La nova llei d’habitatge ha despertat la preocupació de diferents sectors, sobretot per les conseqüències negatives que s’ha pogut veure al llarg de la història en altres països on s’ha implementat una regulació semblant. És evident que no es poden comparar les lleis ni tampoc les conductes, ja que cada col·lectiu sociocultural respon a les normatives de manera diferent, però hi ha algunes reticències del sector que plantegen que es podrien mimetitzar els problemes que ja s’han anat veient amb lleis que regulen el mercat de l’habitatge. La principal preocupació del sector, tant de sindicats com d’immobiliaris, és la possible aparició d’una economia submergida al voltant dels lloguers, és a dir, l’augment de transferències en B per accedir a l’habitatge. Sense ser una premissa comprovada, casos com Suècia o França donen pistes sobre com és de difícil regular aquest mercat i, fins i tot, quines conseqüències negatives pot arribar a crear. “Venint de l’Espanya del Lazarillo de Tormes, no em sorprendria que els lloguers il·legals es convertissin en un problema derivat d’aquesta llei”, reconeix Paco Campos, soci i fundador de WeRent, empresa dedicada a la gestió de carteres de lloguer, i director de ViSO, el think tank especialitzat en habitatge.
El mercat de lloguer il·legal és la trampa que ens podem trobar amb una regulació del lloguer estricte. En aquest sentit, quan els preus tenen un topall -el que ha aprovat el govern espanyol- els propietaris han de destriar els seus inquilins i els precedents internacionals de la norma espanyola corroboren que els incentius en B comencen a ser molt comuns a l’hora d’obtenir un lloguer. “Quan tens una demanda creixent, la gent està disposada a pagar extra”, diu Ferran Font, cap d’estudis de pisos.com. L’alta competència pels arrendaments, alerta l’expert, dona pas a veritables subhastes per sota de la taula. Així, malgrat que molts contractes constaran oficialment preus per sota del topall, s’obre la porta al fet que els propietaris puguin demanar pagaments extra per part d’uns llogaters cada cop més ofegats per un parc residencial insuficient.
La situació, que encara no s’ha provat que sigui possible a l’estat espanyol, també va lligada a la reducció de l’oferta, és a dir, quan hi ha menys pisos per llogar, el primer que aconsegueix aportar alguna cosa diferent s’emportarà el pis. “No només parlem de reducció, sinó d’un difícil accés a l’habitatge per les persones més vulnerables”, agrega Campos. La nova llei, doncs, compleix tots els requisits per convertir-se en la palanca que podria fer créixer l’economia submergida de l’habitatge, ja que els experts asseguren que els propietaris fugiran del mercat de lloguer que a la vegada provocarà una caiguda de l’oferta. La suma d’aquests dos factors, adoba el terreny per a les males praxis per obtenir un habitatge de lloguer.
Si bé és cert que la regulació del lloguer és una normativa que busca estabilitzar l’especulació, encara hi ha algunes reticències de la seva efectivitat per part del sector. No només es parla de l’economia submergida -que podria ser una possibilitat- sinó que també es té en compte que hi podria haver una reducció de l’oferta o la pèrdua d’incentius per construir habitatge nou per destinar al lloguer. “Hem canviat les regles del joc enmig de processos d’inversió d’algunes empreses”, explica Campos, que assegura que aquesta situació “ha fet retrocedir alguns projectes”. Sense dubte, però, els experts es mostren preocupats pels desequilibris que pot crear aquesta normativa, més enllà dels pagaments extres. “Si ets propietari, triaràs la persona amb els ingressos més alts per assegurar-te el lloguer”, explica el director de ViSO. D’aquesta manera, els experts creuen que es perpetuaran les desigualtats i que el mercat de lloguer “només serà accessible per persones molt solvents”, diu Campos. Una opinió que també comparteix Font i remarca que “aquests grups no són precisament la gent jove”, fent referència als problemes que ja hi ha a l’estat espanyol amb l’emancipació juvenil.
La fugida cap els arrendaments de temporada i d’habitacions
L’economia submergida no és l’única trampa que permet aquesta llei. La portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, assegura que les escletxes de la normativa donen oportunitats als propietaris per sortir del mercat de lloguer tradicional. D’aquesta manera, els arrendaments de temporada o el lloguer d’habitacions han quedat fora de la regulació estatal i, per tant, continuen sent mercats lliures on els preus poden pujar tot el que els llogaters estiguin disposats a pagar. “No només es reduirà l’oferta, sinó que s’escaparà cap aquests àmbits que no estan regulats”, lamenta Arcarazo, qui argumenta que “si s’ha de fer un topall, s’ha de fer en tots els sectors”. D’aquesta manera, la portaveu del sindicat reivindica que no és massa tard per continuar millorant la llei, però que són decisions que s’han de prendre de pressa.
Pel que fa a la seva opinió sobre l’economia submergida, el sindicat també assegura que és una possibilitat, tot i això, argumenta que cal que hi hagi un augment de les inspeccions per mantenir-ho a ratlla. “No pot ser que et multin per parlar massa alt en una terrassa, però que en matèria d’habitatge aquesta qüestió no s’adreci”, reflexiona la portaveu del Sindicat de Llogateres. No obstant això, Arcarazo remarca que la llei va per bon camí, però “s’ha quedat curta”, una situació que podria portar molts més problemes que solucions si no s’entoma de seguida.
Suècia, la regulació del lloguer que et fa esperar 20 anys per un pis
Un mercat del lloguer d’habitatges regulat no és una idea pionera de l’estat espanyol, sinó que hi ha altres països que han marcat els precedents d’aquesta normativa i cal recalcar que no són exemples d’èxit. Un dels més propers és França, en concret la ciutat de París. Els lloguers de la capital són famosos per ser un dels difícils d’accedir d’Europa, una situació que el cap d’estudis de pisos.com assegura que fins i tot l’ajuntament ha reconegut que és a causa de la regulació. En aquest sentit, existeix una economia submergida que regeix el lloguer de l’habitatge de la ciutat i pràcticament tothom acaba entregant en mà la diferència de preu d’un pis. Aquest és el temor més gran del sector per l’evolució de la llei espanyola que, de moment, no especifica quin seria el règim sancionador si augmentés l’economia submergida. “Encara hi ha alguns punts que no s’han concretat, entre ells les sancions pels propietaris en cas de males praxis”, explica Font.
Un altre clar exemple de com la regulació pot acabar per desestabilitzar encara més el mercat de lloguer és Suècia. El país del nord d’Europa té el mercat regulat des dels anys seixanta i, actualment, trigues vint anys per poder accedir a un pis. Aquesta és la conseqüència de diversos factors, entre els quals hi ha la disminució de l’oferta, que ha provocat que no hi hagi pràcticament habitatge al país. El model suec consta d’una gran majoria d’habitatges controlats pel govern i una petita part que està regulada per particulars. Ambdues fórmules, però, estan subjectes a un topall que obliga que els lloguers no pugin dels 400 euros. Tot i això, en el mercat de particulars hi ha una economia submergida que creix, perquè pagar 500 euros extres pot salvar als ciutadans de passar-se vint anys en llista d’espera. Una situació que ha marcat els problemes d’habitatge del país i ha incentivat l’economia submergida en el sector. Sense més mesures, l’habitatge s’enfonsa, però la solució estatal sembla no acabar de convèncer a ningú. Tanmateix, però, encara queden esperances per la distensió. Perquè al final Això no és Suècia, però l’objectiu tampoc és ser-ho.
1 
1 