El mercat creditici català, especialment al voltant del sector immobiliari, no viu el seu millor moment. La intensa alça de tipus d’interès impulsada pel Banc Central Europeu d’ençà de la tardor del 2022 ha alentit substancialment els préstecs al país; i la negativa a desfer l’enduriment monetari no contribueix a millorar la situació. Malgrat les bones expectatives dels mercats financers –que collen per una retallada dels costos a la primera meitat de l’any–, el gener no ha estat pas diferent: segons les dades de l’Estadística Registral Immobiliària, publicada pel col·legi de Registradors de la Propietat, les hipoteques sobre habitatge van caure a Catalunya un 14,2% durant el primer mes del 2024. Es tracta d’una patacada en línia amb el conjunt de l’Estat espanyol, on els acords hipotecaris s’alenteixen un 13,7% any a any.
En xifres absolutes, durant les primeres setmanes de l’any es van signar al país 5.858 préstecs hipotecaris, enfront dels més de 6.800 acordats durant el mateix període de l’any anterior. Val a dir que aquest muntant correspon exclusivament al finançament de compravenda d’habitatges. Si s’amplia el focus al conjunt del mercat immobiliari, la davallada és lleugerament menys intensa, d’un 12,9% en termes interanuals. El conjunt de carteres obertes a Catalunya al gener queda per sota de les 7.400, respecte de les prop de 8.500 registrades 12 mesos abans. Val a dir, a més, que el gener va ser un mes relativament amistós per als hipotecats –en comparació, si més no, amb altres períodes recents–. L’euríbor va tancar el primer mes en el seu nivell més baix des del febrer anterior, amb un 3,609 que, de fet, va repuntar al febrer i continua a l’alça durant la primera meitat del mes de març.
Menys hipoteques, però més compres
Les dades del col·legi de Registradors mostren un clar retrocés de les hipoteques sobre habitatges i immobles en general que ja acumula una ratxa d’un any en negatiu. Ara bé, les operacions de compravenda a Catalunya no prenen el mateix sentit. Durant el mes de gener, es van transaccionar prop de 9.000 habitatges al país, un increment lleuger de l’1,6% respecte de les menys de 8.800 venudes durant el mateix període de l’any anterior. Més intensa és encara la tendència alcista de les compravendes del sector immobiliari al complet, amb un 5,2% més d’operacions que ara fa 12 mesos, fins a superar les 16.500 en un mes. Val a dir que l’acceleració de la compravenda residencial sense hipoteca –pagant al comptat, amb recursos propis o préstecs familiars– és una tendència que les entitats sectorials ja fa temps que detecten. Sense anar més lluny, segons dades del think tank Funcas, durant el 2023 més del 60% dels habitatges adquirits a l’Estat es van pagar sense necessitat de finançament bancari.
Menys hipoteques a tot l’Estat
Al conjunt de l’Estat, la tendència és similar a la catalana, amb una baixada del 13,7% any a any, unes 4.000 hipoteques sobre habitatges menys que el gener del 2023. El territori més colpejat, amb certa diferència, han estat les Balears, amb un pas enrere proper al 32%. També destaca a la baixa el mercat hipotecari andalús, que perd un 20% de la seva activitat en comparació amb l’any anterior; o el del País Valencià, amb un 16,5% menys. Més falaguera és la situació al País Basc, amb uns números vermells inferiors a la resta de grans mercats. A Euskadi es van firmar al gener un 8,8% menys d’hipoteques, poc per sobre de les 1.560; després d’un gener del 2023 que va superar els 1.700 acords de préstec bancari per a l’adquisició d’habitatges.
