La problemàtica de l’habitatge continua latent en el dia a dia dels catalans, de fet en l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) del 2024 l’accés a l’habitatge es convertia en el principal problema dels catalans. En els últims anys les administracions s’han afanyat a revertir l’increment dels preus del lloguer, afavorir l’accés a un pis per als joves o per protegir les famílies vulnerables de desnonaments. En aquest sentit, el darrer pas endavant que s’ha anunciat per part del govern català va ser a inicis del mes d’abril, quan el Parlament aprovava un decret llei per modificar la llei de l’habitatge i establir una pròrroga dels habitatges amb protecció oficial situats en zones tensionades.
La mesura, que també afegia la regulació del lloguer de temporada i habitacions, va reunir els vots a favor del PSC, ERC, Comuns i CUP al Parlament. Amb aquesta pròrroga, un nombre d’habitatges de protecció oficial (HPO) que estava previst que ho deixessin de ser a curt termini tindran un nou calendari per allargar la seva vida sota la protecció de les administracions catalanes.
D’aquesta manera, els habitatges protegits que estan situats en zones de mercat d’habitatge tensionat tindran una protecció oficial d’entre 10 i 30 anys més llarga segons les promocions que s’han construït en sòls amb reserva urbanística destinada a habitatge protegit o no. Segons l’informe del 2023 de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (OHB) i l’Observatori Desc dels 72.501 habitatges de protecció que hi havia a la demarcació de Barcelona el 2021, en quedarien 36.470 en el 2030 i 18.830 en el 2040. Amb aquesta mesura aprovada recentment al Parlament, s’impedeix la pèrdua de gairebé 40.000 llars del parc d’habitatge protegit en els pròxims cinc anys.
Una mesura “insuficient” per ampliar el parc d’habitatge social
Aquesta mesura s’ha rebut de manera ambivalent per part de les diferents posicions dels agents del sector, que en part reconeixen els efectes favorables de què no es redueixi el mercat de l’habitatge de protecció oficial a Catalunya, que és escàs; però que veuen desencerts en la nova regulació.
Des del Sindicat de Llogateres asseguren que aquesta mesura respon al fet que es perden nombrosos habitatges de protecció cada any, “si perdem el que tenim actualment, mai arribarem a tenir un parc de protecció més gran en un futur”, explica el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, en una conversa amb Món Economia. Tot i això, Aragonès assegura que “aquesta regulació no aprofundeix en el model que defensem, ja que més tard o més d’hora aquests pisos quedaran en mans privades -en teoria de particulars- i es perdrà el control d’allò que és públic”.
Per altra banda, Ferran Font, el cap d’estudis del portal immobiliari pisos.com, assenyala la “representativitat limitada” que aquesta mesura aprovada al Parlament pot tenir en el mercat reduït “on ja hi ha una falta” d’habitatge protegit. Font apunta que la problemàtica amb aquesta modificació de les condicions de l’habitatge protegit passa pel “canvi de condicions d’un projecte que ja està iniciat”.
Davant la insuficient efectivitat que els agents del sector de l’habitatge veuen en aquesta mesura, cadascú planteja una intervenció diferent per part de les institucions en la gestió dels immobles i el tractament que s’ha de fer d’aquests per resoldre. En aquest sentit, des del Sindicat de Llogateres es planteja eliminar el topall mínim d’ingressos per poder accedir a un habitatge protegit. “Creiem que esborrar aquest requisit per disposar d’HPO trauria moltes barreres perquè més gent pugui accedir a un bé públic com és l’habitatge”, explica Aragonès, “i, en canvi, aplicar un sistema de preus progressius en funció dels ingressos”, afegeix. A més, el Sindicat creu que les mesures de l’administració amb l’habitatge protegit hauria de ser d’un control completament públic “per desmercantalitzar l’habitatge”, en el que també s’afageixi sota el braç del govern l’expropiació d’habitatge públic “per fer complir amb la funció social del sòl destinat a usos residencials”.
La certesa que cal per garantir més HPO
D’altra banda, els promotors i inversors en projectes d’habitatge protegit veuen en altres mesures un entorn més favorable per a la construcció i l’augment de l’oferta d’HPO. En aquest sentit, Ferran Font comenta que “aquests canvis generen incerteses pel que fa a la rendibilitat esperada de qualsevol projecte”, el que fa que Catalunya “sigui un menys atractiu a l’hora d’invertir comparat amb altres territoris”, continua. A més, Font afegeix que en tractar-se d’una nova legislació que només s’aplicarà en territori català i no al conjunt de l’estat espanyol, el que fa que “si una entitat vol invertir en la construcció d’habitatge protegit pot anar a altres mercats més propers, com Aragó o València, per exemple, on un marc legal més estable els permeti projectes altres condicions i una rendibilitat en el projecte més alta”, explica. “Tothom està d’acord que manca habitatge públic, però a Barcelona i Catalunya els promotors veuen unes condicions més restrictives que no els incentiva a tirar endavant tantes iniciatives”, afegeix.
“S’ha de tenir clar que les administracions no podran tirar endavant per si soles totes les mesures d’habitatge públic i és necessària la participació conjunta amb el mercat”, explica Font. Per al cap d’estudis de pisos.com això passa per “una estabilitat amb el mercat, que compti amb la seguretat legislativa necessària i un consens en la matèria d’habitatge”. A més, afegeix que, sense aquest consens entre totes les parts, “correm el risc que cada quatre anys es canviï totalment la mirada de com abordar la problemàtica”.
Aquestes afectacions en el futur de les legislacions no afavoririen, apunta Font, un mercat d’habitatge protegit català que ja es troba per sota de les dades mitjanes europees, i molt lluny d’altres països com Holanda, Àustria o Dinamarca. Més concretament, el lloguer social representa actualment un 1,7% del parc de l’habitatge català, segons dades del govern, i està previst que sigui del 9% el 2044, una dada que els agents del sector veuen de manera escèptica tot i els esforços recents per promocionar l’habitatge social, davant la clara manca d’aquest que totes les parts constaten.
