La inflació torna a superar el llindar del 3% a Catalunya. Segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística, la mesura definitiva corresponent al mes de març, l’índex de preus de consum hauria repuntat durant el tercer mes de l’any fins al 3,1% al país. El principal responsable: l’energia. Després d’un any de preus de la llum especialment continguts, la pujada de l’IVA decretada a principis del passat mes d’acord amb la pròrroga parcial de les mesures de “l’escut social” de Moncloa torna a elevar el cost de la vida al país. Més enllà de l’energia, la benzina ha estat un actor secundari rellevant en unes setmanes inflacionistes, amb un increment de costos del 0,5% en comparació amb el febrer. El menor pes dels preus energètics sobre la taxa, però, ha ajudat a retallar encara més la inflació subjacent -la que exclou els elements més volàtils de la cistella, principalment electricitat i aliments-. La core, segons l’INE, hauria convergit amb la general a l’Estat, amb una taxa del 3,2%.
D’aquesta manera, l’alimentació, que havia liderat amb força les pujades de preus dels darrers mesos, perd bona part del seu protagonisme a l’escalada inflacionista, amb una taxa interanual del 3,9%. La moderació en la majoria de les rúbriques alimentàries es veu equilibrada per l’oli d’oliva, que continua encarint-se sense aturador. Segons les dades de l’institut estadístic, acumula un encariment del 70% en el darrer any; i ha triplicat el seu preu (+200%) si es compara amb el 2021, abans de l’inici de l’espiral inflacionista. La fruita i altres cultius dependents de l’aigua també pateixen tensions de preus derivades de la sequera, si bé en cap cas tan pronunciades com en la branca d’olis i greixos. Al seu torn, llegums i hortalisses celebren un abaratiment interanual superior al 9%, i són més d’un punt més assequibles que el mes anterior.
La llum la resta de subministraments domèstics freguen ja la taxa zero després de més d’un any en negatiu. Amb tot, l’aportació de la branca d’habitatge -on s’inclouen preus d’aigua, llum o gas- es queda en un 1% interanual després d’una intensa pujada del 2,5% en comparació amb el febrer, la més marcada de tots els grups estudiats per l’INE. El mateix ministeri d’Economia, dirigit per Carlos Cuerpo, reconeix aquesta “lleugera” pujada, si bé l’atribueix completament a la “normalització” de l’IVA elèctric. Cal recordar que, tal com recollien els decrets de mesures socials que Moncloa va aprovar la passada tardor, la factura de la llum recuperaria el nivell normal d’impost sobre el valor afegit, un 21%, sempre que el preu mitjà del mes anterior es quedi per sota dels 45 euros /MW; fet que es va complir amb escreix el passat febrer i que, atesa l’expansió renovable, segurament es mantindrà a curt termini.
Europa escapa
Després de més d’un any al capdavant de la moderació de preus europea, principalment gràcies a les bondats de l’excepció ibèrica enmig de la crisi del gas, Catalunya torna a situar-se substancialment per sobre de la mitjana de l’eurozona, que va tancar el mes de març amb un índex de preus del 2,4%. Val a dir que les tendències globals acompanyen més la salut catalana que no pas la de la Unió: els Estats Units van registrar a final del primer trimestre un repunt similar al nostrat, de tres dècimes en termes interanuals. La mateixa presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, va reconèixer el passat dijous després de la reunió del consell de govern de l’entitat que les fluctuacions internacionals podrien afectar les tendències a la Unió. No seria descartable, doncs, que en les pròximes setmanes l’Eurostat publiqui dades menys falagueres pel que fa a la moderació de preus al continent.
Val a dir, però, que a curt termini els principals mercats de la UE superen amb molt el rendiment català pel que fa al control de preus. Aquest mateix divendres, de fet, tant Alemanya com França han confirmat per al mateix mes de març les seves millors dades inflacionistes d’ençà del 2021. L’IPC alemany, segons l’oficina estadística Destatis, s’ha situat en el 2,2%, fregant ja l’esperat equilibri de preus; gràcies a una moderació paral·lela dels preus energètics i alimentaris. Per la seva banda, l’Insee francès celebra una retallada de l’índex de preus de vuit dècimes, fins al 2,4%; amb un mercat de productes bàsics cada cop menys tens i una factura de la llum que puja a un ritme lent comparat amb l’Estat.
El ministeri, de celebració
Malgrat reconèixer el batzac que suposa la pujada del preu de la llum sobre el conjunt de la cistella, el ministeri continua celebrant el que considera unes grans dades econòmiques. Segons el departament dirigit per Cuerpo, l’informe de l’INE confirma “la capacitat de l’economia espanyola de compatibilitzar el creixement econòmic amb una moderació de preus i el suport als més vulnerables”. La mitjana inflacionista estatal se situa, val recordar, una dècima per sobre de la catalana, en el 3,2%; amb territoris com Extremadura fregant els 3,5 punts. La subjacent, val a dir, és la més baixa des de fa dos anys, fet que fa pensar que, més enllà dels moviments immediats de l’IPC, la situació s’hauria estabilitzat al voltant d’índexs relativament baixos, si bé encara llunyans als objectius a mitjà termini del BCE, el tradicional 2%.
