El mercat del lloguer barceloní es fa més prohibitiu amb cada mes que passa. Segons dades del portal d’arrendament d’habitatges Idealista, la capital del país és amb certa diferència la ciutat de l’Estat on una llar necessita més ingressos per cobrir els costos residencials i mantenir l’estabilitat financera. Amb criteris generals, la renda mínima per poder enfrontar el pagament de la mensualitat de lloguer d’un pis de dues habitacions a Barcelona i amb un 30% o menys dels ingressos totals -el màxim tradicional per valorar l’estabilitat financera d’un llogater- és de 59.125 euros nets l’any. Fins i tot les residències que puguin comptar amb dos salaris hauran de registrar, doncs, uns ingressos propers als 30.000 euro nets l’any per cap per accedir a un habitatge de lloguer.
L’escletxa entre el mercat barceloní i el conjunt del parc de lloguer espanyol és gegantina. Per sostenir el preu mensual de l’arrendament d’un habitatge, l’exigència mitjana d’ingressos a l’Estat és d’uns 31.550 euros, poc més de la meitat de la que pateixen els catalans. A municipis com Ciutat Real, de fet, és més que possible trobar un lloguer d’un immoble de dues habitacions i mantenir-lo amb el 30% d’una renda neta de 17.840 euros anuals, uns 42.000 euros menys del que registra Barcelona.
Diferència amb la compra
Malgrat l’enduriment de les condicions de crèdit i la intensa pujada de l’Euríbor acumulada durant els darrers mesos, l’escalada sense límit del preu del lloguer manté la diferència entre els requisits d’ingressos per pagar un lloguer molt allunyats de les recomanacions per enfrontar la ràtio mensual d’una hipoteca. L’escletxa a Barcelona, de fet, és d’un 39% -és a dir, pagar un arrendament a la capital catalana reclama una renda 40 punts més alta que no pas abonar la hipoteca d’un habitatge similar-. Només a València l’escletxa entre ambdues modalitats és més ampla, amb un 56% de gap entre compra i lloguer. Per la seva banda, en dos dels mercats més tensos de l’Estat la renda familiar necessària per mantenir l’estabilitat financera mentre es paga un lloguer és més baixa que la referida a la compra. Es tracta de Sant Sebastià i Palma, amb un 12 i un 10% de salt en favor de l’arrendament. De fet, a la capital mallorquina Idealista veu necessari un estalvi previ proper als 115.000 euros per ni tan sols plantejar-se adquirir un domicili; mentre que la xifra a Sant Sebastian s’apropa als 109.000. Per contrast, a Barcelona o Madrid reclamen una liquiditat inferior als 86.000 euros.
