La inflació tanca l’any amb una marcada tendència alcista, i s’allunya del llindar del 2% que es marquen com a objectiu les polítiques monetàries del BCE. Segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística, el desembre va deixar a Catalunya un índex de preus de consum del 2,9%, tres dècimes més que el període anterior. El protagonista de l’encariment, segons l’organisme, han estat el vertical de transport. L’encariment de la benzina n’ha estat el causant, acompanyat per una pujada dels preus del petroli molt més pronunciada que la de finals del 2023. Per la seva banda, la inflació subjacent -la que no inclou productes energètics ni aliments no preparats, els elements més volàtils de la cistella de preus- escala dues dècimes, fins al 2,6%, i tanca el curs exactament al mateix nivell que a finals del 2023, en línia amb la dificultat ja prevista pel BCE per doblegar la pressió inflacionista al conjunt de l’Estat i de la Unió Europea.
Malgrat la rellevància de la benzina i els hidrocarburs, un vertical supera l’energètic en la taula de preus del desembre. Es tracta dels paquets turístics, disparats més d’un 3% durant els darrers 30 dies, que han estat el producte que més ha aportat a l’alça de l’índex en el darrer mes de l’any sortint. Tant en aquest cas com en el dels carburants, el desembre del 2024 es registra un ascens de preus que contrasta amb les mateixes setmanes del 2023, en què ambdós paquets es van abaratir. Cal recordar que l’hivern del curs passat no va ser especialment fred, i el consum energètic va estar per sota de les expectatives d’un sector que es va proveir amb força per contrarestar les incerteses de la guerra a Ucraïna.
L’element d’equilibri més substancial és l’alimentació. Durant els anys centrals de la crisi inflacionista, els aliments s’encarien any a any al Principat a nivells superiors al 14% en alguns moments. El 2023, ja en baixada, la inflació alimentària es va quedar a tocar del 7%. Enguany, segons les dades de l’INE, aquesta taxa s’ha moderat, i ja cau per sota del 2% després de mesos de caiguda lliure. L’oli d’oliva, immers en un intens terrabastall sectorial els darrers dos anys, ha tornat a una certa normalitat de preus; amb una rebaixa del 12,3% en el darrer any, segons dades del ministeri d’Economia. Altres verticals afectats, com el del sucre, també han rebaixat la temperatura en els darrers 12 mesos.
El ministeri celebra les dades
L’augment de la taxa durant el desembre no ha deixat mal gust al ministeri d’Economia que dirigeix Carlos Cuerpo. A parer del departament, l’increment del preu dels carburants respon als “efectes de base” en la comparativa amb el 2023 -és a dir, que la pujada sembla més pronunciada si es compara amb la baixada del desembre de l’any anterior-. De fet, recorden, la mitjana inflacionista del 2024 ha quedat substancialment per sota de la de l’exercici previ, quan va escalar fins al 3,6%. Tant les dades generals com la moderació alimentària serveixen perquè l’equip de Cuerpo tregui pit de la gestió: l’IPC a tancament d’any, argumenten, “posa de manifest l’eficàcia de les mesures de política econòmica, que permeten compatibilitzar el creixement amb una reducció continuada de la inflació”.
