L’Estat espanyol fa les primeres passes per vigilar els lloguers de curta durada. Tal com es va fer públic al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) després del darrer Consell de Ministres, celebrat el passat dimarts dia 24, amb l’inici de l’any entrarà en vigor el registre d’aquesta mena d’arrendaments. La mesura cerca transposar el reglament europeu pel qual els estats membres han de controlar el conjunt dels arrendaments no residencials que s’hi produeixin, i afectarà, principalment, pisos turístics i contractes de temporada. Serà, així, el primer país de la UE a aplicar aquesta ordre de Brussel·les. El registre, val a dir, deixa un marge de sis mesos als propietaris i intermediaris per adaptar-s’hi, fet pel qual l’obligació definitiva no caurà sobre el sector fins a l’1 de juliol del 2025.
El registre, principalment, cerca normalitzar la fiscalització dels lloguers de curta durada, unificant-ne els tràmits a tot l’Estat. Crea, d’aquesta manera, una “finestreta única digital” per a tots aquells arrendaments previstos per períodes menors a un any, siguin aquests turístics o no -així els defineix el Reial decret pel qual la norma entra en vigor-. També comptabilitza els lloguers d’habitacions i altres propietats residencials, fins i tot aquelles el contracte de les quals no cobreix directament la Llei d’Arrendaments Urbans. Així, tots els immobles en aquests segments del mercat hauran de comptar amb un número de registre, formin part d’una immobiliària, es publicitin en una plataforma digital com Airbnb o s’acordin via contractes entre particulars. Els habitatges en qüestió, a més, hauran d’estar equipats i moblats per entrar dins aquesta definició.
Així, els arrendadors hauran de fer els tràmits per estar registrats, i caurà sobre ells l’obligació d’actualitzar l’estat de l’habitatge i oferir la informació necessària a les plataformes o empreses que en gestionin l’arrendament. Per altra banda, les plataformes hauran de mostrar aquest número de registre a les ofertes digitals per garantir als llogaters l’ajustament a la norma de qualsevol immoble. A més, seran responsables de realitzar inspeccions periòdiques per assegurar que el conjunt de la seva oferta està subjecta al nou registre. També seran les companyies les encarregades de denunciar, en aquesta mateixa finestreta única, qualsevol irregularitat en aquest sentit -en cas, per exemple, que un dels pisos que ofereixen no estigui degudament informat a les autoritats-. En aquest sentit, el ministeri d’Habitatge podrà ordenar l’eliminació d’aquells anuncis que estiguin fora de les normes; decisió que seria comunicada als propietaris en 48 hores per les mateixes plataformes.

Catalunya cerca les seves sancions
Queda encara per concretar el règim sancionador pel que fa a incompliments amb el registre -és a dir, la definició de les multes o altres sancions que es puguin aplicar sobre els propietaris i les plataformes que no compleixin amb les ordres del decret-. Ara bé, el mateix RD anuncia que, fins a l’aprovació del mateix, “per a ls infraccions que es regulin derivades de la present norma, resultaran d’aplicació els règims sancionadors i obligacions contemplats en la normativa estatal, autonòmica i local”. Cal recordar que Catalunya es dotava d’una estructura normativa pròpia per als lloguers de temporada en el Decret sobre la qüestió que el Govern va intentar tirar endavant el passat mes d’abril, si bé aquest va caure en període electoral per l’oposició de PSC i Junts. Ara bé, el passat mes de novembre, el Parlament va aprovar, a iniciativa d’ERC, una moció per recuperar la norma, en aquest cas amb el sí dels socialistes.
Protestes empresarials
En conèixer l’aplicació de la norma, les plataformes i immobiliàries especialitzades en lloguers de temporada o vacacionals han estat crítics amb l’arquitectura que ha proposat el ministeri que lidera Isabel Rodríguez. En concret, si bé Airbnb reconeix “els esforços” de Moncloa pel que fa a la vigilància, assegura que el registre “es queda curt” en la seva oferta d’un accés únic a l’administració per als propietaris. El RD, lamenten “acumula diferents registres” pel que fa als diversos nivells administratius, i “complica encara més les tasques” de propietat i empreses. Similar ha estat la lectura d’Idealista: el portal critica les diverses “dificultats” amb què es trobaran els rendistes a l’hora d’aplicar la normativa als seus immobles. “La inseguretat jurídica és el terreny en el qual es mouen amb comoditat els règims arbitraris amb els ciutadans, perquè mai es té la certesa d’estar fent les coses bé o malament”, alerta l’advocat Juan Ramón Méndez Martos en un article al web de la plataforma; tot apuntant a diverses “imprecisions tècnico-jurídiques” detectades al decret.