Els productes energètics tornen a tensar la cistella espanyola de la compra. Segons les dades avançades per l’Institut Nacional d’Estadística, la inflació ha repuntat fins al 2,4% al novembre, un fort increment de sis dècimes respecte de l’octubre. Els grans culpables, detalla l’organisme: la factura de la llum i la benzina. L’onzè mes d’enguany, els preus de l’electricitat i els carburants haurien protagonitzat una pujada substancial, mentre que en el mateix mes de l’any anterior s’haurien abaratit. Amb aquests nivells, l’Índex de Preus de Consum a l’Estat assoleix els seus nivells més elevats des del mes de juliol, quan va superar el 2,8%; i registra l’increment més intens des de l’estiu del 2023. La subjacent, per la seva banda -la dada que exclou de la cistella aliments no processats i energia, els productes de preus més volàtils- manté el seu estable retrocés, i perd una dècima, fins al 2,4%. Convergeix, de fet, amb l’índex general per primer cop des del mes de juny.
La reacció del ministeri espanyol d’Economia a aquest desenvolupament ha estat, tot i la xifra, falaguera. A parer del departament que dirigeix Carlos Cuerpo, els causants del repunt són els “efectes de base” provocats per la fluctuació dels preus energètics. Així, analitzen, llum i benzina s’haurien estabilitzat enguany respecte d’un novembre del 2023 en el qual es van abaratir, fet que eleva la ràtio comparada. Apunten, de fet, que la mitjana anual de l’índex se situa en el 2,8%, un punt respecte de la del mateix mes del 2023. “Manté la senda descendent respecte del pic assolit el 2022”, celebra Cuerpo, tot recordant que, durant els pitjors moments de la crisi inflacionista, l’indicador anual pràcticament triplicava el publicat aquest dijous. Amb tot, atribueixen a “l’eficàcia de les mesures de política econòmica” de Moncloa la millora que detecten a la cistella de preus.
Tendència europea
L’Estat espanyol, val a dir, es manté al voltant de les mitjanes de les principals economies de la UE. El passat mes d’octubre, la mitjana dels 27 es va elevar lleugerament fins al 2,3%, a un ritme similar al registrat per l’INE; mentre que els països de la zona euro es van quedar en el cobdiciat 2%. Alemanya, enmig d’un marcat terrabastall econòmic, va romandre a la part alta de la taula, amb un IPC del 2,4%; mentre que França va quedar per sota de l’Estat, amb un 1,6%. És, però, el cas italià el de moderació de preus més marcada: el setembre va baixar fins al 0,7% interanual, i es va elevar fins a les nou dècimes el mes de novembre marcat també per la pujada dels preus energètics.
