El Ple del Congrés debatrà aquest dimarts la proposició de llei de Sumar, Podemos, Esquerra Republicana (ERC), EH Bildu i BNG per a regular els lloguers de temporada i habitacions. Davant la situació de crisi que pateix el sector de l’habitatge, la proposta busca aportar més estabilitat als llogaters i exercir més pressió als propietaris. Tot i que l’aprovació d’aquesta nova llei encara no està assegurada, el PSOE ja ha anunciat que li donarà suport, la qual cosa implicaria que la decisió es prendrà en funció dels vots del PNB, ja que aquest mateix dimarts, Jordi Turull, secretari general de Junts ha anunciat que s’abstindran.
Aquesta reforma entraria dins la Llei d’Arrendaments Urbans per a equiparar els contractes temporals als d’habitatge habitual i així desincentivar el seu ús, per a evitar fraus que permetin sortejar la llei d’Habitatge o apujar els preus de manera continuada. En aquest sentit, per a donar més garanties, la proposició inclou als contractes de temporada en l’article dos de la llei, que és on es regula l’arrendament d’habitatge habitual i garanteix una major protecció als lloguers. De fet, tapar els buits legals d’aquesta llei és un dels objectius de la nova reforma, ja que tal com assegurava el portaveu de Sumar, Íñigo Errejón, aquest tipus de contractes s’han convertit en una “escletxa per la qual sovint els propietaris es colen per a esquivar la llei d’Arrendaments Urbans“.
Un contracte de temporada de màxim 6 mesos
Un dels elements a destacar de la reforma legal que proposen els grups és un article bis en la llei d’Arrendaments Urbans perquè el contracte de temporada no pugui excedir de sis mesos. Si el lloguer s’ha pactat en una durada inferior i es compleix el termini, si continua existint el motiu que justificava la temporalitat, el contracte es podrà prorrogar mitjançant acord exprés de les parts, sense superar mai, això sí, els sis mesos. Ara bé, si s’encadenen més de sis mesos o dos contractes consecutius s’entendrà com un contracte d’arrendament d’habitatge habitual. D’altra banda, la proposta estableix que en els contractes temporals el llogater podrà desistir del contracte d’arrendament, una vegada que hagi transcorregut almenys un mes des de la seva formalització, comunicant-lo a l’arrendador amb deu dies d’antelació, sense que en cap cas doni dret a indemnització.
Conservar el lloguer temporal per obligació
Un altre article nou proposat és el 21 bis, pel qual es fixa la conservació de l’habitatge temporal: “Correspondrà en tot cas, a l’arrendador l’obligació de conservar l’habitatge en condicions d’habitabilitat per a servir a l’ús convingut, així com les petites reparacions que exigeixi el desgast per l’ús ordinari de l’habitatge”. En altres paraules, el llogater o tindrà l’obligació d’arreglar cap mena de desperfecte a l’habitatge que se surti del desgast normal d’un pis habitat. Així doncs, l’arrendatari haurà de posar el problema en coneixement de l’arrendador en el més breu termini des de la seva detecció o coneixement, qui estarà obligat a respondre en el termini màxim de cinc dies hàbils, transcorreguts els quals, sense resposta, s’entendrà que l’arrendatari podrà fer les reparacions necessàries, exigint immediatament el seu import a l’arrendador, o en defecte d’això prèvia justificació a l’arrendador, descomptant el seu import del preu de la renda del mes següent.
