El Tribunal de Justícia de la Unió Europea rebutja l’actual termini per a les reclamacions de les despeses hipotecàries cobrades indegudament. El TJUE assegura en una nova resolució que la prescripció de 10 anys des del pagament de la darrera factura per reclamar un cobrament indegut -el termini que recull el Codi Civil català- xoca amb la normativa europea, especialment quan el consumidor “no coneix que s’hi ha aplicat una clàusula abusiva”. Rebutja, de fet, que les sentències prèvies per part de tribunals de l’Estat constitueixin motiu suficient per assumir que els usuaris són conscients d’aquestes clàusules il·legals; i jutja que el client “necessita el temps suficient” per reclamar a les autoritats competents.
La sentència del TJUE certifica, així, la “situació d’inferioritat” que pateixen els consumidors respecte de les empreses que van aplicar clàusules abusives sobre les seves hipoteques. Reclama, d’acord amb això, que els consumidors tinguin “més marge que els bancs” per exigir el compliment de la normativa. El pronunciament comunitari es produeix després de la demanda de l’Audiència Provincial de Barcelona per “reinterpretar” el full de ruta per apel·lar aquestes imposicions per part de la banca. Des de les empreses financeres, de fet, ja consideraven finalitzat el termini per reclamar les clàusules considerades abusives; mentre que les associacions de consumidors entenen que el període s’hauria d’allargar fins a l’abril, per justificar l’aturada de l’activitat que va provocar la pandèmia.
Anys de clàusules
La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea correspon al conflicte generat per l’extinta Bankia -ara integrada a CaixaBank, el BBVA i el Banc Sabadell-, que va forçar els consumidors amb hipoteques a l’entitat a abonar despeses generades pels préstecs, com ara les de gestió o notaria. Durant el judici, les companyies van al·legar que el termini de reclamacions ja havia vençut, en tant que havien passat 10 anys de les darreres factures amb aquestes clàusules. En resposta, però, el TJUE assegura que si bé limitar temporalment les reclamacions d’aquest perfil és lícit, s’ha d’evitar que l’aplicació d’aquests límits “no impossibiliti o dificulti excessivament la pràctica” dels drets dels consumidors -fet que, consideren, es dona en aquest cas-. La finestra per a la demanda del consumidor ha de ser, doncs, “materialment suficient perquè pugui preparar i interposar un recurs efectiu.
D’aquesta manera, el TJUE obre la porta a considerar cas per cas les reclamacions dels usuaris, de manera que el jutge pugui analitzar el coneixement del denunciant respecte de la jurisprudència, així com el marge temporal que s’hauria d’aplicar a cada reclamació. Luxemburg rebutja, però, establir l’inici del calendari per als recursos en la sentència del Tribunal Suprem sobre les clàusules abusives, en tant que una decisió judicial “no compleix el requisit segons el qual el consumidor ha de tenir coneixement” del caràcter de les clàusules que pateix en la seva hipoteca.
