit “retallades molt importants” en els imports assegurables: “Aquests productors haurien ampliat pòlisses i tindrien el tema dels quilos ben cobert, però ens trobem que moltes de les finques no tenen assegurat ni el 40%”, remarca.
Les assegurances de què disposen els pagesos també suposen un greuge comparatiu per al sector. En detall, el productor afectat consultat per l’ACN -que espera cobrir costos de producció malgrat els estralls del temporal-, assenyala que els rendiments que marca Agroseguro “són baixos”, amb un preu assegurat per collita “fora de mercat”. És a dir, que malgrat comptar amb una assegurança, el temporal continuarà deixant pèrdues econòmiques per al sector. Tenint en compte aquesta situació, des del sindicat majoritari consideren que és fonamental poder assegurar el potencial productiu davant la situació de canvi climàtic. És precisament per aquest motiu que el camp demana al govern de Salvador Illa que creï ajudes per instal·lar xarxes antipedra i antigelades: “En l’àmbit europeu, per poder assegurar aquest valor productiu, en molts països l’administració es fa càrrec del 80% del cost d’aquestes infraestructures que no són assumibles ni amortitzables per al pagès”, assenyala Gardeñes.
El Govern s’acosta a la pagesia
Després de la pedregada que va escombrar diversos municipis del Segrià i les comarques de la plana lleidatana, l’executiu català s’ha posicionat al costat de la pagesia afectada: “Estem treballant i en contacte per atendre les seves necessitats i impulsar mesures de suport en aquest moment complicat per als nostres agricultors”, ha assenyalat el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, en una publicació a les seves xarxes socials. Un posicionament que també ha compartit el mateix Salvador Illa, que també s’ha volgut posar al costat de la pagesia. Aquest mateix diumenge, el titular de la cartera s’ha desplaçat fins al territori assotat per la virulenta calamarsada, des d’on ha assegurat que estan fent “l’impossible” per intentar reparar -o, com a mínim, pal·liar- els efectes del temporal. De moment, el conseller ha convocat una taula agrària de cara la setmana vinent per pactar mesures “a curt i a llarg termini” amb el sector.
Aquesta taula, doncs, també servirà per buscar ajudes més generals per al sector, que més d’un any després de la històrica revolta sense precedents continua ofegat. Tot i les manifestacions multitudinàries i les tractorades, alguns dels promotors de les primeres protestes contra les polítiques agràries del 27 consideren que la situació està “igual o pitjor” que fa més d’un any. De fet, aquest mateix diumenge, des de Revolta Pagesa -l’organització que agrupa el camp català- han denunciat que fa “mesos” que dialoguen amb la Generalitat, però encara no han aconseguit cap acord: “I la gota que ha fet vessar el got és que un pagament que es van comprometre a fer el 30 de març ja s’ha posposat dues vegades i ara diuen que es farà el 15 de maig”, denuncien. A la pressió que ja pateix la pagesia, ara també s’afegeixen les complicacions derivades del temporal.
