La inflació compleix els pronòstics i es desploma sis dècimes al febrer. L’índex de preus de consum català tanca el segon mes de l’any en el 2,7%, un important pas enrere després de mesos per sobre dels tres punts. Segons les dades facilitades per l’Institut Nacional d’Estadística, dos dels subgrups de productes que més tensió han provocat sobre les butxaques dels catalans són responsables d’aquest retrocés: l’energia i l’alimentació. Després d’una pujada de preus durant el febrer del 2023, la factura de la llum mostra una important davallada interanual, del 12%. Al seu torn, la inflació alimentària –una de les principals alarmes pels consumidors, després d’haver assolit cotes superiors al 15% en els pitjors mesos del darrer cicle– se situa al país en un 4,8%, el seu mínim en més de dos anys. Al conjunt de l’Estat, les dades alimentàries són similars, amb un alentiment de la pujada de costos de l’alimentació de 2,1 punts, fins al 5,3%. La inflació subjacent, per la seva banda, continua a la baixa i se situa en el 3,5%, una dècima menys que al gener.
Dintre del grup dels aliments, continua sobresortint amb molt de marge l’oli, l’únic producte que continua encarint-se a un ritme similar al dels moments més tensos de la crisi inflacionista. Segons les dades de l’INE, l’IPC interanual de la rúbrica d’olis i greixos, molt marcat pel preu de l’oli d’oliva, se situa en el 46,7%; amb una pujada respecte del gener superior als cinc punts. La resta dels aliments bàsics, però, mostren tendències molt més estables. Només la fruita fresca i la carn de porc, dos perfils d’explotacions molt marcats per la sequera, continuen a prop dels 10 punts, amb un 8,9 i un 9,7% respectivament; mentre que el peix cau per sota del 6%. Els cereals ja s’apropen a zero, mentre que la llet continua en negatiu, amb un abaratiment interanual del 2%. El sucre, un altre dels productes que especialment a finals del 2022 va marcar el ritme dels preus de consum de l’alimentació, ja es troba poc per sobre del 3%.
A ritme europeu
Després de mesos entre els països amb més inflació de l’Eurozona, Catalunya torna a nivells equilibrats amb el seu entorn. El 2,7% català se situa poc per sobre de l’índex de preus alemany, que cau al febrer fins al 2,5%; i a una escala similar a la neerlandesa, que va tancar el segon mes de l’any en el 2,8%. També cau per sota de l’IPC a França, amb un 2,9% que la situa entre els entorns amb més tensió de preus de les grans economies europees. Lluny roman Portugal, que ha aconseguit combatre la inflació molt millor que la resta de països membres: amb un índex del 2,07%, la república frega ja els objectius a mitjà termini del Banc Central Europeu -el bescantat 2% a què aspira la presidenta Christine Lagarde abans de rebaixar els tipus d’interès-.
El ministeri, de celebració
A un ritme similar que la rebaixa catalana dels preus, l’Estat tanca el febrer amb un índex del 2,8%, sis dècimes per sota del gener; amb una taxa alimentària lleugerament per sobre dels cinc punts. Sobre aquestes dades, el ministre d’Economia del govern espanyol, Carlos Cuerpo, reitera la celebració per “la capacitat espanyola de fer compatible més creixement amb una moderació dels preus i el sosteniment de l’escut social”. El departament subratlla la importància del retrocés de la inflació en la recuperació de les malmeses rendes del treball, en tant que millora el poder adquisitiu; així com la competitivitat de les empreses espanyoles, que ofereixen preus exportadors a nivells similars que els del seu entorn.
