El parc d’habitatges de lloguer a Barcelona ha crescut un 116,4%, en el període entre el 31 de desembre de 2009 (106.018 habitatges) i el mateix dia del 2023 (229.405 habitatges). El nombre de fiances vigents ha crescut any rere any, excepte l’any 2020, marcat per la pandèmia de la covid-19. Ara bé, el 2023 només un 11,6% dels habitatges de lloguer van acabar contracte i es van tornar a llogar. Així doncs, hi va haver menys nous contractes, tot i l’increment global del parc. Aquesta situació determina, doncs, que la reforma dels contractes del 2019- que demanada que la vigència fos de mínim 5 anys- fou tot un èxit, ja que més persones van poder ajornar la seva renovació de contracte gràcies a la normativa.
Aquests són alguns dels principals resultats del laboratori Els contractes de lloguer a la ciutat de Barcelona. 2010-2023 presentat per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) aquest dijous. El laboratori analitza l’índex de rotació, que indica els habitatges de lloguer que durant l’any deixen d’estar ocupats pels antics inquilins i potencialment poden tornar a entrar al mercat. Aquest indicador ha oscil·lat entre un màxim del 25,5% els anys 2013 i 2018, fins als mínims enregistrats l’any 2016 i en els darrers dos anys: 17,8% en el 2022 i 11,6% en el 2023. Aquesta xifra és la més baixa de la sèrie històrica i té una estreta relació amb l’augment de la durada dels contractes produïda el 2019.
La principal conclusió per la qual aquest 2023 ha estat l’any en què els contractes no han augmentat, però sí el parc de lloguer és la vigència de la nova normativa envers la duració d’aquests contractes. El 76,3% dels pisos barcelonins de lloguer estan sotmesos a la modificació de la LAU de l’any 2019 que va establir unes durades mínimes dels contractes de cinc anys, si el propietari és persona física, i de set anys, si és persona jurídica. Així doncs, la reducció de la rotació, que a més comporta més estabilitat a les llars, és la principal raó que explica que durant el 2023 hagin disminuït els nous contractes de lloguer (-37,6%), mentre que al mateix temps ha augmentat el parc de lloguer a la ciutat (+ 1,9%). “Barcelona és l’única gran ciutat de l’Estat que aplica la mesura, una mesura que té per objectiu que no hagi de marxar ningú de casa seva perquè li pugen el lloguer de manera exagerada. Des de l’Ajuntament tenim l’obligació de tenir totes les eines per poder-ho avaluar, conjuntament amb tots els agents del sector”, ha assegurat Laia Bonet, primera tinenta d’alcaldia, durant la presentació de l’informe.
El després del ‘boom’ immobiliari i la covid
El laboratori analitza en profunditat l’evolució dels contractes de lloguer per períodes temporals. El període amb l’augment més intens del parc de lloguer es va produir entre el 2009 i el 2013, amb creixements interanuals sempre per sobre del 6,4%, amb dos pics del 8,9% i del 12,2%. Aquestes dades concorden amb el després de la crisi de l’habitatge del 2008, quan els propietaris -tant físics com jurídics- van veure més oportunitats de benefici en el lloguer que en la venda. Aquest creixement es va consolidar entre els anys 2014 i 2016, quan es va mantenir un increment notable del parc de lloguer a la ciutat de Barcelona (entre el 6,4% i el 8,4%).
En canvi, durant el període 2017-2020, es noten els efectes de la reducció de la durada mínima dels contractes a tres anys propiciat per la Llei 4/2013, amb augments en la rotació fins al 25,5% de l’any 2018, i increment de la inestabilitat residencial de les llars. L’any 2021, a conseqüència de la dinamització postrecessió de l’any 2020 i, malgrat la llei de contenció de rendes, es va registrar l’increment més gran del nombre de nous contractes de tota la sèrie temporal estudiada, amb 59.000 (+29%), degut en part, també, al manteniment d’una alta rotació, del 23,1%.
