El topall en el preu del lloguer s’ha convertit en una qüestió molt debatuda. En aquest aspecte, hi ha qui diu que és una mesura que ajudarà a destensar el mercat i farà que les persones puguin accedir de manera més fàcil a l’habitatge. Una altra part, però, reconeix que aquesta regulació podria crear l’efecte contrari, és a dir, contraure el mercat i fer que l’oferta disminueixi. Aquesta és l’opinió que ha posat sobre la taula Anna Puigdevall, directora general de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC). Ella ha assegurat que a Catalunya ja es coneixen les conseqüències negatives de la limitació de rendes. En una taula rodona en la 5a edició del Congrés Nacional de Servicing Immobiliari (CMS), l’experta va debatre amb altres personalitats del sector i van arribar a la conclusió -entre moltes altres- que “si destinéssim el 0,6% del PIB espanyol a habitatge públic comptaríem amb 8.000 milions”.
“Una reducció de l’oferta de lloguer en un 15%; la sortida del mercat dels millors actius per a ús residencial i la licitada de preu dels de menor qualitat que estaven per sota del límit; la no inversió dels propietaris en el manteniment dels seus pisos per la impossibilitat d’obtenir una rendibilitat de la propietat; la disminució de la inversió en real state; i un caos regulador a escala nacional per les diferències entre comunitats autònomes en funció de si apliquen o no la limitació de rendes”, ha dit la directora general de l’AIC. Així doncs, l’opinió de l’experta ha remarcat que és de vital necessitat que hi hagi una regulació, però que no impliqui topar els preus, ja que pot fer que els propietaris no vegin atractiu el lloguer i acabin canviant el seu pis de modalitat, el que a la vegada redueix l’oferta.
D’altra banda, Vicenç Hernández Reche, el president de l’AIC, també ha posat el focus en què el problema del lloguer ha de ser tractat “de manera transversal i amb polítiques noves d’habitatge adaptades a la situació real del mercat”. En aquest sentit, ha assegurat que calen polítiques públiques i més pressupost per l’habitatge social, finançat pel govern. “Si destinéssim el 0,6% del PIB espanyol a habitatge públic comptaríem amb un pressupost de 8.000 milions anuals en comptes dels 1.000 milions actuals”.
Un resultat contrari
Tant Puigdevall com Hernández Reche han insistit que la regulació del mercat del lloguer “ha aconseguit el resultat contrari al desitjat”, provocant “més dificultat de les persones amb menys recursos per accedir al mercat”. “Recordem que amb la licitada de tipus també s’ha dificultat la compra per part dels ciutadans amb menys recursos. I això es produeix mentre tenim un parc immobiliari cada cop més deteriorat per la manxola d’inversió, un increment de la desigualtat entre comunitats i una menor inversió i construcció d’habitatge”, han indicat tots dos experts.
