“Un bon Nadal soluciona un mal any per al comerç, i un de dolent pot enfonsar un bon any”, alerta el president de la comissió de Comerç de Foment del Treball i secretari general de la patronal de la distribució alimentària Cedac Roger Gaspa. No en va el període festiu representa, recorden des de l’associació empresarial, un 20% de la facturació anual per a moltes botigues del país, especialment entre les de proximitat. Després d’un novembre profundament afectat per la crisi de preus –amb una caiguda de la facturació comercial propera al 2%– i un decebedor Black Friday –marcat, a més, per nombroses infraccions per part de les grans cadenes de venda d’electrònica– , les perspectives per a les festes del 2023 no eren falagueres. La radical regulació de la despesa familiar després del boom d’estalvi posterior al confinament feia esperar “moments difícils”, explicava abans del pont del desembre el president de PimeComerç Àlex Goñi. Les pitjors perspectives, però, no han acabat de fer-se realitat.
Segons el darrer informe de l’associació del retail familiar català Comertia, les vendes dels seus associats van augmentar un 10,7% en termes interanuals durant el desembre –amb especial intensitat, coincideixen totes les fonts consultades, després del pont–. Des de l’entitat afegeixen una estimació de 5,6 punts percentuals addicionals amb les compres corresponents a la diada de Reis. Amb tot, prop de dues terceres parts dels comerços que en formen part consideren que la temporada ha estat “positiva”, mentre que el 39% la pren per “neutral”. Des de Foment corroboren l’apreciació: segons les dades facilitades pels seus associats, el creixement en vendes oscil·laria entre el 8 i el 14% en comparació amb ara fa un any.
Aquestes xifres de facturació, apunta Gaspa, suggereixen que no tot és inflació. Si bé des d’abans de l’inici de la temporada els comerciants calculaven un sosteniment de la facturació amb una important caiguda d’unitats venudes, els guanys finals superen l’alça de preus. L’IPC del 5,8% amb què tanca l’any Catalunya és entre dos i nou punts inferior a l’augment de la xifra de vendes del sector, segons estima Foment. “Si amb la inflació del 6% haguéssim ingressat un 3% més, sí que seria cosa dels preus”, argumenta Gaspa. Per la seva banda, tant Goñi com el president del Consell de gremis de comerç de Catalunya Joan Guillén reconeixen reduccions en el tiquet mitjà dels compradors. “La compra és més curta, però més cara”, subratlla Guillén.
Amb tot, el representant de les pimes comercials defineix la temporada com “correcta, sense tirar coets”. La normalitat, però, després d’un novembre anòmal, sembla sentar bé als comerciants. “Hi havia molta por –apunta Guillén– però al final ha revifat tot”. Així, sectors com el tèxtil (+8,7% interanual entre els afiliats de Comertia) o els complements de la persona (12,4% més que fa dotze mesos), lideren el camí ascendent que acompanyen des de l’alimentació bàsica fins als equipaments de la llar o els petits electrodomèstics. Com a anècdota, Gaspa destaca l’espectacular èxit d’un ítem en concret: l’air fryer, o fregidora sense oli. “Tots els sectors històricament bons al Nadal han funcionat bé, sense cap comportament estrany”, reitera el representant de Foment.
Contractació sostinguda
La temporada nadalenca és un dels períodes de contractació estacional per excel·lència. L’augment de l’activitat comercial obliga, normalment, als comerços del país a ampliar substancialment les plantilles. Segons Randstad, però, aquest Nadal l’impacte de la crisi inflacionista reduiria substancialment la capacitat de creació de llocs de treball del sector. Només a Catalunya, estimava al novembre l’empresa de recursos humans, les noves ocupacions comercials es reduirien enguany en més d’11.000. Si bé les dades encara no s’han pogut aterrar, entre els associats de Comertia només un 44% de les firmes han pogut augmentar la força de treball; mentre que de cara a les rebaixes ho farà un 19%. En el sector de l’alimentació, com destaca el secretari general de Cedac, les xifres són millors, i s’ha aconseguit mantenir els nivells de contractació de l’any passat. “Al nostre sector és impossible vendre més amb la mateixa gent”, raona Gaspa.
La feina comercial de cara al públic, però, ha estat enguany especialment necessària. L’associació del retail familiar apunta a una important reducció, propera al 7%, de les vendes en línia en termes interanuals –val apuntar, però, que a finals del 2021 encara quedaven certes restriccions relacionades amb l’onada de la variant òmicron de la Covid–. En general, la facturació comercial per canals telemàtics no supera, afirmen des de Foment, el llindar del 8% de la xifra de negocis total del sector. “Durant la pandèmia la gent sí que va passar a l’on-line –recorda Gaspa– però ja sense restriccions, el consumidor va a la botiga”.
Futur incert
El gruix de les vendes per a les festes ja ha passat, però queda encara la darrera onada de consum en festes: les rebaixes de gener. Tradicionalment encetades justament després de la diada de Reis, les perspectives per al tradicional període d’ofertes són, en línia amb els resultats del desembre, positives. El fet que comencin en cap de setmana, afegeix Guillén, assegura un bon tret de sortida. “El comprador té ganes de consumir”, celebra el president del Consell de Gremis, tot augurant un “bon moviment” comercial en les pròximes setmanes –i arribarà tot i els abundants obstacles–. A l’encara sostinguda crisi de preus s’afegeix, apunta Goñi, un cert “descrèdit” als períodes d’ofertes per culpa de les abundants irregularitats en l’establiment de preus al black friday. El president de PimeComerç comparteix, però, els bons auguris per a les vendes durant les rebaixes de gener. “I tant de bo durin, perquè les de l’estiu ja estan gairebé desaparegudes”, lamenta.
Més enllà del gener, però, els empresaris no veuen el panorama tan clar. Abans d’encetar la campanya de festes, el president de Comertia David Sánchez exposava al TOT Economia una clara estratègia davant la inflació: mantenir els volums i els clients tot i la caiguda de marges per “sostenir raonablement el poder adquisitiu” dels compradors. Si bé en general els comerços, especialment els petits, afirmen haver limitat l’efecte sobre preus finals de la inflació –principalment per mantenir la competitivitat del producte en un mercat amb molts actors–, Goñi reconeix una “gran reducció de marges”. “No sabrem fins després de rebaixes si la venda ha estat de qualitat; vendre sota costos ens pot portar a la ruïna”, alerta l’empresari. Similar és l’experiència de Gaspa, que rebutja la noció que els comerços gaudeixen de “beneficis extraordinaris” per la pujada de l’IPC. “Per cada 30 euros que gastes al supermercat, l’empresa guanya 60 cèntims”, raona el representant de Foment. “Aquí ningú s’està forrant”.
