La primavera torna a fer repuntar la inflació a Catalunya. Les dades definitives de preus de consum publicades aquest mateix dijous per l’Institut Nacional d’Estadística confirmen una alça de tres dècimes al maig al país, fins al 3,6%. Els principals responsables, segons les xifres de l’organisme, són els carburants i la factura de la llum. Així, el grup corresponent a l’electricitat i altres combustibles registra un encariment del 6,8% any a any; mentre que els subministraments residencials escalen a prop del 8%. L’elevat cost d’energia i benzina equilibra, d’aquesta manera, la baixada de la pressió sobre el mercat alimentari: després d’haver fregat màxims pròxims al 15%, el grup dels aliments bàsics es modera fins a una taxa del 3,9%. Sobre aquestes oscil·lacions, a més, l’informe de l’INE mostra una tendència soterrada: després d’un any de descensos, moderats, però sense aturador, la inflació subjacent -la que no inclou els elements més volàtils de l’economia, com ara la mateixa energia o els aliments no processats- ha repuntat en una dècima durant els darrers 30 dies, i torna al llindar del 3%.
Entre la marcada moderació del preu dels aliments, destaca un tossut grup dels olis i greixos: mentre que el conjunt de rúbriques del sector primari calmen les seves alces i se situen lluny dels 10 punts que van rondar en els pitjors moments del curs passat -amb l’excepció de la carn d’oví, que encara supera el 9%-, l’oli es manté en clara tendència inflacionista, amb un índex del 48,2%. No és només, però, la comparativa interanual la que mostra alces amenaçadores: durant els primers cinc mesos del 2024, el producte s’hauria encarit més d’un 10%. També la fruita fresca, colpejada encara per la sequera, es resisteix a tornar a una normalitat inflacionista, amb una taxa del 8,8%. Pel que fa als subministraments, el salt de l’electricitat els porta a encarir-se un 12,4% entre el gener i el maig, fonamentant els vuit punts interanuals. Els carburants, per la seva banda, no són suficients per disparar el grup del transport personal, que es manté en un relativament raonable 4,4%.
L’ovella negra europea
L’Estat, d’aquesta manera, consolida una tendència oposada a les grans potències europees. Si durant el 2023 l’excepció ibèrica va aconseguir moderar els preus de consum espanyols a un ritme molt millor que el dels principals veïns, aquest 2024 Alemanya i França -i, de fet, el conjunt de la UE- mostren entorns de consum amb moltes menys tensions. El 3,6% confirmat per l’INE per al mes de maig -idèntic índex al català- se situa un punt per sobre de la mitjana dels països de l’Eurozona, segons les xifres de l’Eurostat. Val a dir que la regió de la moneda única també nota un increment mes a mes; en aquest cas de dues dècimes respecte de l’abril. El mateix repunt que pateixen els alemanys, tal com confirma Destatis; que situa l’IPC a la República Federal en el 2,4%, més d’un punt per sota de la taxa espanyola. Tot i la incertesa política, França aguanta més el tipus que la resta de mercats capdavanters a la Unió, i sosté el seu índex de preus en el 2,2%, intacta respecte de l’abril, i molt inferior al de l’Estat.
